els meus camins (V): teoria de la trofobiosi

Seguim rellegint, repensant, recuperant notes sobre temes aparcats, intentant redefinir els pensaments. Arribo així a un tema que mai deuria perdre l'actualitat: la suposada necessitat dels insecticides de síntesi química per a la producció d'aliments. Aquesta és, sense dubte, una de les causes de la situació que està vivint la humanitat. Poques coses han contaminat el nostre món de la manera que ho fan els insecticides i, com ja he parlat algun cop, els herbicides. Sense dubte, qualsevol virus ens afectaria de manera molt diferent si els nostres sistemes immunològics no estiguin malmesos per la gran quantitat de xenobiòtics que entren als nostres cossos amb els aliments i amb l'aire que respirem.

Torno a les notes sobre les paraules de Jairo Restrepo en algunes de les seves conferències al nostre país. Un dels temes recurrents en el seu discurs és la teoria de la trofobiosi. Aquesta teoria forma part, des de llavors, dels meus camins.

Per a qui l’escolta per primer cop, la paraula “trofobiosi” pot semblar una mica marciana. Però el seu significat és molt senzill: vol dir “vida a partir de l’aliment”. Sembla quelcom evident, no? El químic francès Francis de Chaboussou, però, va arribar més enllà. Va explicar que l’estat d’equilibri nutricional de la planta determina com es veurà afectada per un atac d’insectes. També pot semblar quelcom evident si es pensa una mica, però alguns hem estudiat molts anys escoltant “veritats” absolutament contràries a aquesta afirmació. Les famoses “resistències” desenvolupades pels insectes que obliguen a fer servir cada cop insecticides més potents (i més perjudicials per a la Natura) poden ser, segons Chaboussou, una gran mentida inventada per l’agroindústria per a fugir cap endavant pel fracàs dels seus invents. Realment, en aquest gran trencaclosques que és l’estudi de la vida, la peça que ens proposa Chaboussou m’encaixa molt millor que la que m’ofereixen Monsanto-Bayer, Basf i la Fundació Rockefeller.

Quina és la base d’aquest pensament? Tot té a veure amb la formació de proteïnes, que són cadenes d’aminoàcids. Aquests aminoàcids s’uneixen fent servir energia lliure en forma de sucres. Els insectes, com sabem, estan formats en més d’un 90% per proteïnes (per això alguns nutricionistes diuen que hauran de formar part de la nostra alimentació en un futur proper, davant la impossibilitat d’abastir tota la població mundial de proteïna d’animals de granja i peixos, molt més cares a nivell energètic). Cal dir que els insectes són excel·lents formant proteïnes a partir d’aminoàcids lliures (proteosíntesi) i, tanmateix, són pèssims desmuntant-les (proteòlisi). Els humans, per exemple, no som tan bons sintetitzant proteïnes, però no som tan dolents desfent-les en aminoàcids per a crear altres proteïnes.

A les zones en creixement de la planta domina la proteòlisi: hi ha aminoàcids lliures i, a més, sucres que aporten l’energia necessària per a construir proteïnes. Així, el que volem quan cultivem plantes és que aquestes formin ràpid les proteïnes segons van creixent i que aquests aminoàcids “sense encadenar” no quedin mai en grans quantitats (Restrepo ho compara amb una cadena de muntatge industrial, on han d'arribar les peces en la mesura justa per anar muntant els cotxes o el que sigui), per a no cridar l’atenció dels insectes que estiguin per allà. Quan hi ha desequilibris de nutrients es produeixen molts aminoàcids i sucres que formen part de teixits febles, l’aliment preferit de qualsevol bitxo fitòfag que no vulgui cremar molta energia per a alimentar-se. Els insectes són, llavors, indicadors de l’equilibri nutricional de la planta. Si la planta funciona de manera harmònica, produirà els aminoàcids ordenadament i anirà muntant les proteïnes, que passaran a formar part de la seva estructura. La matèria orgànica del sòl i alguns nutrients, com el potassi, regulen i estimulen aquesta “velocitat” de síntesi proteica o proteosíntesi.

