oh!rt line (capítol 7)

Vés a saber què podrem fer aquesta setmana, amb aquest temps! Ahir van caure més de 11 mm, el que ha deixat el nostre hort totalment impracticable. De moment, us explico algunes cosetes que es poden fer sota un tendal:

• Avui dilluns pot ser bon dia per a fer planter d’enciam, bleda, espinac, ruca (es pot semblar directament), etc.
• Per als horts que no es cultivaran ara en la seva totalitat és bon moment per a la sembra d’adobs verds. A les Refardes tenen barreges de llavors de lleguminoses i gramínies que poden anar molt bé a un tros que ara no està cultivat (si no us ha plogut gaire, si no igual heu d’esperar-vos uns dies).
• Dimarts i dimecres són bons dies per fer planter protegit d’albergínia, pebrot i tomàquet. 
• Per als més atrevits (o per als que tinguin llavors de més), aquests dies es podria començar a fer planter ben protegit d’altres espècies que volen una mica més de calor: carbassa i carbassó, cogombre, meló i síndria. Totes elles de la família de les cucurbitàcies. En lloc de fer planter, es podrien sembrar directament més endavant.
• Aquests atrevits també poden sembrar les primeres mongetes tendres (“Perona”, “Helda”, “del Cuc”, etc.) i els primers panissos (blat de moro o moresc, depenent d’on sigueu). Però encara és una mica aviat...
• Dijous, divendres i dissabte són dies per a sembrar plantes “d’arrel”: pastanaga, ravenet, remolatxa, ...
• Diumenge és un molt bon dia per a la sembra de les flors, de les que ja hem parlat capítols enrere.

Podem parlar una mica d’això de fer-nos el planter:

• Com ja sabeu, hi ha espècies de les que es pot fer planter (tomàquet, enciam, bleda, pebrot, carbassó, ...) i d’altres que no toleren gaire o gens el trasplantament (pastanaga, xirivia, fava, ...).
• Referent al “substrat”, resumint, és important fer-ne servir un que retingui bé la humitat però, a la vegada, sigui porós i no es compacti amb la humitat. Afegir una part de fibra de coco (30-50%, en pots comprar daus premsats a les botigues especialitzades) al compost (o "substrat universal") pot ser una bona solució. Experimenta!
• En general, les llavors sempre s’han d’enterrar tres vegades la seva mida.
• En aquesta època és millor regar el planter amb aigua tèbia.
• S’ha de mantenir ben humit, regant un parell de vegades al dia quan fa sol.
• Crec que és interessant que no comencem intentant fer el planter de tots els cultius i anem a pams. Provem a fer uns enciams, una varietat de tomàquet que ens han passat, aquell sobret de llavor de bleda que hem comprat a una fira, …
• A part que podeu preguntar-me el que vulgueu enviant-me un mail, podeu mirar les publicaciones sobre llavors i planter que us he anat penjant al dropbox.

Si teniu ganes de llegir més que de treballar, a dropbox trobareu:

• Un llibret publicat per la FAO: “Semillas en emergencias”.
• Un altre llibret de la FAO: “Producción artesanal de semillas de hortalizas para la huerta familiar”.
• Un article de la revista Agro-cultura: “Gestió d’un entorn favorable per al control biològic”.
• Un llibre de la Red Andaluza de Semillas: “Manual para la utilización y conservación de variedades locales de cultivo”.

Si us llegiu tot el que estic penjant, acabareu sabent més que “los ratones coloraos”, com deia el meu pare!

el meu sistema de reg

De la gent que s’ha apuntat a això d’oh!rt line, hi han hagut uns quants que m’han fet arribar dubtes sobre l’elecció del sistema de reg, el seu disseny i el seu muntatge. Aquí van algunes explicacions de com ho faig jo. Per a qui pugui interessar.

He de reconèixer, primer de tot, que no sóc cap expert en sistemes de reg. És un tema que des de sempre m’ha fet una mica de mandra. He après, això sí, les quatre coses que em funcionen, i les vaig repetint. El que tinc clar és, que amb els temps que corren, hem de fer servir sistemes que ens ajudin a estalviar aigua.

El meu sistema de reg preferit és el tub amb degotadors autocompensants integrats. El que es coneix com a Techline, en referència al model de l’empresa Netafim. Tot i així, també faig servir el sistema de cinta degotadora, que també té els seus avantatges. Us en faig cinc cèntims del que sé de cada mètode.

