EDWARD GOLDSMITH: “EL TAO DE LA ECOLOGÍA”. Icaria, La mirada esfèrica, 1999.
Les tardes de pluja sempre m’han semblat el moment ideal per a rellegir els clàssics. Una bona infusió, una bona butaca i el soroll de l'aigua caient poden convidar a fer una immersió en l’obra definitiva de Teddy Goldsmith (1928-2009), un dels pares del moviment ecologista internacional i fundador de la revista The Ecologist. “The way”, traduït al castellà com a “El Tao de la ecologia” és un tractat de ciència, filosofia, ètica, economia, antropologia, epistemologia i espiritualitat en contra del sistema de desenvolupament econòmic pretesament il·limitat en que vivim.
El Tao, a l’antiga Xina, és el Camí (d’aquí la traducció de l’anglès al castellà) i l’ordre còsmic. El Tao constitueix la naturalesa, l’estructura específica e individual, el principi primer de les coses, que ho envolta tot. Seguir les lleis del Tao és allò natural, i aleshores tot és harmònic i l’univers es torna un organisme integrat.
L’autor critica obertament el que s’anomena “modernitat” i “progrés”, així com la ciència reduccionista. No hi han solucions tecnològiques per a la crisi en que es troba el planeta avui en dia. No hi ha tecnologia que pugui reparar el clima, restaurar un ecosistema o regenerar la societat.
Descriu, amb tot luxe de detalls, les qualitats de l’ecologia (holística, teleològica, subjectiva, qualitativa, emocional, ...). Parla, a més, dels processos vitals, dels sistemes vius, del coneixement ecològic, de la cooperació, de Gaia, de l’ecosfera. I de per què les societats vernacles, com a homeotèliques (terme creat per Goldsmith que vol dir “que tenen el propòsit d’aconseguir un objectiu comú”) respecte a Gaia que són, segueixen el Camí i són l’exemple que hem de copiar. El títol d’un dels últims capítols resumeix, per a mi, el seu contingut: “Per a fer la gran reinterpretació és necessari adoptar l’enfocament universal de l’ecologia”.