La utilització de fertilitzants nitrogenats (incloent-hi alguns adobs orgànics), per exemple, és un parany perillós: la planta creix més ràpid, però contínuament va deixant grans quantitats d’aminoàcids lliures (formats amb tot aquest nitrogen), que produeixen uns teixits febles, fàcilment atacables pels insectes.

Les suposades resistències dels insectes als insecticides de síntesi poden ser explicades per la modificació que suposa aquest excés d’aminoàcids i sucres a la seva dieta: amb abundància d’aliment es fan més fèrtils i més fecunds, més longeus, fan més postes d’ous i més abundants, i creix la relació femelles/mascles. A més, alguns pugons, en condicions d’abundància d’aliment, poden inclús multiplicar-se per partenogènesi. Els insecticides, per rematar el tema, penetren a la planta trencant les seves barreres (destrueixen la cerositat de les fulles i afecten la solubilitat).

Quan llegeixo sobre aquesta teoria, em reafirmo en la gran necessitat de qüestionar-me tot el que m’expliquen. Aquest concepte, que té per a mi molt més sentit que bona part del contingut d'algunes de les assignatures dels meus estudis, forma part des de fa un temps del meu pensament. No em servirà per a arribar al Coneixement o la Veritat, però no tinc cap aspiració d'aconseguir-los. Només intento esborrar del meu cap (i, de vegades, de parts més amagades del meu jo profund) tot allò que crec que fa nosa, i deixar espai per a que la intuïció, l'observació calmada de la natura i la pau em permetin treballar la terra sense més condicionants que la pluja i el vent.

i tu, com tens els estrògens?

Quan els 50 es van apropant, veig que cada cop es torna més important trobar maneres fiables de localitzar els desajustos que pateix el meu cos i les millors maneres de corregir-los. Pel que fa a l’alimentació, que és un tema cabdal a la vida de qualsevol persona, he llegit unes quantes coses, n’he provat unes quantes més i sempre m’he trobat una mica perdut, sense saber quins aliments havia d’eliminar de la meva dieta o quins havia d’introduir per a millorar tal o qual aspecte de la meva salut.

Ara fa un parell d’anys, la Mireia em va regalar pel meu aniversari un llibre que em va fer entendre moltes coses sobre la salut a través de l’alimentació: «Transforma la teva salut», de Xevi Verdaguer (Ed. Rosa dels Vents). Algú podria dir que és un personatge mediàtic, com tants altres que venen les seves veritats i en treuen un rèdit important. Pot ser. Jo només sé que les coses que explica aquest home em ressonen, que les trobo coherents. El primer de tot és, que sense ser metge, relaciona els diferents òrgans i sistemes que formen el cos, mirant-lo d’una manera holística. I això m’agrada. I el tio té una cara de bona salut impressionant! Es defineix com a psiconeuroimmunoendrocrinòleg i, potser, falten algunes lletres més a la paraula. He de reconèixer que el llibre en qüestió em va costar moltes hores de dedicació (l’he llegit 3 cops sencer), amb paper i llapis al costat per a fer-me resums i esquemes. Ara fa uns mesos, la mare de la Mireia, sabent-nos seguidors de les propostes d’en Xevi, ens va regalar «Cuida’t» (Ed. Rosa dels Vents), que és gairebé una reescriptura de l’anterior amb algunes millores en l’estructura i la comprensió (ja no té 50 pàgines de bibliografia, amb estudis científics que avalen cada afirmació). La veritat és que s'entén una mica millor (tot i tenir uns certs coneixements de química, he de reconèixer que molts raonaments se m’escapen, total o parcialment).