La primera foto és un "collarín" (com es diu en català?). Es fa servir per passar del tub de polietilè (de 32 mm en aquest cas) a rosca de 1/2 polsada. Jo els faig servir per distribuir l'aigua als sectors de tub amb degotador. S'adapten al tub en el punt adequat, es forada ies fa el sector a partir d'aquí. La segona, són accessoris per a tub de degoteig. Les possibilitats de disseny de la xarxa són gairebé infinites. A la tercera us he posat una mena de "passatubs", per quan es vol passar el tub de degoteig d'una banda a l'altra d'un camí sense aixafar-lo amb el trepig.

Pel que fa a la uniformitat en el repartiment de l’aigua a la superfície de l’hort, el sistema de degotadors integrats és molt millor, doncs comença a sortir aigua per cada “foradet” de la instal·lació en el mateix moment. Això per mi és molt important, i també ajuda a l’estalvi d’aigua. La cinta, per contra, comença a regar primer pels punts on arriba abans l’aigua amb la pressió necessària.

Parlem ara de durabilitat dels materials. El tub és més difícil de trencar, doncs és semirígid. La cinta s’ha de canviar moltes vegades per mossegades de ratolins, conills, ocells i altres animalons. Amb un petit augment de la pressió (per mi és molt important posar un regulador de pressió a la instal·lació), la cinta és fàcil que es trenqui i el tub aguanta una mica millor. El tub, si la qualitat de l’aigua és bona, sense gaire cals, pot durar fins a 8-10 anys. La cinta és estrany que es pugui aprofitar d’un any per al següent.

Un altre factor és el disseny de l’hort. Si els bancals tenen formes diferents de les rectes, el nostre sistema serà el tub, que es pot adaptar a les corbes que vulguem, a més de poder treballar amb desnivells sense problema. Amb colzes i tes, i aprofitant la flexibilitat del tub, es poden fer les formes que desitgem. La cinta sempre treballa recta, que es com es posa quan s’omple d’aigua. Es disposa un tub de polietilè (PE), de 32 mm per exemple, en perpendicular als bancals per un dels extrems i es van “punxant" aixetes (de 2 a 4 per bancal, depenent de la seva amplada).

Potser us preguntareu què és el que fa que en determinades circumstàncies em pugui interessar més la cinta que el tub. Doncs bé, el factor final, que pot ser decisiu, és el preu. El tub es pot trobar entre 0,30 i 0,80 €/m. Hi han qualitats molt diferents i molts tubs que no són autocompensants i es venen com a tals. La cinta val uns 0,05 €/m i es pot comprar en rotlles de fins a 3000 m. Cada línia de tub s’ha de punxar al tub general amb una aixeta que costa una mica més d’1 €. A l’altre extrem de cada línia es fa un nus i es fixa al terra amb un pal o vareta.

Amb la "T" de PVC de l'esquerra faré, amb matxons de polietilè, la presa d'aigua d'una boca de reg que hi ha a la finca. Des d'aquest punt, per mi el primer és posar una aixeta (aquesta és de PVC amb rosca), per si alguna peça de la instal·lació es trenca, per a que puguem tancar l'arribada d'aigua. Per a muntar un reg amb cinta, al tub de polietilè es fa un forat amb una broca de 8 mm i es "punxa" una aixeta amb un tram de cinta de degoteig.

Per mi, això dels materials de reg no és fàcil d'explicar de manera no-presencial. Només us he fet un petit resum dels factors que jo crec importants a l'hora de decidir-se per un sistema o un altre. Evidentment, la nostra xarxa de reg s'ha de completar amb un bon programador, un regulador de pressió, un filtre, si cal, etc. Tant de bo que això respongui algunes de les vostres preguntes. Si no, ja hi tornarem…

Un programador senzill pot fer la feina de recordar-se de regar amb la freqüència i quantitat que desitgem. Aquests dos són dels baratets, de 20-30€. Les claus Stilson es fan servir per apretar les peces de PE. No les mireu gaire, que les tinc una mica rovellades per mullar-les i no assecar-les bé...

oh!rt line (capítol 6)

Última setmana de març. Si encara no has començat el teu hort, encara hi ets a temps!

