De la gent que s’ha apuntat a això d’oh!rt
line, hi han hagut uns quants que m’han fet arribar dubtes sobre l’elecció del
sistema de reg, el seu disseny i el seu muntatge. Aquí van algunes explicacions
de com ho faig jo. Per a qui pugui interessar.
He de reconèixer, primer de tot, que no sóc
cap expert en sistemes de reg. És un tema que des de sempre m’ha fet una mica
de mandra. He après, això sí, les quatre coses que em funcionen, i les vaig
repetint. El que tinc clar és, que amb els temps que corren, hem de fer servir
sistemes que ens ajudin a estalviar aigua.
El meu sistema de reg preferit és el tub
amb degotadors autocompensants integrats. El que es coneix com a Techline, en
referència al model de l’empresa Netafim. Tot i així, també faig servir el sistema
de cinta degotadora, que també té els seus avantatges. Us en faig cinc cèntims
del que sé de cada mètode.
Pel que fa a la uniformitat en el repartiment de l’aigua a la superfície de l’hort,
el sistema de degotadors integrats és molt millor, doncs comença a sortir aigua
per cada “foradet” de la instal·lació en el mateix moment. Això per mi és molt
important, i també ajuda a l’estalvi d’aigua. La cinta, per contra, comença a
regar primer pels punts on arriba abans l’aigua amb la pressió necessària.
Parlem ara de durabilitat dels materials. El tub és més difícil de trencar, doncs
és semirígid. La cinta s’ha de canviar moltes vegades per mossegades de
ratolins, conills, ocells i altres animalons. Amb un petit augment de la
pressió (per mi és molt important posar un regulador de pressió a la
instal·lació), la cinta és fàcil que es trenqui i el tub aguanta una mica
millor. El tub, si la qualitat de l’aigua és bona, sense gaire cals, pot durar
fins a 8-10 anys. La cinta és estrany que es pugui aprofitar d’un any per al
següent.
Un altre factor és el disseny de l’hort. Si els bancals tenen formes diferents de les
rectes, el nostre sistema serà el tub, que es pot adaptar a les corbes que
vulguem, a més de poder treballar amb desnivells sense problema. Amb colzes i
tes, i aprofitant la flexibilitat del tub, es poden fer les formes que desitgem.
La cinta sempre treballa recta, que es com es posa quan s’omple d’aigua. Es
disposa un tub de polietilè (PE), de 32 mm per exemple, en perpendicular als
bancals per un dels extrems i es van “punxant" aixetes (de 2 a 4 per bancal,
depenent de la seva amplada).
Potser us preguntareu què és el que fa que en determinades circumstàncies em pugui interessar més la cinta que el tub. Doncs bé, el factor final, que pot ser decisiu, és el preu. El tub es pot trobar entre 0,30 i 0,80 €/m. Hi han qualitats molt diferents i molts tubs que no són autocompensants i es venen com a tals. La cinta val uns 0,05 €/m i es pot comprar en rotlles de fins a 3000 m. Cada línia de tub s’ha de punxar al tub general amb una aixeta que costa una mica més d’1 €. A l’altre extrem de cada línia es fa un nus i es fixa al terra amb un pal o vareta.
Per mi, això dels materials de reg no és fàcil d'explicar de manera no-presencial. Només us he fet un petit resum dels factors que jo crec importants a l'hora de decidir-se per un sistema o un altre. Evidentment, la nostra xarxa de reg s'ha de completar amb un bon programador, un regulador de pressió, un filtre, si cal, etc. Tant de bo que això respongui algunes de les vostres preguntes. Si no, ja hi tornarem…