RICHARD LOUV. “VOLVER A LA NATURALEZA. EL VALOR DEL MUNDO NATURAL PARA RECUPERAR LA SALUD”. RBA Integral, 2012.
Per a qui no hagi escoltat parlar d’en Richard Louv, el títol de l’article li pot sobtar una mica. El terme “trastorn per dèficit de natura” el va introduir el periodista americà al seu anterior treball (per desgràcia, mai traduït al català ni al castellà), Last child in the Woods (2005), on va argumentar que bona part dels nens que tenen com a símptomes la manca d’atenció, l’ansietat, l’estrès o la hiperactivitat el que necessiten és recuperar el contacte amb el seu entorn natural. El trastorn per dèficit de natura és una “atròfia de la consciència”, una “disminució de la capacitat per a trobar sentit a la vida que ens envolta”. Aquesta diagnosi serviria també pels adults, opina Louv en aquesta nova entrega.
 |
| El llibre del qual us parlo, "Volver a la naturaleza"; al costat, la versió en anglès, que té un títol una mica diferent, i el llibre que va donar notorietat a l'autor, "Last child in the woods". |
El títol de l’edició en castellà dista una mica del que li va posar l’autor quan va publicar el llibre al 2011 (“The nature principle. Human restoration and the end of nature-deficit disorder”), suposadament per la desconeixença per part del públic ibèric dels seus treballs anteriors. En aquest “Volver a la naturaleza”, Louv ens parla (com indica el nom original del llibre), del Principi de Natura, un conjunt de teories i tendències que busca la reconnexió amb el món natural per aconseguir salut física, mental i espiritual. Aquest principi es basa en set preceptes, que estructuren l’escrit: l’equilibri natural (compensar tecnologia amb natura); la vitamina N (connexió ment-cos-natura); la ment híbrida (intel·ligència, creativitat i productivitat augmenten combinant tecnologia i natura); el capital social humanitat/natura; el lloc amb sentit (en la cerca de la identitat personal i regional); el disseny biofílic (que s’inspira en la natura); i l’humà d’alt rendiment que crea hàbitats saludables. Trobarem, al llarg del text, conceptes (de Louv i altres autors) com creativitat natural, solastàlgia, sentit d’humilitat natural, llocs extàtics, pensament híbrid, ecoteràpia, eutierria i desenes més.
Louv és un professional amb molt recorregut que, tot i ser absolutament mediàtic (i tenir una certa tendència a les etiquetes i als eslògans per vendre millor), aporta unes solucions interessants a la crisi global en que estem immersos, que, evidentment, està fonamentada en la separació entre l’ésser humà i el planeta que l’acull. S’ha de reconèixer que els seus pensaments han influenciat, inclús revolucionat, l’educació ambiental als Estats Units. Mitjançant la seva associació Children & Nature Network està fent una ingent campanya de conscienciació ambiental al seu país.
Al llibre, l’autor recolza les argumentacions amb un interessant treball de documentació i prospecció: cites de multitud d’estudis realitzats per universitats i institucions d’arreu; opinions d’experts de la medecina, la psicologia i altres disciplines; entrevistes amb naturalistes professionals i aficionats, artistes, professionals de l’esport, etc.
Sabies, per exemple, que a la terra de bosc hi ha un bacteri (Mycobacterium vaccae) que, aplicat a ratolins de laboratori (pobrets!), els ajuda a recórrer un laberint el doble de ràpid, tenir menys ansietat i secretar més serotonina? O que el contacte amb la natura millora l’activitat de l’àrea dorsolateral del còrtex prefrontal, la zona cerebral que s’ocupa de la presa de decisions? O que l’horticultura redueix en un 36% el risc de patir demència en persones de més de 60 anys? O que a les escoles amb jardins l’absentisme és més baix? O que l’exercici físic a la natura és saludable per que les nostres cèl·lules generen antioxidants que mantenen els radicals lliures controlats, per tal que no es carreguin les nostres mitocòndries? “Ja és hora que traiem les nostres mitocòndries a passejar pel bosc”, diria Louv.
Per a mi, una lectura molt entretinguda, plena de contingut i de detalls curiosos, que he decidit recuperar (aquest cop amb llapis i llibreta al costat, per prendre quatre notes) després de llegir un text de Mariano Bueno a Facebook on esmentava el trastorn per dèficit de natura. Com que ara les meves prioritats han canviat i m’estic interessant més pel que afecta als infants, la propera relectura i recomanació al bloc serà “Educar en verde”, de Heike Freire. Teniu uns dies, abans, per aquest “Volver a la naturaleza”, si us ve de gust. Richard Louv, potser, us recomanaria llegir-lo a sota un pi.
“La nostra sensibilitat davant la natura i la nostra humilitat quan ens hi trobem immersos són essencials per a la nostra supervivència física i espiritual”. Richard Louv.