Feines que podem fer aquesta setmana, que segurament no serà aprofitable en la seva totalitat, per la previsió de pluges:

• Podem fer planter, encara protegint-lo (sobre tot a la nit, que estan tornant a baixar les temperatures), de tomàquet, pebrot i albergínia. Els dies millors per la lluna són avui, dilluns, i dimarts.
• Dimecres és bon dia per a trasplantar cebes. Les “de Figueres” encara es poden trasplantar durant tot el mes d’abril. Aquests dos dies també són bons per a sembrar patates, ravenets, pastanagues, remolatxes, ...
• Dijous és dia de perigeu, moment en que la Terra i la Lluna es troben més a prop. Diuen els experts en el treball amb la lluna que és aconsellable no treballar la terra aquest dia.
• Divendres i dissabte al matí es poden sembrar flors, de totes les espècies que hem anat parlant aquests dies, i més.

La setmana passada vaig rebre vàries consultes sobre el sistema de reg, sobre la conveniència dels diferents sistemes. Resumint, podem dir que el reg amb tub tipus "Tech-line" (tub semirígid amb degotadors autocompensants i autodrenants) és més car però dura diversos anys, als animals els costa més trencar-lo i és més adequat per a un hort que no sigui rectangular. El sistema de cinta amb degotadors, tipus "Aquatraxx" (és la que fa la empresa Toro) és molt més barat, però s'ha de limitar a línees rectes i la cinta és fàcil de mossegar pels ratolins i conills. Aquesta setmana intentaré penjar algunes fotos dels dos sistemes, doncs tinc una part del meu hort amb cada un d'ells.

Us adjunto al dropbox un parell de cosetes per a mirar:

• Una fitxa de Ruralcaja sobre el reg.
• Un manual, editat per la Generalitat, Cedricat i l’Era, sobre producció de llavors i planter.

taller de plantes aromàtiques i medicinals a Barcelona!

Les anomenades plantes aromàtiques i/o medicinals, incloses les culinàries, tenen una funció fonamental en qualsevol hort. Al meu sempre n’hi ha menys, en quantitat i en varietat, de les que m’agradaria. En realitat, si mirem, per exemple, el llibre “Plantas medicinales. El Dioscórides renovado”, del gran botànic Pius Font i Quer, veiem que moltes de les plantes que coneixem tenen propietats medicinals d’algun tipus. I, probablement, les que no surten al llibre és perquè encara no hem sabut troba’ls-hi una utilitat medicinal. A mi, el tema m’apassiona!

Doncs bé, l’amiga Marián Sáenz, coordinadora del Heilpraktiker Institut de Barcelona, m’ha convidat a impartir un taller el dissabte 5 d’abril  al matí sobre aquest interessant tema. Evidentment, ens haurem de limitar a parlar d’algunes de les plantes més conegudes, i de com cultivar-les de manera senzilla al balcó de casa, al pati, etc. Intentarem que sigui una bona experiència. Si vols més informació:

http://www.heilpraktiker.es/formacion_seminarios/Cultivo-de-aromaticas-y-medicinales-c-133

I si saps d’algú a qui pugui interessar, fes córrer la veu, si us plau. Gràcies!

oh!rt line (capítol 5)

Sembla que ha arribat l’estiu, no? La previsió del Meteocat diu, tanmateix, que durant aquesta setmana aniran baixant les temperatures i que podria ploure demà i el cap de setmana. Ja veurem…

• Jo, aquesta setmana l’he començat sembrant les patates. Hi he dedicat ben bé tot el dia. Avui, demà i dimecres són bons dies per aquesta labor (el dia 26 també ho serà). Dimecres, tot i així, no seria recomanable fer-ho al matí, ja que a les 7h hi ha un node lunar (quan la lluna travessa el plànol de l’eclíptica, ja ho sabeu, no?). Diuen que convé no treballar a l’hort unes hores abans i després del node. Ja va bé de tant en tant...
• Dijous (i divendres fins a migdia) serà bon dia per sembrar (directament o fer planter) flors. La setmana passada, crec, us citava unes quantes. Jo, si tot va bé, sembraré unes llavors de facèlia que se m’estan fent velles i no vull que es perdin. Faré una parcel·leta i la deixaré granar tota per tal de guardar llavor en abundància per a fer adobs verds en properes temporades i tenir-ne per compartir i intercanviar. A part, no poden faltar les 3 estrelles de l’hort: boixac (Calendula officinalis), clavell d’Índia (Tagetes patula) i caputxina (Tropaeolum majus).
• A partir de divendres a migdia i fins a diumenge a les 18h és el moment de fer planter d’enciam, porro, bleda i espinac (que també es poden, les dues últimes, sembrar directament), i herbes aromàtiques.

