viernes, 28 de agosto de 2015

la vida senzilla als boscos


HENRY DAVID THOREAU. “WALDEN”. Errata Naturae, 2013.

Thoreau és un dels meus personatges històrics i escriptors favorits. No diria que combrego amb tots els seus pensaments (el pas del temps també hauria canviat la seva perspectiva en alguns temes, segur), però crec que la seva manera de veure el món, en general, era molt semblant a la que jo estic acabant tenint. M’agrada, sobre manera, la seva frugalitat, el seu amor per allò salvatge i la seva cerca de la simplicitat a la vida.

Us explico quatre coses sobre Thoreau (Concord, Massachusetts, EUA, 1817-1862), per als que no el conegueu: està considerat com uns dels pares fundadors de la literatura dels Estats Units, junt amb el seu amic i mentor Ralph Waldo Emerson (principal exponent de l’anomenat Trascendentalisme), per exemple, o Walt Whitman, coetani i conegut. La seva aportació al pensament actual recorre temes tan importants i vigents com la desobediència civil, el decreixement, l’ecologisme, el vegetarianisme, etc.

La portada de l'edició que us recomano i la de la primera edició, publicada l'any 1854. A la dreta, dues fotos: els diaris de Thoreau i la reconstrucció de la casa a la vora de la llacuna de Walden, amb una estàtua commemorativa.
El meu recorregut pels textos de Thoreau va començar amb l’assaig Caminar, al·legat del discórrer i de la vida salvatge, que em va ressonar de tal manera que vaig haver de buscar urgentment altres lectures de l’autor. El meu estimat tete em va recomanar aquest Walden, la seva obra més coneguda. Després va arribar Desobediència civil, llibret que portava sempre a mà el mateix Gandhi i que va influenciar el pensament de Tolstoi o Luther King. Altres assajos curts (Colores de otoño, Un paseo invernal, Las manzanas silvestres) van precedir a Cartas a un buscador de sí mismo, recull de la correspondència amb el seu amic Harrison Blake. I la biografia escrita per Antonio Casado da Rocha. I en vull més!!!

Walden és la narració dels dos anys que l’autor va viure en una cabana de fusta que ell mateix va construir, al costat de la llacuna que dóna nom al llibre. Al text explica una mica de la seva manera de viure en aquelles circumstàncies, de la seva economia, dels seus veïns i amics, dels treballs que desenvolupava, de l’observació de la natura (fa unes descripcions descomunals de les coses més diminutes, m’encanta!), del moment que li va tocar viure (la guerra amb Mèxic, la construcció del ferrocarril, el final de l’esclavatge), de la solitud.

Em trasllada, salvant, per suposat, totes les distàncies, als anys que vaig viure en un mobil home de 21 metres quadrats a la finca on treballava, a Sant Antoni de Vilamajor. O als anys a la masia del Montnegre. La solitud, el silenci, el treball al camp, l’escolta de la natura, la introspecció, el pas de les estacions, la contemplació, els ritmes de la lluna, ...

Us regalo quatre cites, de les moltes que apunto cada vegada que llegeixo el llibre, i en porto tres (les deixo en castellà per a no trencar la sonoritat de la traducció de l’anglès al castellà, que em sembla genial):

“Fui a los bosques porque quería vivir deliberadamente, enfrentándome sólo a los hechos esenciales de la vida, y ver si podía aprender lo que la vida tenía que enseñar, no fuera que cuando estuviera por morir descubriera que no había vivido”.

“Si de verdad nos ganásemos la vida cada día, y regulásemos nuestro modo de vivir de acuerdo a la forma mejor y última que hemos aprendido para conseguirlo, nunca nos aburriríamos. Seguid vuestro genio de cerca y no dejará de mostraros una perspectiva nueva cada hora”.

"Amo lo salvaje tanto como el bien".

“Levántate libre de preocupaciones antes del alba y corre a buscar aventuras”.

jueves, 27 de agosto de 2015

la gran saviesa perenne per a tornar al Camí

PEDRO BURRUEZO (coord.). "ECOLOGÍA Y ESPIRITUALIDAD". Ed. Obelisco. 2008.

Textos d’Edward Goldsmith, Seyyed Hossein Nasr, Krishna Chaitanya, Darryl Wilson, Bede Griffith, Vincent Rossi, ...

