Passats uns mesos que han estat plens d’ocupacions, crec que ha arribat el moment de tornar a donar una mica de vida al meu bloc. He anat parlant, via mail o en trobades fortuïtes al carrer, amb alguns dels amics que han dedicat diverses de les seves estones a llegir els meus escrits i que han sigut tan amables de criticar-me’ls amb sinceritat o, no sé si dir, sense pietat.
Me n’adono, m’ho diu tothom, que sóc un tècnic que no acostuma a vendre’s gaire, ho reconec, i això sempre se m’ha criticat força. Algú em diu que així mai em faré ric. En sóc conscient i ho accepto, li dic. He de dir que mai he concebut el bloc com una eina comercial, sinó més aviat de difusió de les meves idees, de les coses que em semblen importants o interessants, de les meves maneres de treballar i entendre el món. Alguns creuen que m’hauria de vendre una mica més, doncs faria arribar aquestes idees, que ells, com jo, creuen bones, a més gent. Primera crítica.
En segon lloc, una de les observacions més repetides per les persones que coneixen el meu treball és que al bloc no explico gens dels meus projectes d’ecojardins, que ja són uns quants repartits pel país. Alguns d’ells troben a faltar que, si més no, aporti algunes solucions que faig servir en aquests projectes per a millorar determinats aspectes dels jardins que, creuen, poden ser interessants per a molta gent. Ja fa dies que tenim aquí l’estiu i no he fet un article de com combatre els mosquits de manera natural als jardins. “No tens perdó dels déus”, m’ha arribat a dir algun amic. Ho faré, ho faré... Precisament aquest matí he trobat al carrer Hospital de Cardedeu, al costat de casa, un ballester (Tachymarptis melba ssp. melba, en castellà “vencejo real”), que devia tenir una ala tocada. Els ballesters, igual que els falciots i les orenetes, són grans insectívors. Una primera idea: intentar convèncer els ocells insectívors que visquin al nostre jardí. Per cert, el ballester ja està en bones mans, al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrusa. Continuarà...
De la mateixa manera, alguns amics i amigues del bloc troben a faltar comentaris de les meves experiències hortícoles. Tercera crítica. Com molts sabeu, a l’octubre passat em vaig quedar sense l’hort d’una hectàrea que portava a prop del poble. Ara, mentre deixo passar el primer estiu sense hort en molt anys, estic començant a recopilar tots els resultats dels diferents assajos que he anat fent als darrers temps per a intentar treure’n algunes conclusions. A les properes setmanes intentaré parlar al bloc de tècniques que em semblen tan interessants (per a l’horticultor amateur i pel professional) com el cultiu de microorganismes, la cromatografia, els adobs orgànics fermentats, les farines de roques, etc. Totes aquestes tècniques, i més, les he anat utilitzant als jardins que he fet darrerament, amb resultats espectaculars.
Quarta crítica: de tant en tant, ja ho sabeu, al bloc parlo de llibres, alguns dels quals poden no ser interessants per a la majoria dels lectors, i demano disculpes per flipar-me de vegades massa amb les coses que a mi m’apassionen. Penso molts cops en recomanar un llibret senzill d’horticultura o jardineria, alguns d’ells disponibles a internet de manera gratuïta, i se’m passa fer l’article, immers en el meu mar de pensaments d’ecologista frugal i rústic. M’hi posaré.
Per acabar, en cinquè lloc, els que són de la família i coneixen de més a prop els meus projectes, m’han dit que hauria de publicar al bloc alguna de les “Ecovinyetes” que vaig dibuixant i que, si sóc capaç de posar-m’hi, intentarem publicar al llarg d’aquest any. Pels que no coneixeu el projecte, es tracta d’una sèrie de llibrets en que parlo de diferents temàtiques “verdes” (ecologia, arbres i hort són els tres que he començat) i acompanyo els texts amb unes vinyetes senzilles, que tracten de ser iròniques, divertides, motivadores, radicals o totes les coses a la vegada, o cap d’elles, no sé. Algun dia publico alguna, a veure què us semblen.
Doncs bé, hi ha feina. Gràcies als crítics i ànims als que encara no s’han deixat anar. Salut a tots!
Diuen estudis ornitològics que els ballesters i
falciots poden passar de 6 a 9 mesos seguits volant sense tocar terra. Ho fan
tot a l’aire: mengen, dormen, s’aparellen, ... Ja sabeu que sóc molt de
terra... Pot ser hauré de volar una mica més...