Avui us adjunto al dropbox un dibuix molt ben fet de diferents maneres de sembrar les patates. Em sembla que el vaig treure d’un llibre de Mariano Bueno. Si ho voleu saber, a mi m'agrada el tercer sistema: només una mica cobertes de terra, amb el compost a sobre i una bona capa de palla per rematar-ho. Us adjunto, a més, un parell de documents de WWF que parlen de la recuperació dels hàbitats forestals, que no tot en aquest món ha de ser comestible!

oh!rt line (capítol 4)

Saber quin és el moment adequat climatològicament per a sembrar o plantar un cultiu determinat no és feina fàcil. De vegades, com sabeu, sembla que s’ha acabat el fred i al mes d’abril tenim una setmana de glaçades nocturnes diàries que ens destrossen el que tenim plantat. Igualment, crec que és interessant intentar seguir l’evolució de les temperatures, humitats relatives i pluges, i anar-les comparant amb altres anys, per exemple. Hi ha una pàgina, www.meteocardedeu.net, on podeu consultar totes les dades del dia, a part de veure les prediccions a www.meteo.cat, és clar. Per exemple, avui a les 14:30 h hem arribat a 21°C i la mínima del dia ha estat sobre les 7 h, que estàvem a 2,6°C.

Feines per als propers dies, seguint la lluna, que creixerà fins a diumenge, lluna plena:

• Dilluns i dimarts són dies recomanats per a la sembra de flors. Podeu sembrar (directament o en planter, però amb protecció) calèndula, clavell d’Índia, cosmos, lli, equinàcia, etc. Totes elles milloraran la biodiversitat del vostre hort, ajudant en el seu equilibri ecològic. Si teniu llavors de facèlia (Phacelia tanacetifolia) podeu sembrar-les en una part de l’hort que necessiti descansar. És una planta molt mel·lífera que us aportarà molts petits visitants alats.
• Dimecres i dijous al matí són dies per sembrar enciams, espinacs, bledes i porros. D’enciam i bleda, si volem, ja podem començar a comprar el planter per trasplantar a l’hort. Si protegim les plantetes les primeres setmanes, ho agrairan.
• De dijous a la tarda fins a diumenge a migdia són bons dies per a les plantes de les que aprofitem els fruits. Es poden sembrar tomaqueres i pebroteres en safates o en un planter protegit.

A més, tingueu en compte que dilluns i dimarts de la setmana vinent són bons dies per sembrar patates (al pròxim capítol parlarem de diferents maneres de plantar-les). Si no les teniu ja, correu, que s'han de posar a grillar uns dies abans!

Avui us adjunto a dropbox:

• Llibret d’introducció a la permacultura urbana, “El rebost de la ciutat”, de Jordi Romero.
• Apunts d’un curs d’introducció a la permacultura de Tierramor.
• Material divulgatiu de l’Ajuntament de Madrid: “Madrid, huerto urbano ecológico”.

Se us gira feina!

oh!rt line (capítol 3)

Entrem al març, mes molt important per a la posta en marxa de l’hort. És temps de posar-s’hi sense defallir. Encara que sou uns quants els que participeu de l'experiència oh!rt line, no us animeu gaire a penjar les vostres consultes al bloc i me les feu per mail. Va, no sigueu tímids!

Aquesta setmana us proposo, seguint el calendari lunar:

• dilluns i dimarts són bons dies per sembrar enciam, espinac i bleda;
• dimecres i dijous al matí podríem fer planter protegit de tomàquet i pebrot, i acabar de sembrar els últims pèsols i faves;
• dijous a la tarda, divendres, dissabte i diumenge al matí poden ser bons dies per a les sembres de pastanaga, ravenet, remolatxa i xirivia, i per fer planter de ceba.

També pot ser bon moment per altres feines:

• llaurar la terra per a fer nous bancals de cara a la primavera, buscant trobar un bon punt de saó, sobre tot si la terra és argilosa i encara pot estar molt humida;
• adobar amb fems que no estiguin molt compostats els bancals que encara trigarem un parell de mesos a sembrar o plantar. Jo sóc partidari d’estendre’ls en superfície, cobrir amb una bona capa de palla, herbes o triturat de fusta i deixar que la natura faci la resta.

Al dropbox us adjunto:

• unes fitxes de cultius de Ruralcaja, que poden servir per consultar cosetes;
• un document sobre varietats de tomàquets del Vallès, molt xulo.

Per cert, amb els documents que vaig incloure la setmana passada va haver algun problema. Els he retirat i els tornaré a penjar quan els revisi. Bona feina!