Doncs bé, intentaré fer quatre pinzellades sobre els continguts. Bàsicament, en Xevi vincula el correcte funcionament del sistema digestiu amb la salut hormonal, que també està relacionada amb el bon funcionament del fetge. Proposa pautes per a la millora de la salut intestinal i la microbiota a través de la dieta (amb aliments prebiòtics, que continguin fibra soluble, midó resistent, polifenols i àcids grasos omega-3), dels probiòtics (aliments fermentats, com el quèfir, el xucrut, etc.), millorant la vitamina D, practicant una activitat física moderada i eliminant alguns aliments (com els fructans presents al blat i el sègol). 

Seguidament, ens fa cinc cèntims de com millorar i mantenir la salut hormonal, evitant l'excés d’estrògens. Parla de diferents estratègies a través dels aliments, com frenar l’aromatasa (que produeix estrògens), potenciar els transportadors hormonals (albúmina i SHBG), frenar els ER-alfa (receptors d’estrògens) i potenciar el ER-beta. Continua amb la salut hormonal durant la menopausa de la dona i de maneres de mantenir els nivells d’estrògens.

El fetge és un capítol a part, que requereix de molta atenció per entendre una mica què passa en aquest òrgan. Els estrògens poden estar alts degut a un excés d’activitat de l’aromatasa, a una alimentació que en generi o a l’entrada de disruptors endocrins de l’exterior (els que hi ha als plàstics de les ampolles d’aigua, per exemple). Al fetge es produeix la detoxificació de tot això i es fa en dues fases. A la fase I els tòxics i estrògens es converteixen en substàncies solubles mitjançant els enzims. En aquest procés, ens interessa potenciar el metabòlit 2-OH i minimitzar els metabòlits 4-OH i 16-OH. Aquí, com en altres processos, és important la ingesta de crucíferes, com la col i el bròquil, que contenen indol-3-carbinol; l’omega-3 de les algues, les nous, el sèsam; els lignans del lli, el sèsam i la col; i el resveratrol del raïm o el cacauet.

A la fase II es produeix l’eliminació d’estrògens i andrògens del cos. Això es fa amb 3 processos: sulfatació, metilació i glucuronització. En Xevi en diu «els 3 embuts». Per a no allargar-me, dir que explica els símptomes de les persones que metilen, sulfaten o glucuronitzen malament, de cara a poder-nos identificar amb algun dels grups, si és el cas. A partir dels símptomes, aporta llistats d’aliments que cal ingerir i evitar per a cada cas. La histamina té un paper important en aquests processos i és important evitar els aliments que la contenen quan no es metila o sulfata bé.

Finalment, parla de la relació entre salut intestinal i salut hormonal. Explica què és l’estroboloma, gens bacterians que fabriquen enzims per metabolitzar estrògens, i què provoca el seu desequilibri. I la importància dels Lactobacillus, Bifidobacterium, etc. Si els estrògens es reabsorbeixen a l'intestí després de passar pel fetge (per la manca de midons resistents i fibres solubles) i acaben tornant-hi, podem acabar amb aquest òrgan absolutament saturat i amb uns problemes de salut importants.

En resum, que cal menjar col, bròquil, lli, sèsam, cúrcuma, fajol, nabius, alvocat, llegums, alls i cebes en la major part dels casos ... i evitar els greixos trans, el gluten, els làctics (sobre tot, de vaca) i l’alcohol. I dormir bé, no estressar-se i fer una mica d'esport. Sí, tot això ja ho sabem, em direu.

Potser no s’ha entès res del que he explicat, en sóc conscient. Crec que cal una lectura tranquil·la i profunda de cadascuna per a poder identificar-se amb uns determinats símptomes i prendre les mesures per a corregir-los. Jo, sincerament, és un llibre que he recomanat molt i que encara recomano. Resta dit.

wu wei

En aquests dies de recolliment, que acaben essent a moltes estones d'introspecció per a mi, rellegeixo i escric, reordeno, replantejo, em reciclo, em redissenyo tot el que puc. Potser no està bé fer ressenyes de llibres quan qui llegeixi l’article no podrà sortir a comprar-lo si el missatge li engresca. De qualsevol manera, són llibres que estan en format pdf i epub a internet.

