diagnòstic: trastorn per dèficit de natura

RICHARD LOUV. “VOLVER A LA NATURALEZA. EL VALOR DEL MUNDO NATURAL PARA RECUPERAR LA SALUD”. RBA Integral, 2012.

Per a qui no hagi escoltat parlar d’en Richard Louv, el títol de l’article li pot sobtar una mica. El terme “trastorn per dèficit de natura” el va introduir el periodista americà al seu anterior treball (per desgràcia, mai traduït al català ni al castellà), Last child in the Woods (2005), on va argumentar que bona part dels nens que tenen com a símptomes la manca d’atenció, l’ansietat, l’estrès o la hiperactivitat el que necessiten és recuperar el contacte amb el seu entorn natural. El trastorn per dèficit de natura és una “atròfia de la consciència”, una “disminució de la capacitat per a trobar sentit a la vida que ens envolta”. Aquesta diagnosi serviria també pels adults, opina Louv en aquesta nova entrega.

El llibre del qual us parlo, "Volver a la naturaleza"; al costat, la versió en anglès, que té un títol una mica diferent, i el llibre que va donar notorietat a l'autor, "Last child in the woods". 

El títol de l’edició en castellà dista una mica del que li va posar l’autor quan va publicar el llibre al 2011 (“The nature principle. Human restoration and the end of nature-deficit disorder”), suposadament per la desconeixença per part del públic ibèric dels seus treballs anteriors. En aquest “Volver a la naturaleza”, Louv ens parla (com indica el nom original del llibre), del Principi de Natura, un conjunt de teories i tendències que busca la reconnexió amb el món natural per aconseguir salut física, mental i espiritual. Aquest principi es basa en set preceptes, que estructuren l’escrit: l’equilibri natural (compensar tecnologia amb natura); la vitamina N (connexió ment-cos-natura); la ment híbrida (intel·ligència, creativitat i productivitat augmenten combinant tecnologia i natura); el capital social humanitat/natura; el lloc amb sentit (en la cerca de la identitat personal i regional); el disseny biofílic (que s’inspira en la natura); i l’humà d’alt rendiment que crea hàbitats saludables. Trobarem, al llarg del text, conceptes (de Louv i altres autors) com creativitat natural, solastàlgia, sentit d’humilitat natural, llocs extàtics, pensament híbrid, ecoteràpia, eutierria i desenes més.

Louv és un professional amb molt recorregut que, tot i ser absolutament mediàtic (i tenir una certa tendència a les etiquetes i als eslògans per vendre millor), aporta unes solucions interessants a la crisi global en que estem immersos, que, evidentment, està fonamentada en la separació entre l’ésser humà i el planeta que l’acull. S’ha de reconèixer que els seus pensaments han influenciat, inclús revolucionat, l’educació ambiental als Estats Units. Mitjançant la seva associació Children & Nature Network està fent una ingent campanya de conscienciació ambiental al seu país.

Al llibre, l’autor recolza les argumentacions amb un interessant treball de documentació i prospecció: cites de multitud d’estudis realitzats per universitats i institucions d’arreu; opinions d’experts de la medecina, la psicologia i altres disciplines; entrevistes amb naturalistes professionals i aficionats, artistes, professionals de l’esport, etc.

Sabies, per exemple, que a la terra de bosc hi ha un bacteri (Mycobacterium vaccae) que, aplicat a ratolins de laboratori (pobrets!), els ajuda a recórrer un laberint el doble de ràpid, tenir menys ansietat i secretar més serotonina? O que el contacte amb la natura millora l’activitat de l’àrea dorsolateral del còrtex prefrontal, la zona cerebral que s’ocupa de la presa de decisions? O que l’horticultura redueix en un 36% el risc de patir demència en persones de més de 60 anys? O que a les escoles amb jardins l’absentisme és més baix? O que l’exercici físic a la natura és saludable per que les nostres cèl·lules generen antioxidants que mantenen els radicals lliures controlats, per tal que no es carreguin les nostres mitocòndries? “Ja és hora que traiem les nostres mitocòndries a passejar pel bosc”, diria Louv.

