els meus camins (III): la cromatografia

La diagnosi de les terres abans de començar un projecte agrícola, sigui de la mida que sigui, pot ser interessant de cara a prendre les primeres decisions. Fer un seguiment de l’evolució de la fertilitat de la terra és, naturalment, igual d’interessant. Als propers escrits apunto algunes tècniques que faig servir (o he fet servir en algun moment) i em sembla que poden ajudar a prendre decisions sense grans inversions. Com pots veure, explico breument la tècnica i dono alguna referència bibliogràfica per a aprofundir en el tema. Algunes de les eines que explicaré es poden subscriure al que s’ha anomenat des de fa un temps agricultura regenerativa.

La primera tècnica, que explicaré somerament, és la cromatografia. Es tracta d’un mètode creat (tal com el coneixem) per Ehrenfried Pfeiffer, col·laborador de Rudolf Steiner, a principis del segle passat. En un principi, es feia servir la tècnica per a detectar malalties en persones, amb mostres de la seva sang. Van adaptar el mètode per al diagnòstic de sòls. Encara que es tracta d’una tècnica útil, barata i relativament senzilla, ha quedat relegada a l’agricultura biodinàmica durant molt de temps, fins que Jairo Restrepo la va recuperar fa uns vint anys i va començar a difondre-la per tota l’Amèrica Llatina.

La cromatografia és una imatge, que s’obté sobre un paper de filtre, de la qualitat de la terra, compost, adob o altres materials orgànics. Com qualsevol mètode, requereix una certa pràctica per a la correcta execució i per a la interpretació dels resultats. Té molt valor com a mètode comparatiu, per a fer un seguiment de la terra d’una parcel·la al llarg del temps, per a determinar la millor zona d’una finca per al cultiu o per a fer estudis sobre els adobs i compostos.

Per a mi, té més sentit fer servir aquesta tècnica en comunitat (cooperatives, grups de pagesos, etc.), doncs tenir tots els materials i els reactius (sobre tot el nitrat de plata, que és car) a nivell personal pot resultar una inversió una mica alta de cop (però, igualment, amb el que costen dues analítiques -150-200€- en un laboratori ho tens tot per a moltes cromatografies).

Resumint el protocol, es tracta de sotmetre un paper de filtre circular de qualitat (prèviament sensibilitzat amb nitrat de plata al 0,5%) a una mostra de terra (tamisada i mòlta) barrejada amb una dissolució d’hidròxid de sodi a l’1%. La lectura del resultat és qualitativa. Els colors i amplades de les franges que es fan al paper circular donen diferents informacions. La zona més externa és la zona enzimàtica; la que la segueix és la proteica; la següent és la mineral i la central, que és de diferents tons blancs, dóna idea del nitrogen, l’oxigen i la compactació. Suposo que amb aquest resum no s’entén res. Crec que és fonamental, per a aprendre bé el protocol, fer alguna formació amb el grup d’Agricultura Regenerativa Ibérica. Es poden trobar alguns treballs a internet sobre el tema, però no són massa abundants ni clars, en general. 

Només hi ha un llibre en llengua castellana, amb multitud de casos, fotografies i explicacions: Cromatografía, imágenes de vida y destrucción del suelo. Restrepo, J., Pinheiro, S. Ed.COAS, 2011. Fa un temps era una mica difícil d’aconseguir, ara no ho sé...

alimentació sobirana, justa i lenta

He llegit en algun lloc que per l’any 2050 la producció d’aliments hauria d’augmentar en un 70%. Caldria afegir “si tot continua funcionant igual, cosa que no ens podem permetre”. Actualment, un terç dels aliments produïts per a consum humà es perd o es fa malbé (13.000 milions de tones/any). Si no deixéssim que això passés i, a més, escollíssim els nostres aliments d’una manera raonada, amb consciència i responsabilitat (productes ecològics i de proximitat, amb una dieta basada en cereals, llegums i verdures, reduint les carns i els peixos, sense tants productes elaborats, sense tants greixos, sucres i conservants, etc.), possiblement no existiria la fam al món, tots tindríem més salut i les grans transnacionals no tindrien excuses per a continuar acaparant terres i talant selves per a sembrar soja i alimentar les vedelles de McDonald’s. Avui vull escriure sobre tres conceptes que em semblen fonamentals per a la millora de l'alimentació. Segur que els coneixes o que n'has escoltat a parlar en algun moment.

