"manual práctico del huerto ecológico", de Mariano Bueno

L'aprenentatge de l'horticultura passa per posar-s'hi, per tocar la terra, les llavors, les plantes; per cavar, observar, esperar, respirar; per mirar el cel, la lluna, els núvols; per la repetició, per la inspiració, per la intuició; per la paciència, per la insistència; per la cerca de la pau i la tranquilitat. Poques coses es poden aprendre a fer sense fer-les. Però, posats a “inspirar-se” en les experiències d’algú, millor escollir a un “crack”. En el nostre camp, el de l’horticultura, és fàcil arribar a una llibreria i atabalar-se amb la quantitat de manuals que podem trobar als prestatges. Quan alguna cosa es posa de moda, com és el cas, les editorials es llencen a editar escrits de tota mena, de qualitats molt variables. En això, crec que és important, al menys en principi, descartar llibres traduïts de l’alemany o l’anglès, de vegades escrits per persones molt sàvies i capaces, però que cultiven els seus vegetals en un clima i una terra que poden no tenir res a veure amb les nostres condicions. Inclús solen cultivar espècies i varietats diferents. 

Per això crec que comprar un llibre de Mariano Bueno és una aposta segura. Hortolà amb dècades d’experiència, comunicador amb centenars d’hores de ràdio i televisió, en Mariano sap el que necessitem per començar el nostre hort. D’entre els seus llibres, crec que el millor és “Manual práctico del huerto ecológico", editat per La Fertilidad de la Tierra. Un llibre molt ben estructurat i molt ben il·lustrat (amb fotos, dibuixos, esquemes, quadres). Crec que és únic. 

Igualment, com deia abans, res com aprendre amb les mans a la terra, millor amb la companyia de la gent que estimem i, si pot ser, amb un vell hortolà que ens expliqui com es feien les coses abans. Al cap i a la fi, l’agricultura ecològica acaba sent, en bona part, una tornada a les maneres de fer tradicionals. 

Total, que és diumenge, un magnífic dia per anar al camp a gaudir de la terra o per seure al solet a llegir i somiar com farem l’hort el dia que ens hi posem...

calendaris per a l'hort

Un dels propòsits per a aquest 2014 és fer servir aquest bloc com a eina d'expressió constantment. Sovint tinc la tendència de pensar en veu baixa i no compartir el que em passa pel cap. Qui sap si pot interessar a algú? Tots teniu la llibertat de continuar llegint o tancar el bloc. Doncs bé, entre les coses que vull compartir estan les meves lectures, els meus llibres de capçalera, els documents interessants que trobo a internet, … tant els que tenen a veure directament amb l’agricultura com els que parlen de la Natura o d’altres temes que em semblin interessants. Aquests comentaris estan, sobre tot, adreçats a aquelles persones que arribin al bloc buscant una manera d’iniciar-se en l’agricultura ecològica. Res del que dic aquí són veritats absolutes (res en aquesta vida ho és), només idees i opinions benintencionades destinades a facilitar, amb tota la humilitat, l’aprenentatge dels lectors.

Avui, com que estem començant l’any, us parlaré una mica sobre els principals calendaris per a l’agricultura que hi ha al mercat. Això de treballar seguint els ritmes de la Lluna és una cosa que, segons veig, agrada a molta gent però sovint sembla complicat i s’acaba deixant de banda. La meva experiència em diu que és important treballar amb la Lluna i és per això que faig servir aquests dos llibres:

• Llunari 2014. Michel Gros. Ed. Artús Porta Manresa. Crec que, amb els anys, cada vegada s’entén millor i pot ser una ajuda interessant, tant per les feines al tros com per altres aspectes de la vida quotidiana. La meva experiència m’ha portat a carregar-lo sempre a la motxilla i consultar-lo contínuament. Al final té pàgines per fer anotacions.
• Calendario de agricultura biodinámica 2014. Maria Thun. Ed. Rudolf Steiner. És una mica menys visual i difícil d’entendre que l’anterior. També cal dir que seguir el mètode de cultiu biodinàmic no és gens fàcil en principi. Jo el faig servir com a reforç al de Michel Gros, ja que té aspectes molt interessants basats en molts anys d’experiència de la Mestra Thun.

Podem trobar al mercat altres opcions, com “l’Agenda del pagès” o el “Calendari dels pagesos”, que aporten molta informació de com i quan es feien les feines al camp i a la granja tradicionalment, encara que no estan enfocats a l’agricultura ecològica en absolut. Jo també els llegeixo amb freqüència, doncs m’agrada aportar les maneres de fer d’abans al meu treball de tant en tant.

Finalment, a les llibreries es poden trobar altres calendaris (últimament moltes editorials, veient les vendes que tenen els altres, n’han tret el seu propi al mercat). Personalment, prefereixo els originals, els dos de tota la vida. 

A mi, seguir el ritme de la Lluna em porta serenor i ordre en el treball. Igualment, de vegades sembro o planto en dies que no toca, si ha plogut i no he pogut fer-ho abans, si he anat molt ocupat i se m'ha acumulat feina, etc. Crec que és important conèixer les regles (o les maneres de fer que algú ha comprovat o, simplement, creu que són millors) per a poder transgredir-les. A més, no fem mal a ningú experimentant. És la millor manera d'aprendre.

l'empremta del terrer

Terrer (segons el diccionari del Institut d’Estudis Catalans): terra on hom s’ha criat, on hom viu. Sòl de terra més o menys pitjada. Munt de terra que fan les formigues... La seva traducció a la meva llengua paterna, “terruño”, vol dir segons la Real Academia: comarca o tierra, especialmente el pais natal. Terrón (masa de tierra compacta). Terreno (sitio o espacio de tierra). En francès seria “terroir”, terme que, segons entenc, té significats semblants al d’una llengua i l’altra. En resum, una paraula amb diferents accepcions, totes elles amb un lligam profund amb la natura, que em fan pensar en l’escolta de les energies subtils que hi han sota el nostre món físic, el que trepitgem.

Nicolas Joly, vitivinicultor biodinàmic francès, parla de “l’efecte terrer”, la capacitat que té cada terra d’expressar la seva originalitat, les seves singularitats. Totes les terres són diferents, a totes podem desgranar una sèrie de matisos, peculiaritats que les fan úniques i es manifesten (si les deixem) en els fruits que ens donen. La diversitat i el nombre de microorganismes que hi habiten (necessaris intermediaris entre la terra i les arrels), el microclima, la roca mare, la vegetació natural, etc. fan de cada terrer un espai singular.

Per tant, si ajudo als cultius a intensificar la manifestació del seu entorn, aconseguiré fruits que parlin d’on han estat cultivats. Crec que cal tendir ponts entre el món visible, quantitatiu i accessible als nostres sentits, i aquell món més subtil, qualitatiu, del que ve la vida. Fa temps que intento escollir les varietats que s’adapten millor al terrer, fer un maneig del cultiu adequat (adobat, tractaments, treball de la terra), cuidar la biodiversitat (tant de sobre com de sota la superfície). 

Arribats a aquest punt, ja no em conformo amb tomàquets, o pebrots, o enciams ecològics sense més, de bona qualitat però “apàtrides”, com diu Joly. Busco que siguin únics, que mostrin la seva “vegetalitat” (entesa com la “personalitat dels vegetals”), l’empremta del terrer...