Per a mi, una lectura molt entretinguda, plena de contingut i de detalls curiosos, que he decidit recuperar (aquest cop amb llapis i llibreta al costat, per prendre quatre notes) després de llegir un text de Mariano Bueno a Facebook on esmentava el trastorn per dèficit de natura. Com que ara les meves prioritats han canviat i m’estic interessant més pel que afecta als infants, la propera relectura i recomanació al bloc serà “Educar en verde”, de Heike Freire. Teniu uns dies, abans, per aquest “Volver a la naturaleza”, si us ve de gust. Richard Louv, potser, us recomanaria llegir-lo a sota un pi.

“La nostra sensibilitat davant la natura i la nostra humilitat quan ens hi trobem immersos són essencials per a la nostra supervivència física i espiritual”. Richard Louv.

per un model agrícola ecològic de veritat

Us adjunto un text que vaig escriure al for de la Sociedad Española de Agricultura Ecológica, dins la discussió que es va crear per l’article al diari ABC (del 26 d'agost) de J.M. Mulet, professor de Biotecnología de la Universitat de València, titulat “Los productos ecológicos no son más sanos y los transgénicos no perjudican la salud”. Properament, segons m’ha comentat la SEAE, es publicarà a la secció “Plaza pública” de la seva revista Ae.

Buenos días,

No había escrito nunca en este foro, pero el cóctel "transgénicos + alimentación "ecológica" (las comillas las entenderéis más adelante) + Sr. Mulet" me ha animado a hacerlo. Soy un pequeño agricultor en Catalunya. Si me lo permitís, voy a hacer un alegato por la agricultura en la que creo.

Llevo mucho tiempo informándome acerca de muchas de las cuestiones que se plantean en los artículos y libros de vuestro biotecnólogo favorito. Cuando veo o leo a este señor no pienso en el tamaño de su cerebro o en si será merecedor del cielo cuando le llegue la hora. Al contrario, pienso que aún hay demasiados argumentos que puede utilizar de una manera bastante consistente contra la agricultura "ecológica" (AE), para mi pena y desesperación. Pienso que tiene razón en que no hay (apenas) estudios que demuestren que los alimentos transgénicos son perjudiciales y que los alimentos ecológicos son mejores para la salud. Necesitamos otros 100 doctores Séralini y con muchos más medios para que sus conclusiones sean incuestionables. Pero le diría al Sr. Mulet que tales estudios no existen porque, como él también sabe, quien manda en las universidades son las grandes corporaciones, entre ellas las farmacéuticas. 

También dice, creo que con razón, que algunos de los productos permitidos en AE son perjudiciales para el medio ambiente (yo no he creído nunca en liberar millones de Bacillus o de bacterias en la naturaleza, o en utilizar cobre como fungicida), que es imposible abonar todos los cultivos con estiércol (al menos con el modelo "ecológico" actual, en que los tractores pueden labrar el campo después de cada cultivo y liberar toneladas de CO2 al aire, destruyendo la fertilidad de la tierra y provocando erosión), que la prohibición del cultivo de transgénicos en casi toda Europa no es más que una patochada. 

Un tema a parte es que pocos estudios relacionan los insecticidas y herbicidas químicos con enfermedades. Pero le diría al Sr. Mulet que hay suficientes evidencias para pensar que hay relación causa-efecto, o que se lo pregunten a las regiones de Argentina, por citar un caso, donde se cultiva soja y los casos de cáncer se han multiplicado en las últimas décadas. Puede que esto ocurra porque los campos y las gentes son fumigados con avionetas, o puede que porque el cáncer de ahora es más listo que el de antes. No hablemos ya de temas de intolerancias alimentarias, alergias y otros trastornos que han crecido exponencialmente en las últimas décadas, según algunos estudios, por el cambio en la calidad de los alimentos. Creo que las personas que sufren y, por supuesto, las que han muerto, por culpa de los biocidas químicos merecen, al menos, respecto, incluído el de todos los científicos inconscientes. Recordemos, para cerrar este tema, que en nuestros organismos están presentes, según otros estudios, decenas de moléculas que forman parte de insecticidas y otros químicos "calculados y controlados", como diría el profesor. El famoso DDT (que se prohibió en EEUU hace, si no me equivoco, 40 años) se sigue pasando de madres a hijos en la actualidad. No creo que eso pueda decirse que es "seguridad alimentaria".

