Torno a un lloc on em sento com a
casa, a Can Soler, a fer aquest taller anomenat “L’hort que
estalvia aigua”. Com ja saps si segueixes aquest blog o si has
participat en alguna de les formacions que ja hem fet amb la gent de
Fundació Tres Turons, sóc un enamorat del projecte de Biblioteca de
Llavors que ja porta gairebé 3 anys en marxa i amb el qual
col·laboro des dels seus inicis. Com sempre, agraït d’aquesta
nova oportunitat de compartir, aportant les meves experiències i
recollint moltes altres, de gent diversa i meravellosa amb ganes de
passar un bon matí.
La
meva idea ha sigut abordar el tema de l’estalvi d’aigua
des dels diferents aspectes que hi tenen incidència i sobre els
quals podrem actuar de maneres diferents. Evidentment, és molt
important escollir la planta adequada per a cada lloc. I tenen una
gran influència els medis on es desenvolupa la seva arrel (el sòl)
i la seva tija i fulles (l’aire). A més, em sembla que podem fer
un capítol especial per a parlar de la frontera entre aquests dos
mons meravellosos, és a dir, la superfície del sòl, on s’ajunten
els elements terra i aire.
Quan
parlem de la planta, ens referim a l’espècie que estem
intentant fer créixer a l’hort i, dintre de cada espècie, a les
diferents varietats que es poden escollir, més o menys adaptades a
un cultiu on l’aigua no estigui present de manera abundant. Hi ha
cultius hortícoles que tradicionalment han sigut de secà, com el
meló, la ceba, l’all, ... que en moltes ocasions reguem
abundantment, i sovint obtenim resultats mediocres per aquest excés
de cel.
Parlant
de la planta, ens podem fixar en els diferents sistemes radiculars
que generen cada una de les espècies que volem tenir al nostre hort.
Com d’important és l’arrel!
No
cal dir que és bàsic respectar el calendari fenològic per a
cultivar cada espècie en el moment de l’any on podrà prosperar de
la millor manera, per a no malbaratar recursos, entre ells l’aigua.
A
partir d’aquí, podem intentant entendre com funciona la planta,
estudiant una mica de fisiologia vegetal bàsica. Al taller intentaré
donar 4 idees sobre alguns conceptes com potencial hídric,
fotosíntesi, dèficit hídric, transpiració, estoma, etc.
Probablement,
el factor on podem incidir de manera més important per estalviar
aigua sigui el sòl. La estructura i la textura del sòl tenen una
gran influència en la retenció d’aigua (de pluja i de reg).
L’estructura té a veure amb la disposició de les diferents
partícules que formen el sòl. Pots imaginar que un sòl que no es
treballi i tingui bona salut tindrà una estructura molt millor que
qualsevol sòl llaurat. La textura és la combinació de sorres,
llims i argiles que es dóna al nostre sòl, és a dir, té a veure
amb la mida de les partícules que formen el sòl. A més argila,
millor retenció d’aigua, i a més sorra, millor drenatge. Per
tant, la combinació de les dues fraccions és allò ideal, el sòl
franc.
He
pensat que podia ser molt interessant fer un petit «experiment» amb
4 tipus diferents de «substrat». Per un costat, he preparat dues
mostres de sòls de la zona: sauló provinent del Montnegre, a la
Serralada Litoral, i un sòl argilós provinent de la plana del
Vallès. D’altra banda, hi ha un substrat comercial a base de
torbes i perlita i un compost madur que està bastant mineralitzat.
Posem el mateix volum de cada un d’aquests substrats en un
recipient i reguem amb la mateixa quantitat d’aigua. Podem veure
les diferències entre substrats en el drenatge (la quantitat d’aigua
que travessa el sòl i cau al recipient inferior) i, per tant, en la
retenció d’aigua. Això ens ajudarà a entendre que millorar el
sòl de l’hort, fent augmentar el seu contingut de matèria
orgànica, pot ser una de les millors maneres d’estalviar aigua a
l’hort. Com ja hem parlat molts cops, alimentem les nostres plantes
alimentant el sòl. Per tant, cuidar els continguts de matèria
orgànica, de minerals i de microorganismes farà que el nostre sòl
treballi de la manera més eficient, com fan els sòls naturals a
ecosistemes equilibrats. Les partícules d’argila del sòl
necessiten de les partícules de matèria orgànica per a formar,
gràcies al ferro, el complex argilo-húmic, que és fonamental per a
la salut del sòl i les plantes que hi creixen.
Com
pots imaginar, intervenir sobre l’ambient exterior, sobre
l’atmosfera que envolta la nostra planta, és molt més complicat.
Potser ja has provat algun cop a ombrejar el cultiu amb una malla o
amb altres materials quan arriba l’època on el sòl desseca en
excés les teves plantes. Altres solucions poden ser l’augment de
la densitat en les sembres i plantacions, i la combinació de cultius
de diferents alçades per a evitar que el sòl quedi massa exposat.
Investigar sobre els postulats de l’agricultura sintròpica i
l’agricultura biointensiva, per exemple, et poden donar idees per a
escollir la manera de gestionar el teu hort.
La
superfície del sòl és el lloc de contacte entre el món sòlid i
el món gasós. És el lloc on incideixen els rajos del sol, on
primer toquen les gotes de pluja, on s’acumula qualsevol resta de
matèria orgànica que arrossega el vent (fulles, branques, etc). Per
tant, és fonamental que el nostre sòl estigui ben cobert d’una
bona capa de materials orgànics a mode d’encoixinat (fullaraca,
palla, fusta triturada, etc). D’aquesta manera, els rajos solars no
degradaran la vida del sòl i no podran evaporar tanta aigua.
Com
veus, la nostra incidència sobre el consum d’aigua pot ser una
combinació d’actuacions petites que unides poden aconseguir que un
hort prosperi. Tots aquests elements, planta, ambient i sòl,
interrelacionen de maneres diverses i, segurament, mai acabarem
d’entendre tot el que passa a l’ecosistema hort. I això és
meravellós, doncs fa que cultivar la terra sigui, en certa mesura,
màgic i enigmàtic. Vens a sembrar?
.jpeg)