D'aquestes relectures han format part els dos llibrets del pare de l’agricultura natural, Masanobu Fukuoka (illa de Shikoku, Japó, 1913-2008). El seu pensament brillant crec que pot ser molt inspirador per a tothom qui pensa que aquesta crisi ha arribat per que hem de canviar alguna cosa, però no sap ben bé quina cosa hem de canviar. Com diuen, d’una manera o altra, algunes de les ments lúcides de la nostra època en articles que he llegit referits al tema (Vandana Shiva, Jorge Riechmann, per exemple) el que hem de canviar és... TOT. El paradigma. Aquesta pandèmia és un avís de la Mare Terra, que ja no pot resistir totes les agressions que l’ésser humà està perpetrant contra ella. Viure contra nosaltres no és una idea molt intel·ligent per part nostra, sense dubte.

Els dos llibrets als quals em refereixo són «La senda natural del cultivo» i «La revolución de una brizna de paja». En ells, Fukuoka explica, entre moltes coses, la seva manera de fer; bé, més aviat de «no fer» (Wu Wei): no llaurar, ni podar, ni desherbar; ni fer servir pesticides, ni adobs, ni fertilitzants. Aquest “no intervenir” ve d’un respecte profund per la natura i de la confiança de que ella aportarà el que calgui. Si reproduïm les condicions naturals fidelment, la terra s’enriquirà de manera progressiva. Aquests pensaments no són de fa dos dies ni dos anys. El sensei ja fa 12 anys que no està entre nosaltres en cos físic i ja feia molt de temps que explicava les seves propostes, que van ser precursores del que Mollison i Holmgren van anomenar Permacultura.

Si has llegit aquest bloc des que el vaig crear fa 7 anys, sabràs que les meves idees beuen de les idees de Fukuoka, igual que de les de Mollison i Holmgren, Rudolf Steiner, Jairo Restrepo o Darren Doherty, per citar alguns mestres. Sóc un absolut optimista respecte a tot el que ha de venir darrere d’aquests moments d’incertesa. Llegeixo que la contaminació de l’aire ha disminuït de manera espectacular, que els ocells es podran reproduir amb tranquil·litat aquesta primavera per tot arreu, que els dofins arriben fins a la platja de Sant Pol de Mar o els pumes fins al centre de Santiago de Chile, que han nascut 6 linxs en una setmana a Doñana. Penso que tot això hauria de ser un motiu de reflexió per a totes nosaltres. La gran pressió a la que tenim sotmès el planeta no pot acabar de cap altra manera que malament. Hem de canviar moltes coses, i hem de fer-ho ja, com diu constantment la Greta Thunberg que, per sort, ha tingut molt ressò als darrers mesos.

M'imagino què passaria si ens haguéssim de quedar uns quants mesos a casa confinats. En sortir trobaríem que l’asfalt ha sigut devorat per l’herba, que les voreres han sigut destrossades per les arrels dels arbres condemnats a viure en petits escocells, que els animals campen lliurement per tot arreu, ... I crec que ens adonaríem del que és veritablement important, aquest "no fer" que proposa Fukuoka amb tota humilitat. Ens adonaríem del que és la bellesa, la llibertat i la felicitat.

Algunes de les perles del mestre Fukuoka:

''La cultura verdadera neix amb la natura, és simple, humil i pura''.

''Allunyada de la Natura, l’existència humana queda buida de contingut''.

''La gent lluita durament per a comprendre, es convenç de que comprèn i mor sense saber res''.

''La ironia és que la ciència ha servit només per a mostrar com de petit és el coneixement humà''.

''El que és tràgic és que, amb la seva arrogància infundada, la gent intenta sotmetre a la natura a la seva voluntat''.