También dice el Sr. Mulet que lo "natural" puede no ser mejor que lo "artificial". Sería difícil dirimir donde está la frontera entre una cosa y la otra (¿acaso el hombre no forma parte de "lo natural"?), pero creo que es indudable que la Naturaleza (o Gaia, según diría Lovelock) lleva aquí muchos más años que nosotros y que sabe mucho mejor lo que hace.

Según mi manera de verlo, es necesario un modelo de agricultura que ha de ser ecológica de verdad. Habláis, algunos, de vuestros productos vendidos en el extranjero, y entiendo (aunque no comparto) la necesidad de las empresas de vender el máximo y al mejor precio. Y que, para un consumidor, ir al supermercado y no poder comprar aguacates o piñas "ecológicas" hace que la vida pierda su sentido totalmente. Pero llamar "ecológico" a algo que ha recorrido miles de kilómetros desde la tierra hasta el plato me parece incorrecto. Y no juzgo a nadie, que conste, entiendo que cada uno hace lo que puede en la vida. Pero creo que la AE de sustitución de insumos, industrial y globalizada es más de lo mismo y que no va a servir para cambiar nada en nuestro maltrecho mundo.

¿Esa es la agricultura que podemos ofrecer al mundo? ¿Una agricultura ecológica de "sello"? ¿Una agricultura en que se puede trabajar la tierra después de cada cultivo con un tractor de 300 C.V., destruyendo la fertilidad de la tierra y erosionándola, emitiendo toneladas de CO2? ¿Una agricultura que envasa en plásticos sus "productos" y los envía a cualquier lugar del mundo, con las emisiones de CO2 que ello supone? ¿Una agricultura que sustituye las semillas "convencionales" por otras de híbridos "ecológicos", producidas a veces por las mismas corporaciones que están destruyendo el planeta? ¿Una agricultura que cambia el bote de insecticida "químico" por otro "ecológico" producido en la misma fábrica, en cualquier lugar del mundo, contaminando, emitiendo gases? No hablemos de la calidad y del precio, pues en eso el Sr. Mulet nos puede machacar. Estoy harto de ver en los supermercados productos "ecológicos" de una calidad ínfima, a precio de caviar iraní, que deberían provocar insomnio a quien los cultivó y a quien los vende. 

Para acabar, parafraseando un poco a Luther King, os explicaré mi sueño: sueño con un mundo donde la gente es dueña de su alimentación y de su salud, donde los campesinos son autosuficientes en la obtención de sus insumos y semillas, donde las plantas crecen en tierras fértiles en las que no se labra, donde se usa la tecnología justa para cada actividad, donde la agricultura ayuda a regenerar los campos, los huertos y los pastos, donde todos los animales viven en libertad y los humanos hemos dejado de necesitar matarlos para comérnoslos. 

Disculpadme por el rollo. Para ser la primera vez que escribo, me he despachado a gusto. Gracias. Abrazos a manojos, como los calçots que ahora se siembran en mi tierra...

la vida senzilla als boscos

HENRY DAVID THOREAU. “WALDEN”. Errata Naturae, 2013.

Thoreau és un dels meus personatges històrics i escriptors favorits. No diria que combrego amb tots els seus pensaments (el pas del temps també hauria canviat la seva perspectiva en alguns temes, segur), però crec que la seva manera de veure el món, en general, era molt semblant a la que jo estic acabant tenint. M’agrada, sobre manera, la seva frugalitat, el seu amor per allò salvatge i la seva cerca de la simplicitat a la vida.

Us explico quatre coses sobre Thoreau (Concord, Massachusetts, EUA, 1817-1862), per als que no el conegueu: està considerat com uns dels pares fundadors de la literatura dels Estats Units, junt amb el seu amic i mentor Ralph Waldo Emerson (principal exponent de l’anomenat Trascendentalisme), per exemple, o Walt Whitman, coetani i conegut. La seva aportació al pensament actual recorre temes tan importants i vigents com la desobediència civil, el decreixement, l’ecologisme, el vegetarianisme, etc.

La portada de l'edició que us recomano i la de la primera edició, publicada l'any 1854. A la dreta, dues fotos: els diaris de Thoreau i la reconstrucció de la casa a la vora de la llacuna de Walden, amb una estàtua commemorativa.

