martes, 20 de septiembre de 2016

els meus camins (III): la cromatografia

La diagnosi de les terres abans de començar un projecte agrícola, sigui de la mida que sigui, pot ser interessant de cara a prendre les primeres decisions. Fer un seguiment de l’evolució de la fertilitat de la terra és, naturalment, igual d’interessant. Als propers escrits apunto algunes tècniques que faig servir (o he fet servir en algun moment) i em sembla que poden ajudar a prendre decisions sense grans inversions. Com pots veure, explico breument la tècnica i dono alguna referència bibliogràfica per a aprofundir en el tema. Algunes de les eines que explicaré es poden subscriure al que s’ha anomenat des de fa un temps agricultura regenerativa.


La primera tècnica, que explicaré somerament, és la cromatografia. Es tracta d’un mètode creat (tal com el coneixem) per Ehrenfried Pfeiffer, col·laborador de Rudolf Steiner, a principis del segle passat. En un principi, es feia servir la tècnica per a detectar malalties en persones, amb mostres de la seva sang. Van adaptar el mètode per al diagnòstic de sòls. Encara que es tracta d’una tècnica útil, barata i relativament senzilla, ha quedat relegada a l’agricultura biodinàmica durant molt de temps, fins que Jairo Restrepo la va recuperar fa uns vint anys i va començar a difondre-la per tota l’Amèrica Llatina.

La cromatografia és una imatge, que s’obté sobre un paper de filtre, de la qualitat de la terra, compost, adob o altres materials orgànics. Com qualsevol mètode, requereix una certa pràctica per a la correcta execució i per a la interpretació dels resultats. Té molt valor com a mètode comparatiu, per a fer un seguiment de la terra d’una parcel·la al llarg del temps, per a determinar la millor zona d’una finca per al cultiu o per a fer estudis sobre els adobs i compostos.

Per a mi, té més sentit fer servir aquesta tècnica en comunitat (cooperatives, grups de pagesos, etc.), doncs tenir tots els materials i els reactius (sobre tot el nitrat de plata, que és car) a nivell personal pot resultar una inversió una mica alta de cop (però, igualment, amb el que costen dues analítiques -150-200€- en un laboratori ho tens tot per a moltes cromatografies).

Resumint el protocol, es tracta de sotmetre un paper de filtre circular de qualitat (prèviament sensibilitzat amb nitrat de plata al 0,5%) a una mostra de terra (tamisada i mòlta) barrejada amb una dissolució d’hidròxid de sodi a l’1%. La lectura del resultat és qualitativa. Els colors i amplades de les franges que es fan al paper circular donen diferents informacions. La zona més externa és la zona enzimàtica; la que la segueix és la proteica; la següent és la mineral i la central, que és de diferents tons blancs, dóna idea del nitrogen, l’oxigen i la compactació. Suposo que amb aquest resum no s’entén res. Crec que és fonamental, per a aprendre bé el protocol, fer alguna formació amb el grup d’Agricultura Regenerativa Ibérica. Es poden trobar alguns treballs a internet sobre el tema, però no són massa abundants ni clars, en general. 

Només hi ha un llibre en llengua castellana, amb multitud de casos, fotografies i explicacions: Cromatografía, imágenes de vida y destrucción del suelo. Restrepo, J., Pinheiro, S. Ed.COAS, 2011. Fa un temps era una mica difícil d’aconseguir, ara no ho sé...

Entradas populares