Avui, un concepte que em sembla bàsic: la petjada
conscient. Què vull dir amb aquest terme? Si us sembla, primer parlaré d’altres conceptes
semblants que ajudaran a entendre el que intento explicar. Segur que molts heu
escoltat a parlar de la petjada ecològica o la petjada de carboni. Són indicadors
que serveixen per a quantificar els impactes de l’activitat humana sobre el
planeta.
La petjada ecològica quantifica la superfície
(mesurada en hectàrees globals) que “necessita” una persona d’un determinat
país o regió per a proveir-se de tot allò que fa servir a la seva vida. Evidentment,
les persones dels països rics tenim una petjada molt superior a la de les
persones dels països pobres. A nivell global, la petjada és de 2,7 hag/persona,
però mentre que països com els Emirats Àrabs, Qatar, Dinamarca o Estats Units sobrepassen
les 5 hag, hi ha països com l’Índia, Zàmbia, Eritrea, Burundi o Sri Lanka que es
troben sobre 1 hag. Cal tenir en compte, és clar, quina és la biocapacitat del
planeta d’atendre aquesta explotació. Actualment està pels volts de 1,7
hag/persona. Això indica que es fa servir el planeta molt per sobre de la seva
capacitat de regeneració.
La petjada de carboni és un altre indicador que
quantifica la quantitat d’aquest element (en forma de CO2, metà, etc.) que s’allibera
a l’atmosfera durant els processos lligats a la vida d’una persona, tenint en
compte energia, bens de tot tipus i alimentació. Podríem dir que és una part de
la petjada ecològica. Un altre cop passa el mateix: una persona qatariana allibera de mitja unes 40 tones de CO2/any, i països com EUA, Austràlia, Emirats Àrabs o Kuwait estan
entre 15 i 25 tones, mentre que molts països pobres no arriben a les 5 tones. D’aquestes
emissions es parla i negocia a les Cimeres del Clima, com la de Katowice, que
acaba de finalitzar amb uns acords que semblen un acudit.
Encara hi ha molts indicadors més, però podem
destacar-ne el de la petjada hídrica, que comptabilitza la quantitat d’aigua
necessària per a proveir d’aliments i bens a les persones de la zona d’estudi. Per
fer-nos una idea, als EUA o Europa la petjada hídrica està sobre els 2.500
m3/any, mentre que hi ha països com la Xina o molts països africans que no
arriben ni de llarg als 1.000 m3/any. La mitja mundial és d’uns 1.400
m3/persona i any.
Doncs bé, per a mi parlar de petjada conscient és parlar
de tenir en compte totes aquestes petjades, de viure d’una manera que pensi tots
els impactes del que fem sobre el planeta i anar fent tot el que puguem per a
reduir-los. No vol dir que s’hagi de renunciar a tot i viure d’una manera
absolutament austera. Vol dir posar-hi seny, renunciar de manera conscient a
aquelles coses que fan pujar la nostra petjada sense aportar-nos gaire felicitat.
És, una mica, aquella filosofia dels indis americans de pensar abans de fer una acció en l’impacte
que tindrà sobre les set generacions posteriors. Una acció que crec bona per a
mi però no ho serà per als meus descendents, hauria d’evitar portar-la a terme. La petjada conscient implica amor, generositat i humilitat a les nostres accions.
Aquest concepte es pot aplicar de manera evident a l'agricultura professional. Reduir la utilització dels tractors i altres màquines de motor a la finca, minimitzar els transports (tant de materials que comprem com de productes que venem), evitar els productes fitosanitaris i adobs envasats, mantenir la terra coberta i sense llaurar (per evitar la fuga del carboni que es troba fixat en ella) són accions que intentem fer a les finques on hi posem els nostres esforços.
A la vida quotidiana, viure amb una petjada conscient és intentar reduir l’ús
del cotxe, tancar l’aixeta mentre ens rentem les dents o posar un filtre d’osmosi
per a depurar l’aigua de casa i no gastar tantes ampolles de PET. És sembrar
plantes i arbres que absorbeixin carboni, no remoure gaire la terra de l’hort o
fer la feina amb aixada en lloc de motocultor. És menjar majoritàriament productes
locals i de temporada, o reduir la ingesta de carn, o apagar la bombeta de l'habitació on no hi som. "Moltes persones petites, a llocs petits, fent coses petites poden canviar el món" (Eduardo Galeano).
Aquest segell “PETJADA CONSCIENT” que he estrenat
aquests dies vol ser un distintiu per a tots els projectes en que Moltscamins
Ecologia Aplicada hi participa, tant aquells que promou directament com als que
col·labora. Als propers articles aniré explicant alguns d’aquests projectes i presentant-vos alguns dels meus amics,
que de ben segur us semblaran meravellosos.
Per acabar, diré que no crec que s’hagin de posar normes a ningú. El que
seria veritablement maco és que cadascú i cadascuna decidíssim a quines coses
són capaços de renunciar pel bé de la comunitat global i del planeta. Posar la “frugalitat
no-repressiva” a les nostres vides per a tractar de buscar la felicitat a les
coses que són realment importants. Avui, segur que moltes l’heu vist, hi ha
hagut una posta de sol absolutament espectacular. Els núvols s’han tenyit d’un
tons vermellosos i ataronjats que no surten a les escales de color dels nostres ordinadors. No és això
el que realment importa?