El meu recorregut pels textos de Thoreau va començar amb l’assaig Caminar, al·legat del discórrer i de la vida salvatge, que em va ressonar de tal manera que vaig haver de buscar urgentment altres lectures de l’autor. El meu estimat tete em va recomanar aquest Walden, la seva obra més coneguda. Després va arribar Desobediència civil, llibret que portava sempre a mà el mateix Gandhi i que va influenciar el pensament de Tolstoi o Luther King. Altres assajos curts (Colores de otoño, Un paseo invernal, Las manzanas silvestres) van precedir a Cartas a un buscador de sí mismo, recull de la correspondència amb el seu amic Harrison Blake. I la biografia escrita per Antonio Casado da Rocha. I en vull més!!!

Walden és la narració dels dos anys que l’autor va viure en una cabana de fusta que ell mateix va construir, al costat de la llacuna que dóna nom al llibre. Al text explica una mica de la seva manera de viure en aquelles circumstàncies, de la seva economia, dels seus veïns i amics, dels treballs que desenvolupava, de l’observació de la natura (fa unes descripcions descomunals de les coses més diminutes, m’encanta!), del moment que li va tocar viure (la guerra amb Mèxic, la construcció del ferrocarril, el final de l’esclavatge), de la solitud.

Em trasllada, salvant, per suposat, totes les distàncies, als anys que vaig viure en un mobil home de 21 metres quadrats a la finca on treballava, a Sant Antoni de Vilamajor. O als anys a la masia del Montnegre. La solitud, el silenci, el treball al camp, l’escolta de la natura, la introspecció, el pas de les estacions, la contemplació, els ritmes de la lluna, ...

Us regalo quatre cites, de les moltes que apunto cada vegada que llegeixo el llibre, i en porto tres (les deixo en castellà per a no trencar la sonoritat de la traducció de l’anglès al castellà, que em sembla genial):

“Fui a los bosques porque quería vivir deliberadamente, enfrentándome sólo a los hechos esenciales de la vida, y ver si podía aprender lo que la vida tenía que enseñar, no fuera que cuando estuviera por morir descubriera que no había vivido”.

“Si de verdad nos ganásemos la vida cada día, y regulásemos nuestro modo de vivir de acuerdo a la forma mejor y última que hemos aprendido para conseguirlo, nunca nos aburriríamos. Seguid vuestro genio de cerca y no dejará de mostraros una perspectiva nueva cada hora”.

"Amo lo salvaje tanto como el bien".

“Levántate libre de preocupaciones antes del alba y corre a buscar aventuras”.

la gran saviesa perenne per a tornar al Camí

PEDRO BURRUEZO (coord.). "ECOLOGÍA Y ESPIRITUALIDAD". Ed. Obelisco. 2008.

Textos d’Edward Goldsmith, Seyyed Hossein Nasr, Krishna Chaitanya, Darryl Wilson, Bede Griffith, Vincent Rossi, ...

Alguns dels autors que participen al llibre: Pedro Burruezo (editor), Seyyed Hossein Nasr, Bede Griffith, Darryl Wilson, Edward Goldsmith. 

Anem de relectures. Fa unes setmanes us parlava del llibre ”El Tao de la ecología”, d’Edward Goldsmith, un dels grans del pensament ecologista. Ara torno amb un altre llibre que vaig comprar el mateix dia de fa set anys, que llavors em va donar tant a pensar com “El Tao” i que ara rellegeixo amb noves inquietuds i, crec, després d’alguns aprenentatges. A més, el propi Goldsmith hi participa.

El llibre és una recopilació de textos feta per Pedro Burruezo, redactor en cap de la revista The ecologist en la seva edició en castellà, músic, activista i vinculat al sufisme, la tradició perenne i l’ecologia profunda. Es tracta, bàsicament, de diferents texts publicats a The ecologist.

Aquest llibre conté pinzellades de la manera d’entendre la Natura, i l’ésser humà com a part d’ella, a les diferents tradicions espirituals: Cristianisme, Islam, Hinduisme, Budisme, Taoisme i Judaisme. A més, ens parla de la visió dels pobles indígenes i de la Tradició Perenne. Una retrobada amb la manera de viure dels nostres ancestres, basada en la vida senzilla i espiritual, l’economia local, les comunitats de petita escala, etc.

