oh! line (capítol 11)

Ja teniu la farmaciola plena de tot el que cal per tenir cura que els insectes no es mengin el vostre hort? Comencen a haver-hi força pugons a algunes faveres i està tot ple de cargols per tot arreu. Aquesta setmana molts fareu pont, no? Doncs us diré algunes cosetes que crec que es poden fer aquests dies:

• Avui, dimarts, ha estat bon dia per plantar tomaqueres, alberginieres i pebroteres. Això és el que he fet jo fins fa una estona. A bones hores us ho dic… També es podien sembrar mongeta tendra i blat de moro, i fer planter (o sembrar a terra directament) de carbassó, carbassa, meló, síndria i cogombre.
• Demà a partir de les 10, dijous (dia del treball) i divendres, són dies d’arrel. Si encara teniu alguna ceba per plantar, ara o mai. Si es fan més tard ja no es faran maques abans de pujar a flor. També es poden sembrar remolatxes i ravenets. Per a les pastanagues també s’acaba el bon moment de sembra.
• El cap de setmana i dilluns fins a les 14 h són dies de flor.
• Com que des de dilluns a les 14 h i dimarts tot el dia són dies de fulla, podem pensar en anar a comprar planter de bleda, enciam i porro, si no en tenim, doncs és bon moment per a trasplantar-les.

Ara ja hem d’estar pendents de les necessitats de cada cultiu en aigua i altres cures. Els bitxets comencen a assetjar el nostre hort i és important fer tractaments amb extractes fermentats d’ortiga, falguera o consolda.

Avui us adjunto un document de la FAO sobre biopreparats.

Recordeu, pels que aneu mirant el bloc i no us heu apuntat al grup oh!rt line, que només heu d’enviar-me un mail a moltscamins@gmail.com i us faré arribar una invitació per a dropbox per a consultar totes les publicacions que hi penjo.

l'estirabec i altres amics

L’estirabec o pèsol caputxí (Pisum arvense) és una planta del mateix gènere botànic que el pèsol (Pisum sativum), que es diferencia d’aquest en que la seva tavella alada i allargassada és comestible. Té, al igual que el pèsol, bons continguts en fibra, proteïnes, oligoelements i vitamines (A, C, B1 i B2). L’estirabec s’ha de collir una mica abans que el pèsol, quan els grans encara són petits. Aguanten bé el fred, per això es sembren al novembre al nostre entorn. Aquestes plantes han aguantat tot el dur hivern sense fer gaire soroll i ara s’estan posant esplendoroses. Ja els hem pogut testar i són dolcíssims...

Vista d'un bancal amb alls, enciams, boixacs, bledes. Pastanaga "Bambino", una varietat nana que provem per primer cop. Una planta de marialluïsa (Lippia citriodora) rebrotant després de perdre tota la fulla a l'hivern.

Planter de tomaqueres (varietat "Verd"). Algunes van crèixer tortes (per tenir-les en un racó sense suficient llum) i les hem hagut d'asprar una mica, amb trossos de canya. Remolatxa florint, per guardar-ne la llavor. Mata de patata "Kennebec".

Les patateres, sembrades per Sant Josep, que han fet una estirada amb la pluja. Planter d'enciam. Bancal plantat amb bledes i cebes "Figueres".

Menta (Mentha suaveolens). És una bona planta per acompanyar cols i altres cultius. Després, les primeres faves. Aquest any n'hem sembrat de diferents varietats en diferents moments, per a intentar guardar llavor de totes elles per a properes campanyes sense que es creuin. Hem sembrat força fava “del País”, de les Refardes. També en tenim, de més crescudes (sembrades a la tardor), fava “Reina mora” i “Aiguadolça” (les de la foto) en petites quantitats. A veure si les podem conservar i compartir totes…  Sempre m’ha costat trobar uns bons alls de sembra ecològics. Fa uns mesos vaig descobrir un agricultor, Plácido Tainta, que fa alls ecològics a Falces (Navarra). Falces és un lloc amb una gran tradició en aquest cultiu i els alls de sembra són d’una qualitat magnífica. N'hem fet als marges de diferents cultius, per tal de protegir-los. 

