Textos d’Edward Goldsmith, Seyyed Hossein Nasr, Krishna Chaitanya, Darryl Wilson, Bede Griffith, Vincent Rossi, ...
 |
| Alguns dels autors que participen al llibre: Pedro Burruezo (editor), Seyyed Hossein Nasr, Bede Griffith, Darryl Wilson, Edward Goldsmith. |
Anem de relectures. Fa unes setmanes us
parlava del llibre ”El Tao de la ecología”, d’Edward Goldsmith, un dels grans
del pensament ecologista. Ara torno amb un altre llibre que vaig comprar el
mateix dia de fa set anys, que llavors em va donar tant a pensar com “El Tao” i
que ara rellegeixo amb noves inquietuds i, crec, després d’alguns
aprenentatges. A més, el propi Goldsmith hi participa.
El llibre és una recopilació de textos feta
per Pedro Burruezo, redactor en cap de la revista The ecologist en la seva
edició en castellà, músic, activista i vinculat al sufisme, la tradició perenne
i l’ecologia profunda. Es tracta, bàsicament, de diferents texts publicats a
The ecologist.
Aquest llibre conté pinzellades de la manera
d’entendre la Natura, i l’ésser humà com a part d’ella, a les diferents tradicions
espirituals: Cristianisme, Islam, Hinduisme, Budisme, Taoisme i Judaisme. A més,
ens parla de la visió dels pobles indígenes i de la Tradició Perenne. Una
retrobada amb la manera de viure dels nostres ancestres, basada en la vida
senzilla i espiritual, l’economia local, les comunitats de petita escala, etc.
El primer capítol el formen tres articles
d’Edward Goldsmith, del que ja us he parlat: sobre la “religió tecnocientífica”,
que ha posat en mans dels polítics, empresaris i científics el poder per a
governar el món; sobre la contraposició entre ecosistemes pioners (a les
primeres fases del seu desenvolupament per una alteració) i el ecosistemes
madurs, com a metàfora de la societat actual (representada per l’atzar,
l’individualisme, la competència, ...) i les comunitats de
caçadors-recol·lectors (ordre, teleologia, cooperació, ...); sobre el Camí (el
Tao del que us parlava al comentari del llibre de Goldsmith), l’ordre còsmic,
el Dharma (la “normalitat” de l’univers), ... Brutal!
El segon capítol conté un article del propi Burruezo
en que desgrana els fonaments de la societat tecnocientífica i proposa les
respostes per a tornar al bon camí: darwinisme vs. mutualisme, antropocentrisme vs. cosmocentrisme, cartesianisme
i reduccionisme vs. holisme, mecanicisme vs. vitalisme, progressisme vs.
tradició, etc. A més, inclou una entrevista que ell mateix va fer a Agustín
López Tobajas, autor del llibre Manifiesto contra el progreso. Algunes de les
seves frases:
“A mi em sembla que no hi ha més lloc de cerca
que l’ànima, per fosc que hi sigui el panorama.”
“La dignitat humana no es mesura per allò que
l’home és capaç d’acumular, sinó, ben al contrari, per allò del que és capaç de
prescindir”.
“Jo crec que el que caldria fer compatible amb
l’equilibri natural és l’austeritat i la senzillesa”.
“Reintegrar la nostra vida, sanar i
reconstruir la nostra ànima agonitzant: aquesta és, al meu entendre, la única
urgència veritable; tota la resta, amb tots els respectes, em semblen poc més
que nimietats.”
Els següents capítols contenen texts de
diferents autors sobre les més importants tradicions religioses i la seva
relació amb la natura: el teòleg Vincent Rossi suggereix un camí per a que la tradició
cristiana recuperi la seva dimensió còsmica; una relectura dels texts sagrats
del cristianisme es proposada pel pare Robert Murray; l’ecologista Teresa Vilardell
explica com creu que és de responsable el cristianisme en la crisi ecològica, i
de la necessitat de sacrifici per a afrontar-la; el professor Seyyed Hossein
Nasr proposa la recuperació de l’espiritualitat tradicional al Islam per a
salvar el planeta; la unió d’home, natura i cosmos a la tradició vèdica és el
tema de l’escriptor indi Krishna Chaitanya; Bede Griffith, líder del diàleg
espiritual transcultural, escriu sobre el retorn a l’Aliança Còsmica, el centre
del que broten totes les religions; Estephany Roth parla sobre l’arbre de la
vida; l’ecologisme profund i holístic inherent al Budisme és explicat pel
naturalista francès Jacques Brosse; l’escriptor Toni Cuesta parla de la
medecina tradicional xinesa; l’indígena Darryl Wilson explica un relat mític
sobre els orígens de la creació i la necessitat d’un ordre còsmic; finalment,
Gustavo D. Perednik parla de l’ecologisme al judaisme.
Tot plegat un magnífic recull de textos
inspiradors, profunds, plens d’espiritualitat, de quietud, d’esperança, de
natura. Un llibre de fa uns quants anys, però que no perd vigència, ni crec que
la perdi en molt de temps. Per a mi, molt recomanable.