El primer capítol el formen tres articles d’Edward Goldsmith, del que ja us he parlat: sobre la “religió tecnocientífica”, que ha posat en mans dels polítics, empresaris i científics el poder per a governar el món; sobre la contraposició entre ecosistemes pioners (a les primeres fases del seu desenvolupament per una alteració) i el ecosistemes madurs, com a metàfora de la societat actual (representada per l’atzar, l’individualisme, la competència, ...) i les comunitats de caçadors-recol·lectors (ordre, teleologia, cooperació, ...); sobre el Camí (el Tao del que us parlava al comentari del llibre de Goldsmith), l’ordre còsmic, el Dharma (la “normalitat” de l’univers), ... Brutal!

El segon capítol conté un article del propi Burruezo en que desgrana els fonaments de la societat tecnocientífica i proposa les respostes per a tornar al bon camí: darwinisme vs. mutualisme,  antropocentrisme vs. cosmocentrisme, cartesianisme i reduccionisme vs. holisme, mecanicisme vs. vitalisme, progressisme vs. tradició, etc. A més, inclou una entrevista que ell mateix va fer a Agustín López Tobajas, autor del llibre Manifiesto contra el progreso. Algunes de les seves frases:

“A mi em sembla que no hi ha més lloc de cerca que l’ànima, per fosc que hi sigui el panorama.”

“La dignitat humana no es mesura per allò que l’home és capaç d’acumular, sinó, ben al contrari, per allò del que és capaç de prescindir”.

“Jo crec que el que caldria fer compatible amb l’equilibri natural és l’austeritat i la senzillesa”.

“Reintegrar la nostra vida, sanar i reconstruir la nostra ànima agonitzant: aquesta és, al meu entendre, la única urgència veritable; tota la resta, amb tots els respectes, em semblen poc més que nimietats.”

Els següents capítols contenen texts de diferents autors sobre les més importants tradicions religioses i la seva relació amb la natura: el teòleg Vincent Rossi suggereix un camí per a que la tradició cristiana recuperi la seva dimensió còsmica; una relectura dels texts sagrats del cristianisme es proposada pel pare Robert Murray; l’ecologista Teresa Vilardell explica com creu que és de responsable el cristianisme en la crisi ecològica, i de la necessitat de sacrifici per a afrontar-la; el professor Seyyed Hossein Nasr proposa la recuperació de l’espiritualitat tradicional al Islam per a salvar el planeta; la unió d’home, natura i cosmos a la tradició vèdica és el tema de l’escriptor indi Krishna Chaitanya; Bede Griffith, líder del diàleg espiritual transcultural, escriu sobre el retorn a l’Aliança Còsmica, el centre del que broten totes les religions; Estephany Roth parla sobre l’arbre de la vida; l’ecologisme profund i holístic inherent al Budisme és explicat pel naturalista francès Jacques Brosse; l’escriptor Toni Cuesta parla de la medecina tradicional xinesa; l’indígena Darryl Wilson explica un relat mític sobre els orígens de la creació i la necessitat d’un ordre còsmic; finalment, Gustavo D. Perednik parla de l’ecologisme al judaisme.

Tot plegat un magnífic recull de textos inspiradors, profunds, plens d’espiritualitat, de quietud, d’esperança, de natura. Un llibre de fa uns quants anys, però que no perd vigència, ni crec que la perdi en molt de temps. Per a mi, molt recomanable.

crítiques reconstituents

Passats uns mesos que han estat plens d’ocupacions, crec que ha arribat el moment de tornar a donar una mica de vida al meu bloc. He anat parlant, via mail o en trobades fortuïtes al carrer, amb alguns dels amics que han dedicat diverses de les seves estones a llegir els meus escrits i que han sigut tan amables de criticar-me’ls amb sinceritat o, no sé si dir, sense pietat.

Me n’adono, m’ho diu tothom, que sóc un tècnic que no acostuma a vendre’s gaire, ho reconec, i això sempre se m’ha criticat força. Algú em diu que així mai em faré ric. En sóc conscient i ho accepto, li dic. He de dir que mai he concebut el bloc com una eina comercial, sinó més aviat de difusió de les meves idees, de les coses que em semblen importants o interessants, de les meves maneres de treballar i entendre el món. Alguns creuen que m’hauria de vendre una mica més, doncs faria arribar aquestes idees, que ells, com jo, creuen bones, a més gent. Primera crítica.