Algun dia, segur, recuperarem el poder sobre la nostra alimentació i farem que sigui sana, variada i apetitosa. Lligat a això està el terme “sobirania alimentària”. Es defineix com el dret de cada poble a la governança sobre les seves polítiques agràries i alimentàries. D’aquesta manera, cada regió o estat pot protegir el seu mercat domèstic contra les agressions de les polítiques globals de l’Organització Mundial del Comerç, que fan dels aliments productes per a invertir i especular. El terme el va proposar la Via Campesina l’any 1996 a la Cimera de l’Alimentació de la FAO. Per a arribar a la sobirania alimentària real cal fer una reforma agrària, així com a millores en els mercats locals. Són importants, a més, els sistemes productius, el seu origen, la preservació i millora de la biodiversitat, la cooperació i la incidència sobre la salut de les persones d’aquests aliments. 

Podem trobar molta informació sobre aquest concepte fonamental i d'altres relacionats a una revista que editen tres organitzacions del sector: La Vía Campesina, Plataforma Rural i Grain. Es diu “Soberania alimentaria, biodiversidad y culturas” i el seu coordinador és en Gustavo Duch, un referent pel que fa al pensament crític amb el sistema dominant i a la creació de propostes alternatives per a un món millor. 

El Comerç Just és, segons l’Organització Mundial del Comerç Just (WFTO),“un sistema comercial basat en el diàleg, la transparència i el respecte, que busca una major equitat en el comerç internacional prestant especial atenció a criteris socials i mediambientals. Contribueix al desenvolupament sostenible oferint millors condicions comercials i assegurant els drets de productors/es i treballadors/es desfavorits/des, especialment en el Sud”. 

Comprant productes de comerç just, hauríem de tenir la certesa que les condicions laborals i salarials dels treballadors són adequades per a viure dignament, que no s’exploten nens, que els homes i les dones reben el mateix tracte i que es respecta la Natura. En això, com en tot, hi ha qui veu el negoci (grans cadenes de supermercats, com Carrefour) i acaba negociant a la baixa els preus amb els petits productors de Sud-Amèrica o Àfrica, quedant en l’oblit les bones intencions que, es suposa, té el comerç just. 

Slow Food és un moviment internacional que va néixer l’any 1986 de la mà de l’italià Carlo Petrini com a resposta a la creixent velocitat imposada a las nostres vides i la nostra alimentació. Defensant el “tranquil plaer material” que és el menjar, vetlla per la cuina local, els productes de qualitat, l’educació del gust, la producció tradicional agrícola i ramadera, la biodiversitat...per a millorar la nostra salut i la del nostre planeta. Hi ha una xarxa de restaurants que tenen el distintiu Km.0 on un s'assegura que els aliments que li oferiran compliran totes aquestes condicions. A les nostres contrades, destaca el moviment a les Terres de Lleida, amb seu a Balaguer.

Tres conceptes que tenen una gran quantitat de matisos comuns, que són absolutament complementaris. Tot lligat a una agricultura diferent, amb un lligam incorruptible amb la terra. Gustavo Duch diu, com també defensa Vandana Shiva amb paraules una mica diferents, que "plantar un hort és l'acte més revolucionari" que una persona pot fer avui dia". Estem d'acord.

herbicides i OMG: còctel assassí

Ni un bri d’herba

Toca parlar d’herbicides. En parlo moltes vegades de passada en aquest bloc, però no hi he escrit cap article específicament sobre un dels temes més preocupants per a la salut de la humanitat i, en general, del planeta. És probable que no digui res que no sàpigues ja... 

No podem parlar d’herbicides sense parlar del glifosat (que Monsanto ven sota el nom comercial de Roundup), el més utilitzat al món des dels anys 90. Es tracta d’un herbicida sistèmic (es desplaça per tota la planta, i no es perd amb el reg o la pluja) i s’ha comprovat que no es pot eliminar dels aliments per rentat, cocció o congelació. S’ha demostrat que afecta al sistema endocrí humà i que pot provocar mutacions genètiques, avortaments, càncer, etc. 

El reconegut Dr. Don Huber explica el funcionament d’aquest verí: actua com a quelant (immobilitzador de nutrients) de qualsevol catió, que és la forma en que es presenten molts micronutrients (zinc, coure, ferro, manganès) i altres elements fonamentals per a l’estructura de les plantes, com el calci i el magnesi. Aquests nutrients són essencials per a les funcions fisiològiques dels microorganismes presents al sòl, per als quals el glifosat és extremadament tòxic. El glifosat afecta a 25 enzims diferents que són necessaris per als processos vitals. S’ha comprovat que afecta greument als bacteris intestinals benèfics dels animals alimentats amb els cultius en que es fa servir, provocant gran quantitat de casos de botulisme, per exemple. En resum, s’aconsegueix matar moltes herbes indesitjades, però els perjudicis provocats no compensen en absolut.

