Ni un bri d’herba
Toca parlar d’herbicides. En parlo moltes
vegades de passada en aquest bloc, però no hi he escrit cap article
específicament sobre un dels temes més preocupants per a la salut de la
humanitat i, en general, del planeta. És probable que no digui res que no
sàpigues ja...
No podem parlar d’herbicides sense parlar del
glifosat (que Monsanto ven sota el nom comercial de Roundup), el més utilitzat
al món des dels anys 90. Es tracta d’un herbicida sistèmic (es desplaça per
tota la planta, i no es perd amb el reg o la pluja) i s’ha comprovat que no es
pot eliminar dels aliments per rentat, cocció o congelació. S’ha demostrat que
afecta al sistema endocrí humà i que pot provocar mutacions genètiques,
avortaments, càncer, etc.
El reconegut Dr. Don Huber explica el
funcionament d’aquest verí: actua com a quelant (immobilitzador de nutrients)
de qualsevol catió, que és la forma en que es presenten molts micronutrients
(zinc, coure, ferro, manganès) i altres elements fonamentals per a l’estructura
de les plantes, com el calci i el magnesi. Aquests nutrients són essencials per
a les funcions fisiològiques dels microorganismes presents al sòl, per als
quals el glifosat és extremadament tòxic. El glifosat afecta a 25 enzims
diferents que són necessaris per als processos vitals. S’ha comprovat que
afecta greument als bacteris intestinals benèfics dels animals alimentats amb els
cultius en que es fa servir, provocant gran quantitat de casos de botulisme,
per exemple. En resum, s’aconsegueix matar moltes herbes indesitjades, però els
perjudicis provocats no compensen en absolut.
A molts països els camps es ruixen, per anar
més ràpid, amb avionetes que mullen indiscriminadament cultius (inclosos els
dels petits camperols que es resisteixen a fer servir aquesta “tecnologia” i a
marxar de la zona), camins, rius i nuclis habitats. Podem citar molts casos de
comunitats afectades per l’ús d’aquest verí. A la província argentina de Chaco,
els índexs de càncer s’han multiplicat per tres en els darrers 10 anys. Estan
documentats a tota Sud-Amèrica augments en els casos de malformacions fetals i
avortaments espontanis deguts al glifosat. En vint anys, a l’Argentina han
passat de fer servir 8 milions de litres de glifosat a fer-ne servir 200
milions.
Recentment, després de molts anys mirant cap a
un altre costat, l’Organització Mundial de la Salut ha catalogat el glifosat com
a “possible carcinogen”.
No em toqueu els gens...
El glifosat està íntimament associat amb els organismes
modificats genèticament (OMG). És el que s’anomena tecnologia Roundup Ready. Les
plantes que anomenem col·loquialment “transgèniques” són organismes
genèticament modificats (OGM), és a dir, que han sofert una manipulació del seu
genoma en un laboratori, normalment amb la introducció de gens d’altres
espècies que li aporten, en teoria, “qualitats sobrenaturals”, com ser
resistent a un determinat herbicida o als atacs d’un insecte concret. D’aquesta
manera es pot cultivar soja o blat de moro fent servir un herbicida que matarà
totes les “males herbes” que surtin (que no tenen el “gen màgic”) i deixarà
vives les plantes cultivades. Una de les aplicacions més usades és el gen Bt (del
bacteri Bacillus thuringiensis) en el blat de moro, que el fa resistent al
barrinador (Ostrinia nubialis). És el famós blat de moro MON810 que es cultiva
en grans quantitats a casa nostra.
Hi han moltes veus que defensen aquestes
“creacions” pels seus suposats beneficis productius. Els beneficis, el temps ho
està demostrant, són més per a les multinacionals que els comercialitzen que per
als agricultors. Moltes altres veus creuen que aquests beneficis a llarg
termini no són tals i que els perjudicis per als ecosistemes, per a les
varietats vegetals locals (amb les quals els transgènics es poden hibridar) i
per a la salut humana són un misteri. Als EUA, aproximadament, un 90% del
panís, la soja, la canola, la remolatxa sucrera i el cotó per a oli són
transgènics.
Les promeses d’aquesta tecnologia són del tot
falses: als EUA ja hi ha 13 espècies d’herbes que han desenvolupat resistències
al glifosat. A més, amb aquest còctel s’aconsegueix que la presència de ferro,
manganès o zinc a les plantes sigui un 80-90 % inferior que a una planta normal,
provocant deficiències nutricionals als animals alimentats amb aquests creacions.
Per acabar-ho d’adobar, el Dr. Huber parla d’un microorganisme que es troba a
la soja OMG i provoca avortaments espontanis, infertilitat i envelliment
prematur als animals alimentats amb ella. Parla del Síndrome de la Mort Súbita. Els efectes sobre els humans, explica
l’expert, podrien ser els mateixos, donant explicació al gran nombre d’avortaments
espontanis i casos de pèrdua de fertilitat als països desenvolupats als darrers
anys.
Agent taronja al teu plat
Un altre exemple d’OMG i herbicida associats: la soja 2,4-D, així anomenada per que és resistent a l’herbicida àcid 2,4-diclorofenoxiacètic (amb aquest nom, no pot ser bo). S’estan intentant imposar a diferents països (tant la soja com el seu herbicida associat), després de molts anys retirat de la circulació pels dubtes que despertava la toxicitat de l’herbicida, que es va crear a Anglaterra durant la II Guerra Mundial i va formar part del famós Agent Taronja (que van ruixar els americans sobre Vietnam, causant la mort i malalties a centenars de milers de persones). És altament tòxic (provoca limfoma, danys al fetge, ronyons, teixit cerebral, músculs). I el volen ruixar sobre la soja que mengen els animals que es mengen a moltes cases de tot el món. Sembla una mica macabre...
Al darrera de tots aquests tripijocs es troben
els interessos del Banc Mundial (sort que ara hi serà l’ex-ministre espanyol José
Manuel Soria, gran professional en la gestió dels diners), l’Organització
Mundial del Comerç, la Fundació Bill i Melinda Gates, la Fundació Rockefeller,
la Fundació Ford, etc. O sigui, els interessos dels que es creuen amos del món.
Podríem escriure un llibre només de tot això...
Doncs res més, vaig a preparar el dinar, ecològic, of course.