Alguns dels autors que participen al llibre: Pedro Burruezo (editor), Seyyed Hossein Nasr, Bede Griffith, Darryl Wilson, Edward Goldsmith. 
Anem de relectures. Fa unes setmanes us parlava del llibre ”El Tao de la ecología”, d’Edward Goldsmith, un dels grans del pensament ecologista. Ara torno amb un altre llibre que vaig comprar el mateix dia de fa set anys, que llavors em va donar tant a pensar com “El Tao” i que ara rellegeixo amb noves inquietuds i, crec, després d’alguns aprenentatges. A més, el propi Goldsmith hi participa.

El llibre és una recopilació de textos feta per Pedro Burruezo, redactor en cap de la revista The ecologist en la seva edició en castellà, músic, activista i vinculat al sufisme, la tradició perenne i l’ecologia profunda. Es tracta, bàsicament, de diferents texts publicats a The ecologist.

Aquest llibre conté pinzellades de la manera d’entendre la Natura, i l’ésser humà com a part d’ella, a les diferents tradicions espirituals: Cristianisme, Islam, Hinduisme, Budisme, Taoisme i Judaisme. A més, ens parla de la visió dels pobles indígenes i de la Tradició Perenne. Una retrobada amb la manera de viure dels nostres ancestres, basada en la vida senzilla i espiritual, l’economia local, les comunitats de petita escala, etc.

El primer capítol el formen tres articles d’Edward Goldsmith, del que ja us he parlat: sobre la “religió tecnocientífica”, que ha posat en mans dels polítics, empresaris i científics el poder per a governar el món; sobre la contraposició entre ecosistemes pioners (a les primeres fases del seu desenvolupament per una alteració) i el ecosistemes madurs, com a metàfora de la societat actual (representada per l’atzar, l’individualisme, la competència, ...) i les comunitats de caçadors-recol·lectors (ordre, teleologia, cooperació, ...); sobre el Camí (el Tao del que us parlava al comentari del llibre de Goldsmith), l’ordre còsmic, el Dharma (la “normalitat” de l’univers), ... Brutal!

El segon capítol conté un article del propi Burruezo en que desgrana els fonaments de la societat tecnocientífica i proposa les respostes per a tornar al bon camí: darwinisme vs. mutualisme,  antropocentrisme vs. cosmocentrisme, cartesianisme i reduccionisme vs. holisme, mecanicisme vs. vitalisme, progressisme vs. tradició, etc. A més, inclou una entrevista que ell mateix va fer a Agustín López Tobajas, autor del llibre Manifiesto contra el progreso. Algunes de les seves frases:

“A mi em sembla que no hi ha més lloc de cerca que l’ànima, per fosc que hi sigui el panorama.”
“La dignitat humana no es mesura per allò que l’home és capaç d’acumular, sinó, ben al contrari, per allò del que és capaç de prescindir”.
“Jo crec que el que caldria fer compatible amb l’equilibri natural és l’austeritat i la senzillesa”.
“Reintegrar la nostra vida, sanar i reconstruir la nostra ànima agonitzant: aquesta és, al meu entendre, la única urgència veritable; tota la resta, amb tots els respectes, em semblen poc més que nimietats.”

Els següents capítols contenen texts de diferents autors sobre les més importants tradicions religioses i la seva relació amb la natura: el teòleg Vincent Rossi suggereix un camí per a que la tradició cristiana recuperi la seva dimensió còsmica; una relectura dels texts sagrats del cristianisme es proposada pel pare Robert Murray; l’ecologista Teresa Vilardell explica com creu que és de responsable el cristianisme en la crisi ecològica, i de la necessitat de sacrifici per a afrontar-la; el professor Seyyed Hossein Nasr proposa la recuperació de l’espiritualitat tradicional al Islam per a salvar el planeta; la unió d’home, natura i cosmos a la tradició vèdica és el tema de l’escriptor indi Krishna Chaitanya; Bede Griffith, líder del diàleg espiritual transcultural, escriu sobre el retorn a l’Aliança Còsmica, el centre del que broten totes les religions; Estephany Roth parla sobre l’arbre de la vida; l’ecologisme profund i holístic inherent al Budisme és explicat pel naturalista francès Jacques Brosse; l’escriptor Toni Cuesta parla de la medecina tradicional xinesa; l’indígena Darryl Wilson explica un relat mític sobre els orígens de la creació i la necessitat d’un ordre còsmic; finalment, Gustavo D. Perednik parla de l’ecologisme al judaisme.

Tot plegat un magnífic recull de textos inspiradors, profunds, plens d’espiritualitat, de quietud, d’esperança, de natura. Un llibre de fa uns quants anys, però que no perd vigència, ni crec que la perdi en molt de temps. Per a mi, molt recomanable.

Entradas populares