Unes mates de fava "del País". Planter de cogombre, també "del País", fet fa només uns dies. Una planta de romaní (Rosmarinus officinalis), fent la seva feina, que és ser-hi.

El planter de tomaquera (aquest de la varietat "Perla") ha patit una mica per l'excés d'humitat ambiental d'aquests dies. Aquesta setmana haurem de repetir el tractament amb decocció de cua de cavall per a protegir-les dels fongs. Una de les centenars de mates de farigola que hi han als talussos de la feixa més alta de l'hort. Hi ha qui intenta tenir l'hort net de "males herbes". Jo no puc viure sense la bellesa de les flors de la borraïna, una de les meves preferides. A més, té multitud d'utilitats medicinals i culinàries.

Una planta de ruda entre alls i enciams. Pèsol "del Ganxo", varietat local cardedeuenca. Estirabecs, faveres i boixacs.

Una safata de planter de carbassó "del País", que en pocs dies es podrà trasplantar als bancals. Una planta de sajolida (Satureja hortensis). Planter de porro.

Vistes de l'hort. Les dues primeres, de la feixa superior. A la darrera, nous bancals, coberts amb fusta triturada, preparats per a la plantada de tomaqueres que farem els propers dies.

Plàntules d'all, fava i espinac, ara fa unes setmanes. Amb les darreres pluges, totes estan molt més altes ara.

Flors de ruca (Eruca sativa), sembrada l'any passat. Hem seleccionat les plantes que més ens han agradat per deixar que granin i tenir llavor per les properes sembrades.

sobre els extractes vegetals

La utilització de les plantes amb finalitats curatives és gairebé tant antiga com la humanitat. Tot i així, fa molts anys que va caure en desús la fumigació dels cultius amb preparats vegetals. La “revolució verda” (quin nom per un canvi que va portar els verins químics als nostres camps!) va suposar la pràctica eradicació del saber popular al respecte. Però als darrers anys, amb la recuperació de l’agricultura ecològica, s’estan tornant a fer servir els extractes vegetals com a fortificants, repulsius i, fins i tot, com insecticides i fungicides força efectius.

L’editorial “La fertilidad de la tierra” (no tinc comissió encara que us ho sembli) va publicar l’any 2007 un llibre sobre el tema: “Plantas para curar plantas”. Basat en les experiències de Bernard Bertrand, Jean-Paul Collaert i Eric Petiot a França. Em sembla un llibre molt interessant per a l’hortolà aficionat i pel professional. A mi m’ha ajudat molt. Bona part de les recpetes que havia aprés als llibres de John Seymour, Mariano Bueno o Claude Aubert hi apareixen revisades o amb variants que, en el meu cas, han millorat els resultats en moltes ocasions.

A continuació us faig cinc cèntims dels preparats que faig servir amb més freqüència al meu hort, per la seva gran efectivitat i per la bona disponibilitat de les plantes a les nostres contrades. Per a preparar-los és necessari disposar d’uns materials bàsics (simplificant):

• Galledes de plàstic de 12-15 litres per fer els fermentats.
• Una olla de 3-5 litres (que no sigui d’alumini) per les decoccions i infusions.
• Un bon filtre (pot servir un de lleteria, a la Cooperativa n’hi ha).
• Una bàscula (amb una precisió de 100 g crec que és suficient per les plantes fresques, si compreu les plantes seques, com la cua de cavall, a l’herbolari ben pesades).
• Algunes garrafes (millor opaques) per guardar els preparats que es poden emmagatzemar.
• Motxilla per a fer tractaments: adequada a la mida del nostre hort.

En general, podem agrupar els preparats vegetals en extractes fermentats, decoccions, infusions i maceracions.