En segon lloc, una de les observacions més repetides per les persones que coneixen el meu treball és que al bloc no explico gens dels meus projectes d’ecojardins, que ja són uns quants repartits pel país. Alguns d’ells troben a faltar que, si més no, aporti algunes solucions que faig servir en aquests projectes per a millorar determinats aspectes dels jardins que, creuen, poden ser interessants per a molta gent. Ja fa dies que tenim aquí l’estiu i no he fet un article de com combatre els mosquits de manera natural als jardins. “No tens perdó dels déus”, m’ha arribat a dir algun amic. Ho faré, ho faré... Precisament aquest matí he trobat al carrer Hospital de Cardedeu, al costat de casa, un ballester (Tachymarptis melba ssp. melba, en castellà “vencejo real”), que devia tenir una ala tocada. Els ballesters, igual que els falciots i les orenetes, són grans insectívors. Una primera idea: intentar convèncer els ocells insectívors que visquin al nostre jardí. Per cert, el ballester ja està en bones mans, al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrusa. Continuarà...

De la mateixa manera, alguns amics i amigues del bloc troben a faltar comentaris de les meves experiències hortícoles. Tercera crítica. Com molts sabeu, a l’octubre passat em vaig quedar sense l’hort d’una hectàrea que portava a prop del poble. Ara, mentre deixo passar el primer estiu sense hort en molt anys, estic començant a recopilar tots els resultats dels diferents assajos que he anat fent als darrers temps per a intentar treure’n algunes conclusions. A les properes setmanes intentaré parlar al bloc de tècniques que em semblen tan interessants (per a l’horticultor amateur i pel professional) com el cultiu de microorganismes, la cromatografia, els adobs orgànics fermentats, les farines de roques, etc. Totes aquestes tècniques, i més, les he anat utilitzant als jardins que he fet darrerament, amb resultats espectaculars.

Quarta crítica: de tant en tant, ja ho sabeu, al bloc parlo de llibres, alguns dels quals poden no ser interessants per a la majoria dels lectors, i demano disculpes per flipar-me de vegades massa amb les coses que a mi m’apassionen. Penso molts cops en recomanar un llibret senzill d’horticultura o jardineria, alguns d’ells disponibles a internet de manera gratuïta, i se’m passa fer l’article, immers en el meu mar de pensaments d’ecologista frugal i rústic. M’hi posaré.

Per acabar, en cinquè lloc, els que són de la família i coneixen de més a prop els meus projectes, m’han dit que hauria de publicar al bloc alguna de les “Ecovinyetes” que vaig dibuixant i que, si sóc capaç de posar-m’hi, intentarem publicar al llarg d’aquest any. Pels que no coneixeu el projecte, es tracta d’una sèrie de llibrets en que parlo de diferents temàtiques “verdes” (ecologia, arbres i hort són els tres que he començat) i acompanyo els texts amb unes vinyetes senzilles, que tracten de ser iròniques, divertides, motivadores, radicals o totes les coses a la vegada, o cap d’elles, no sé. Algun dia publico alguna, a veure què us semblen.

Doncs bé, hi ha feina. Gràcies als crítics i ànims als que encara no s’han deixat anar. Salut a tots!

Diuen estudis ornitològics que els ballesters i falciots poden passar de 6 a 9 mesos seguits volant sense tocar terra. Ho fan tot a l’aire: mengen, dormen, s’aparellen, ... Ja sabeu que sóc molt de terra... Pot ser hauré de volar una mica més...

un clàssic de l'ecologia

EDWARD GOLDSMITH: “EL TAO DE LA ECOLOGÍA”. Icaria, La mirada esfèrica, 1999.

Les tardes de pluja sempre m’han semblat el moment ideal per a rellegir els clàssics. Una bona infusió, una bona butaca i el soroll de l'aigua caient poden convidar a fer una immersió en l’obra definitiva de Teddy Goldsmith (1928-2009), un dels pares del moviment ecologista internacional i fundador de la revista The Ecologist. “The way”, traduït al castellà com a “El Tao de la ecologia” és un tractat de ciència, filosofia, ètica, economia, antropologia, epistemologia i espiritualitat en contra del sistema de desenvolupament econòmic pretesament il·limitat en que vivim. 