A molts països els camps es ruixen, per anar més ràpid, amb avionetes que mullen indiscriminadament cultius (inclosos els dels petits camperols que es resisteixen a fer servir aquesta “tecnologia” i a marxar de la zona), camins, rius i nuclis habitats. Podem citar molts casos de comunitats afectades per l’ús d’aquest verí. A la província argentina de Chaco, els índexs de càncer s’han multiplicat per tres en els darrers 10 anys. Estan documentats a tota Sud-Amèrica augments en els casos de malformacions fetals i avortaments espontanis deguts al glifosat. En vint anys, a l’Argentina han passat de fer servir 8 milions de litres de glifosat a fer-ne servir 200 milions.

Recentment, després de molts anys mirant cap a un altre costat, l’Organització Mundial de la Salut ha catalogat el glifosat com a “possible carcinogen”. 

No em toqueu els gens...  

El glifosat està íntimament associat amb els organismes modificats genèticament (OMG). És el que s’anomena tecnologia Roundup Ready. Les plantes que anomenem col·loquialment “transgèniques” són organismes genèticament modificats (OGM), és a dir, que han sofert una manipulació del seu genoma en un laboratori, normalment amb la introducció de gens d’altres espècies que li aporten, en teoria, “qualitats sobrenaturals”, com ser resistent a un determinat herbicida o als atacs d’un insecte concret. D’aquesta manera es pot cultivar soja o blat de moro fent servir un herbicida que matarà totes les “males herbes” que surtin (que no tenen el “gen màgic”) i deixarà vives les plantes cultivades. Una de les aplicacions més usades és el gen Bt (del bacteri Bacillus thuringiensis) en el blat de moro, que el fa resistent al barrinador (Ostrinia nubialis). És el famós blat de moro MON810 que es cultiva en grans quantitats a casa nostra.

 

Hi han moltes veus que defensen aquestes “creacions” pels seus suposats beneficis productius. Els beneficis, el temps ho està demostrant, són més per a les multinacionals que els comercialitzen que per als agricultors. Moltes altres veus creuen que aquests beneficis a llarg termini no són tals i que els perjudicis per als ecosistemes, per a les varietats vegetals locals (amb les quals els transgènics es poden hibridar) i per a la salut humana són un misteri. Als EUA, aproximadament, un 90% del panís, la soja, la canola, la remolatxa sucrera i el cotó per a oli són transgènics.

Les promeses d’aquesta tecnologia són del tot falses: als EUA ja hi ha 13 espècies d’herbes que han desenvolupat resistències al glifosat. A més, amb aquest còctel s’aconsegueix que la presència de ferro, manganès o zinc a les plantes sigui un 80-90 % inferior que a una planta normal, provocant deficiències nutricionals als animals alimentats amb aquests creacions. Per acabar-ho d’adobar, el Dr. Huber parla d’un microorganisme que es troba a la soja OMG i provoca avortaments espontanis, infertilitat i envelliment prematur als animals alimentats amb ella. Parla del Síndrome de la Mort Súbita. Els efectes sobre els humans, explica l’expert, podrien ser els mateixos, donant explicació al gran nombre d’avortaments espontanis i casos de pèrdua de fertilitat als països desenvolupats als darrers anys.

Agent taronja al teu plat

Un altre exemple d’OMG i herbicida associats: la soja 2,4-D, així anomenada per que és resistent a l’herbicida àcid 2,4-diclorofenoxiacètic (amb aquest nom, no pot ser bo). S’estan intentant imposar a diferents països (tant la soja com el seu herbicida associat), després de molts anys retirat de la circulació pels dubtes que despertava la toxicitat de l’herbicida, que es va crear a Anglaterra durant la II Guerra Mundial i va formar part del famós Agent Taronja (que van ruixar els americans sobre Vietnam, causant la mort i malalties a centenars de milers de persones). És altament tòxic (provoca limfoma, danys al fetge, ronyons, teixit cerebral, músculs). I el volen ruixar sobre la soja que mengen els animals que es mengen a moltes cases de tot el món. Sembla una mica macabre...

Al darrera de tots aquests tripijocs es troben els interessos del Banc Mundial (sort que ara hi serà l’ex-ministre espanyol José Manuel Soria, gran professional en la gestió dels diners), l’Organització Mundial del Comerç, la Fundació Bill i Melinda Gates, la Fundació Rockefeller, la Fundació Ford, etc. O sigui, els interessos dels que es creuen amos del món. Podríem escriure un llibre només de tot això... 

 
Doncs res més, vaig a preparar el dinar, ecològic, of course.