• Els extractes fermentats (el que abans es deien “purins”) es preparen posant 800-1000g de planta fresca en 10 litres d’aigua (de bona qualitat, la millor és la de pluja). Es deixa, amb el cubell cobert amb un sac o quelcom que el deixi respirar una mica, uns quants dies en un lloc arrecerat, donant-li unes voltes cada dia, fins que no hi ha escuma. Es dilueix al 10% per ruixar les fulles. Jo en faig molt d’ortiga (fortificant) i falguera (insecticida).
• Decoccions: es tracta de posar la planta triturada en una olla amb aigua (les quantitats varien segons les plantes) durant 24 hores i després escalfar a foc suau durant mitja hora, amb la tapa posada. S’ha de fer servir abans de 2 hores, diluint segons calgui. Jo en faig molt la de cua de cavall (100g en 5 litres d’aigua, diluïda al 20% és un excel·lent fungicida preventiu i dinamitzador) i, de vegades, la de saüc (1 kg/10L aigua; aplicat sense diluir sembla donar bons resultats per espantar les papallones de les cols i els pugons).
• Infusions: es fa de manera semblant a la decocció però bullint l’aigua i després apagant el foc. La infusió de caputxina (1kg/5litres d’aigua) va molt bé per prevenir el  míldiu de les tomaqueres.
• Maceracions: jo faig sovint la d’all. Es fa amb 100 g d’all picat i 2 cullerades d’oli. Es macera tota una nit i al matí es filtra i s’afegeix 1 litre d’aigua. Es deixa una setmana en una ampolla i es fa servir diluint al 5%. L’olor no agrada a ratolins, conills i altres bestioles i, crec, als cargols (igual es pensen que els estem preparant per fer-los a la llauna i per això marxen).

Alguns cops he fet els preparats amb aigua de l’aixeta o de pous (que solen tenir molts nitrats i nitrits) i he vist que els resultats no són iguals, sobre tot per als fermentats. Un altre aspecte important és decidir bé on col·locar la galleda del fermentat. Si li toca el sol o la temperatura varia molt  durant el dia, es podrirà i farà una pudor de “salvi's qui pugui”. Al llibre que us recomano surten molts extractes més i molta més informació. Jo, que tinc molts llibres d’agricultura, si només n’hagués d’escollir 5, aquest en seria un. 

Res més, us animo a entrar al meravellós món de les pocions vegetals màgiques!

oh!rt line (capítol 10)

Sembla mentida, però hem arribat a la desena de capítols! Com veieu, el temps passa volant quan vols fer moltes coses a l’hort, sobre tot quan no trobes gaires estones per posar-t’hi. Aquests dies es preveu que encara portin més pluja. Pel que fa a l’hort, ja sabeu que no convé remenar gaire quan la terra està molt humida. Però això no vol dir que no puguem fer res. Algunes propostes:

• Avui dimarts i demà dimecres són dies per a les plantes d’arrel. Podem semblar algunes remolatxes en safates d’alvèols petits, per exemple, ja que la resta de plantes d’arrel prefereixen la sembla directa. Podem semblar pastanagues o ravenets en una jardinera o uns testos, això sí.
• Durant la propera nit, cap a les dues, hi ha perigeu. No ens afecta gaire, doncs la pertorbació només té efectes unes hores abans i després.
• Dijous i divendres la lluna està en aquari i, per tant, són dies de flor. Dies ideals per fer sembres en planter de boixacs, clavells d’índies i totes aquelles flors que ens vinguin de gust. Per cert, l’editorial “La fertilidad de la tierra” ha editat un llibre que es diu “Plantas compañeras” que em sembla molt interessant sobre les associacions de les hortalisses entre elles i amb les plantes acompanyants com, en aquest cas, les flors.
• Dissabte i diumenge (a veure si ha sortit el sol ja!) són dies de fulla, ideals per a trasplantar uns quants enciams i bledes. A veure si fa bo!
• Dilluns 28 hi ha node lunar a les 14 hores. Tingueu-lo present!

Parlem una mica de la protecció dels cultius. Com ja he explicat alguna vegada al bloc, jo no faig servir productes envasats per al control dels “problemes fitosanitaris” de l’hort. Jo baso els meus moviments en ajudar les plantes a estar fortes i sanes (mitjançant el compost, els adobs, els extractes vegetals), buscant la biodiversitat i l’equilibri entre els bitxos, però entenc que vulgueu fer servir alguna coseta quan la població d’alguna espècie d’insecte es dispara. Algunes coses que es poden tenir a mà a la vostra farmaciola hortícola són:

• Sabó potàssic: per a combatre els pugons i alguns altres bitxets petits. Es pot comprar en garrafa de 5 litres a la Cooperativa de les Franqueses. Es pot afegir a la resta de tractaments com a mullant, per a millorar l’efecte dels extractes i altres productes.
• Cua de cavall seca per a fer decoccions(les receptes que jo faig servir, en el proper article): es pot comprar a qualsevol herbolari bo. El seu ús ajuda a enfortit els teixits de la planta pel seu alt contingut en sílice. Es fa servir com a preventiu per als problemes de fongs.
• Ortiga, consolda i falguera fresques: per a fer extractes fermentats que podrem aplicar com a fortificants, insecticides i fungicides.
• All: en maceració oliosa m’ajuda a allunyar els ratolins i conills dels cultius.
• Llet desnatada: diluïda al 10% té un bon efecte fungicida contra l’oïdi de les cucurbitàcies (carbassó, carbassa, meló, síndria i cogombre).
• Oli de neem: només per atacs forts d’insectes. Per mi, millor no fer-lo servir.
• Bacillus thuringiensis: per als atacs forts de les larves de lepidòpter, com les arnes (“polillas”) del tomàquet. S’ha d’aplicar al posar-se el sol, seguint les dosificacions que s’indiquen a l’envàs. Jo ho havia comprar alguna vegada a la Cooperativa o a la botiga de Pinsos Picart, a Sant Pere de Vilamajor. Si s’afegeix un 1% de sucre el seu efecte es multiplica.

Jo crec que amb aquestes coses a la farmaciola es pot tenir un hort prou sa i bonic. Poden ser bon dies per aprofitar l’estoneta que dediquem a l’hort a anar a comprar o recol·lectar algunes de les coses que podrem necessitar més endavant. Què us sembla?

oh!rt line (capítol 9)

Com que és setmana santa i si no estareu ociosos a casa sense saber que fer, és bon moment per explicar-vos algunes cosetes que jo crec que es poden fer a l’hort, per si us animeu:

• Dilluns i dimecres fins a les 11 h són bons dies per a la sembra de plantes d’arrel: ravenet, pastanaga, remolatxa. Tenim tot el que queda de mes per a trasplantar les cebes “Figueres”.
• Dimarts hi ha un node lunar a les 15 h. Diuen que es recomana no treballar unes hores abans i després. Dia de descans, vaja...
• Des de dimecres a les 11 h fins a dijous sant a les 19 h és temps de flors.
• Divendres sant i dissabte són dies de fulla: sembra de bledes i enciams, trasplantament de porros.
• Diumenge i dilluns de Pasqua són bons per a la sembra de fruits: solanàcies (tomàquet, pebrot, albergínia), cucurbitàcies (carbassó, carbassa, meló, síndria, cogombre). Ja podem començar a trasplantar al camp les primeres tomaqueres. I a sembrar blat de moro i gira-sol, si volem.

No hem d’oblidar les plantes acompanyants, totes aquelles que tenen una funció fonamental en l’equilibri dels insectes i fongs de l’hort, encara que no siguin productives. Per a començar, tenir unes plantes de boixac, clavell d’índies i caputxina pot ser suficient. I algunes alfàbregues al costat de tomaqueres i pebroteres. Sense descuidar-nos d’aquelles que poden tenir per a nosaltres una utilitat especial. Ara és bon moment per sembrar-les totes elles, directament al camp o fent planter.

Un dels temes més difícils en el cultiu d’un hort és el que s’anomenen “plagues i malalties”, que en realitat no són més que desequilibris de l’ecosistema que podem contribuir a ajustar. A partir de la setmana vinent en comencem a parlar, que alguns ja teniu ganes de ruixar coses a les vostres plantetes. El promès article sobre preparats vegetals segueix cuinant-se.

Avui a dropbox us adjunto un parell de cosetes sobre el cultiu de plantes aromàtiques:

• Una publicació de l’Ajuntament de BCN: “Fes de casa teva un jardí. Plantes culinàries i aromàtiques”.
• Una presentació d’una tècnica del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya sobre cultiu de plantes aromàtiques. Amb moltes fotos i molt esquemàtic.
• A més, per anar fent boca, un document sobre plagues i malalties del tomàquet...