HENRY DAVID THOREAU. “WALDEN”. Errata Naturae,
2013.
Thoreau és un dels meus personatges històrics
i escriptors favorits. No diria que combrego amb tots els seus pensaments (el
pas del temps també hauria canviat la seva perspectiva en alguns temes, segur),
però crec que la seva manera de veure el món, en general, era molt semblant a
la que jo estic acabant tenint. M’agrada, sobre manera, la seva frugalitat, el
seu amor per allò salvatge i la seva cerca de la simplicitat a la vida.
Us explico quatre coses sobre Thoreau
(Concord, Massachusetts, EUA, 1817-1862), per als que no el conegueu: està
considerat com uns dels pares fundadors de la literatura dels Estats Units,
junt amb el seu amic i mentor Ralph Waldo Emerson (principal exponent de l’anomenat
Trascendentalisme), per exemple, o Walt Whitman, coetani i conegut. La seva
aportació al pensament actual recorre temes tan importants i vigents com la
desobediència civil, el decreixement, l’ecologisme, el vegetarianisme, etc.
 |
| La portada de l'edició que us recomano i la de la primera edició, publicada l'any 1854. A la dreta, dues fotos: els diaris de Thoreau i la reconstrucció de la casa a la vora de la llacuna de Walden, amb una estàtua commemorativa. |
El meu recorregut pels textos de Thoreau va començar amb l’assaig Caminar, al·legat del discórrer i de la vida salvatge, que em va ressonar de tal manera que vaig haver de buscar urgentment altres lectures de l’autor. El meu estimat tete em va recomanar aquest Walden, la seva obra més coneguda. Després va arribar Desobediència civil, llibret que portava sempre a mà el mateix Gandhi i que va influenciar el pensament de Tolstoi o Luther King. Altres assajos curts (Colores de otoño, Un paseo invernal, Las manzanas silvestres) van precedir a Cartas a un buscador de sí mismo, recull de la correspondència amb el seu amic Harrison Blake. I la biografia escrita per Antonio Casado da Rocha. I en vull més!!!
Walden és la narració dels dos anys que l’autor va viure en una cabana de fusta que ell mateix va construir, al costat de la llacuna que dóna nom al llibre. Al text explica una mica de la seva manera de viure en aquelles circumstàncies, de la seva economia, dels seus veïns i amics, dels treballs que desenvolupava, de l’observació de la natura (fa unes descripcions descomunals de les coses més diminutes, m’encanta!), del moment que li va tocar viure (la guerra amb Mèxic, la construcció del ferrocarril, el final de l’esclavatge), de la solitud.
Em trasllada, salvant, per suposat, totes les distàncies, als anys que vaig viure en un mobil home de 21 metres quadrats a la finca on treballava, a Sant Antoni de Vilamajor. O als anys a la masia del Montnegre. La solitud, el silenci, el treball al camp, l’escolta de la natura, la introspecció, el pas de les estacions, la contemplació, els ritmes de la lluna, ...
Us regalo quatre cites, de les moltes que apunto cada vegada que llegeixo el llibre, i en porto tres (les deixo en castellà per a no trencar la sonoritat de la traducció de l’anglès al castellà, que em sembla genial):
“Fui a los bosques porque quería vivir deliberadamente, enfrentándome sólo a los hechos esenciales de la vida, y ver si podía aprender lo que la vida tenía que enseñar, no fuera que cuando estuviera por morir descubriera que no había vivido”.
“Si de verdad nos ganásemos la vida cada día, y regulásemos nuestro modo de vivir de acuerdo a la forma mejor y última que hemos aprendido para conseguirlo, nunca nos aburriríamos. Seguid vuestro genio de cerca y no dejará de mostraros una perspectiva nueva cada hora”.
"Amo lo salvaje tanto como el bien".
“Levántate libre de preocupaciones antes del alba y corre a buscar aventuras”.
