Us presento un nou projecte, que es va gestant des de fa tres anys, i que ara, finalment, pren forma: Can Xicoira. Quin és el seu origen? Doncs els textos i les xerrades de Jairo Restrepo, enginyer colombià-brasiler que té una visió de l’agricultura i del món que em va fer replantejar-me algunes de les preguntes a les que no era capaç de trobar resposta. Després el meu amic Arnau em va presentar en Roberto, una ànima inquieta i creativa que funciona cent hores al dia. Li vaig parlar de l’agricultura regenerativa i de les tècniques que jo ja anava provant als meus cultius. De seguida va veure que era una temàtica interessant, que calia aprofundir i que podíem crear un projecte basat en la investigació i la transmissió de les nostres experiències al voltant de tot això. Quan va parlar amb en Ferran (company seu al CFAS l’Era de Palau, una altra ànima inquieta), aquest ja llegia a Restrepo i donava voltes a les seves propostes. No va caldre parlar gaire més. Els matins dels dissabtes dels últims mesos, compartint aixada i fang als horts de l’Era, han anat donant forma al projecte, que uneix tres sensibilitats, tres aptituds i tres maneres de fer que creiem prou complementàries com per a poder aportar quelcom al nostre entorn.
La xicoira és una bella planta dels camins. Buscar la bellesa sempre dóna sentit al caminar. La paraula xicoira ve del llatí cichorium, que algú va dir que significa "que camina pels camps". Això és Can Xicoira: un projecte que camina pels camps.
Pots trobar més informació del projecte al nostre humil bloc: www.canxicoira.blogspot.com.