El Tao, a l’antiga Xina, és el Camí (d’aquí la traducció de l’anglès al castellà) i l’ordre còsmic. El Tao constitueix la naturalesa, l’estructura específica e individual, el principi primer de les coses, que ho envolta tot. Seguir les lleis del Tao és allò natural, i aleshores tot és harmònic i l’univers es torna un organisme integrat.

L’autor critica obertament el que s’anomena “modernitat” i “progrés”, així com la ciència reduccionista. No hi han solucions tecnològiques per a la crisi en que es troba el planeta avui en dia. No hi ha tecnologia que pugui reparar el clima, restaurar un ecosistema o regenerar la societat.

Descriu, amb tot luxe de detalls, les qualitats de l’ecologia (holística, teleològica, subjectiva, qualitativa, emocional, ...). Parla, a més, dels processos vitals, dels sistemes vius, del coneixement ecològic,  de la cooperació, de Gaia, de l’ecosfera. I de per què les societats vernacles, com a homeotèliques (terme creat per Goldsmith que vol dir “que tenen el propòsit d’aconseguir un objectiu comú”) respecte a Gaia que són, segueixen el Camí i són l’exemple que hem de copiar. El títol d’un dels últims capítols resumeix, per a mi, el seu contingut: “Per a fer la gran reinterpretació és necessari adoptar l’enfocament universal de l’ecologia”.

nou taller de cultiu de plantes aromàtiques i medicinals, a Barcelona

En poques setmanes tindrem aquí la primavera i, com no, ens retrobarem molt més amb el jardí, l’hort, la terrassa, el camp o el bosc, després d’aquests mesos de més recolliment. I retrobarem els ocells, les papallones, les marietes i, per suposat, les plantes. Durant els dies de fred, potser alguna vegada trobem a faltar a l’armari de les infusions alguna herba d’aquelles imprescindibles que senten tant bé quan el cos està una mica trastocat. Les plantes aromàtiques i medicinals són sempre d’aquelles que ens agrada tenir a prop, i cultivar-les en algun racó del balcó, en una finestra o, inclús, a dins de casa. Moltes són de cultiu senzill a partir d’un esqueix o de llavors. També podem comprar una planteta al mercat o al garden de confiança (millor si és ecològica, of course) i fer-la créixer amb tota la nostra cura i dedicació.

L’any passat, la Marián Sáenz, coordinadora del Heilpraktiker Institut de Barcelona, em va convidar a impartir un taller sobre el cultiu d’aquestes plantes fascinants. Va ser una experiència molt maca i els assistents van quedar, o això van dir, molt contents. Doncs bé, aquest any repetirem...

El proper 18 d’abril tornaré al Heilpraktiker per fer un taller de 4 hores sobre el cultiu de les plantes aromàtiques i medicinals. Pots trobar tota la informació al respecte en aquest enllaç:

http://www.heilpraktiker.es/formacion_seminarios/Cultivo-de-aromaticas-y-medicinales-c-299

indígenes expulsats de la reserva de tigres d'‘El llibre de la selva’”

Segons informa l’ONG pels drets dels pobles indígenes Survival International, a la Reserva de Tigres de Kanha (on transcorre “El llibre de la selva”, de Kipling), a l’Índia, estan essent expulsats els indígenes de les tribus baiga i gond. El Departament de Boscos els va amenaçar amb que deixarien elefants lliures a la zona per tal que destruïssin els seus poblats si no marxaven. Increïble!

Aquest despropòsit s’està cometent en nom de la conservació del tigre, una de les espècies més amenaçades del món, sense tenir en compte que els millors conservacionistes en qui es podria deixar el destí dels tigres són els habitants de la selva, que porten moltes generacions compartint l'espai amb aquests meravellosos felins. A més, ni les compensacions que els van prometre ni un nou lloc per a viure, per descomptat. Una vergonya... I tot per a facilitar que els turistes puguin recórrer tranquil·lament el parc fent fotos als tigres des dels seus tot terrenys.

Més informació a una pàgina imprescindible: www.survival.es