Ja només el 31% de la superfície terrestre són
boscos. Això és trist, em preocupa, em sembla molt poc. Entenc que hi ha dues coses que són fatals per a la seva supervivència. Els homes
i les motoserres, em podries contestar. Tens raó, però jo em refereixo a les causes indirectes, que també, segur, coneixes: el
consum de carn i el dels mal anomenats "biocombustibles". L’augment de la
demanda de carn (sobre tot als països emergents, ja que als rics ja no podem tenir les artèries més obstruïdes i ens hem estabilitzat en el consum) provoca que es talin grans
superfícies per al cultiu de soja, per alimentar animals. I el creixement del
mercat dels biocombustibles (un 60% anual) causa la desaparició de boscos per
a guanyar espais per al cultiu del panís, la canya de sucre, la palma i la
colza. Totes dues activitats, combinades amb l'explotació fustera, estan provocant un ritme de desforestació mai
abans vist.
Entre 2000 i 2010, la destrucció anual de boscos ha estat de 13 milions d’hectàrees (més de 4 cops la superfície de Catalunya cada any). Els ecosistemes forestals suposen el 75% de les reserves totals de carboni en la biomassa terrestre i un 40% de les existències de carboni orgànic al sòl. Aquesta és una dada, encara que pugui no semblar-ho, increïblement important. La destrucció de la selva tropical produeix un deute de carboni que no es podrà compensar en segles.
Sempre que es parla de boscos i selves, es parla de l’Amazònia. Serà perquè alberga més de la meitat dels boscos humits tropicals del planeta. O per què la seva conca hidrogràfica descarrega a l’Atlàntic una mitja de 220.000 m3/segon. O perquè és la llar d’unes 30.000 espècies vegetals. O perquè només entre Brasil i Colòmbia es poden trobar un terç de les espècies vegetals que viuen al planeta. O perquè hi viuen 420 pobles indígenes, que parlen 86 llengües diferents.
Diuen que l'Amazònia és el pulmó del planeta. Potser és cert. I de vegades sembla que des dels països rics s'estigui dient als brasilers i veneçolans de la selva que s'han d'espavilar per conservar-la, quan aquests països rics (Estats Units i Europa, principalment) són els responsables del desastre mediambiental global que fa que sigui tan important no destruir la selva. Clar que és el pulmó del planeta, però qui n'ha destruit l'altre, i el fetge, i els ronyons, i les venes i artèries? I com està el cor d'aquest pobre planeta al que agredim sense treva? I, a més del planeta (que sap gestionar-se molt bé ell solet), algú més posa el cervell a tot això?
Seguint amb el tema de la selva, des d'aquí, en tot cas, s'hauria d'ajudar als seus habitants humilment a salvaguardar aquest gran patrimoni, sense demanar res a canvi més que l'aire que respirem, que és una mica millor gràcies a que hi ha selva. I, després, cadascú a casa seva a plantar arbres, molts arbres, que és el que necessita el planeta. Què és això de que una vida és completa quan es té un fill, es planta un arbre i s'escriu un llibre? D'acord que són algunes de les coses més importants que pot fer un ésser humà, però només per imprimir unes quantes còpies del llibre ja cal més d'un arbre! Cadascú hauríem de plantar un bosc sencer al llarg de la nostra vida!
Seguint amb l'Amazònia, els problemes que ens hi podem trobar són:
Entre 2000 i 2010, la destrucció anual de boscos ha estat de 13 milions d’hectàrees (més de 4 cops la superfície de Catalunya cada any). Els ecosistemes forestals suposen el 75% de les reserves totals de carboni en la biomassa terrestre i un 40% de les existències de carboni orgànic al sòl. Aquesta és una dada, encara que pugui no semblar-ho, increïblement important. La destrucció de la selva tropical produeix un deute de carboni que no es podrà compensar en segles.
Sempre que es parla de boscos i selves, es parla de l’Amazònia. Serà perquè alberga més de la meitat dels boscos humits tropicals del planeta. O per què la seva conca hidrogràfica descarrega a l’Atlàntic una mitja de 220.000 m3/segon. O perquè és la llar d’unes 30.000 espècies vegetals. O perquè només entre Brasil i Colòmbia es poden trobar un terç de les espècies vegetals que viuen al planeta. O perquè hi viuen 420 pobles indígenes, que parlen 86 llengües diferents.
Diuen que l'Amazònia és el pulmó del planeta. Potser és cert. I de vegades sembla que des dels països rics s'estigui dient als brasilers i veneçolans de la selva que s'han d'espavilar per conservar-la, quan aquests països rics (Estats Units i Europa, principalment) són els responsables del desastre mediambiental global que fa que sigui tan important no destruir la selva. Clar que és el pulmó del planeta, però qui n'ha destruit l'altre, i el fetge, i els ronyons, i les venes i artèries? I com està el cor d'aquest pobre planeta al que agredim sense treva? I, a més del planeta (que sap gestionar-se molt bé ell solet), algú més posa el cervell a tot això?
Seguint amb el tema de la selva, des d'aquí, en tot cas, s'hauria d'ajudar als seus habitants humilment a salvaguardar aquest gran patrimoni, sense demanar res a canvi més que l'aire que respirem, que és una mica millor gràcies a que hi ha selva. I, després, cadascú a casa seva a plantar arbres, molts arbres, que és el que necessita el planeta. Què és això de que una vida és completa quan es té un fill, es planta un arbre i s'escriu un llibre? D'acord que són algunes de les coses més importants que pot fer un ésser humà, però només per imprimir unes quantes còpies del llibre ja cal més d'un arbre! Cadascú hauríem de plantar un bosc sencer al llarg de la nostra vida!
Seguint amb l'Amazònia, els problemes que ens hi podem trobar són:
- expansió creixent de l’agricultura de la soja transgènica i la ramaderia;
- activitat forestal no sostenible (més de 2.000.000 Ha/any desforestats);
- acaparament de terres expulsant i matant als pobles indígenes;
- contaminació de l’aigua per la mineria i l’extracció de petroli;
- ampliació de les infraestructures vials (de 30.000 km al 1975 a 300.000 km al 2004);
- contraban d’animals salvatges;
- intoxicació i mort de peixos amb herbicides;
- esclavització dels indígenes com a mà d'obra (sí, al segle XXI encara hi ha esclaus!);
- inseguretat alimentària (el 35% de la població amazònica brasilera en pateix en grau mitjà o greu).
"Hubo árboles antes de que hubiera libros, y acaso cuando acaben los libros continúen los árboles. Y acaso llegue la humanidad a un grado de cultura tal que no necesite ya de libros, pero siempre necesitará de árboles, y entonces abonará los árboles con libros"
Miguel de Unamuno
