neix can xicoira!

Us presento un nou projecte, que es va gestant des de fa tres anys, i que ara, finalment, pren forma: Can Xicoira. Quin és el seu origen? Doncs els textos i les xerrades de Jairo Restrepo, enginyer colombià-brasiler que té una visió de l’agricultura i del món que em va fer replantejar-me algunes de les preguntes a les que no era capaç de trobar resposta. Després el meu amic Arnau em va presentar en Roberto, una ànima inquieta i creativa que funciona cent hores al dia. Li vaig parlar de l’agricultura regenerativa i de les tècniques que jo ja anava provant als meus cultius. De seguida va veure que era una temàtica interessant, que calia aprofundir i que podíem crear un projecte basat en la investigació i la transmissió de les nostres experiències al voltant de tot això. Quan va parlar amb en Ferran (company seu al CFAS l’Era de Palau, una altra ànima inquieta), aquest ja llegia a Restrepo i donava voltes a les seves propostes. No va caldre parlar gaire més. Els matins dels dissabtes dels últims mesos, compartint aixada i fang als horts de l’Era, han anat donant forma al projecte, que uneix tres sensibilitats, tres aptituds i tres maneres de fer que creiem prou complementàries com per a poder aportar quelcom al nostre entorn.

Potser et preguntaràs “on està Can Xicoira?”. Doncs bé, Can Xicoira no és un mas, ni una finca, ni un enclavament paradisíac. És un projecte agrícola itinerant, basat en l’experimentació i la transmissió de les experiències. Els xicoirans cultivem petits i grans trossos de terra a diferents indrets, realitzem assajos, compartim experiències amb els camperols, impartim cursos i tallers.

La xicoira és una bella planta dels camins. Buscar la bellesa sempre dóna sentit al caminar. La paraula xicoira ve del llatí cichorium, que algú va dir que significa "que camina pels camps".  Això és Can Xicoira: un projecte que camina pels camps.

Pots trobar més informació del projecte al nostre humil bloc: www.canxicoira.blogspot.com. 

més informació dels tallers al CFAS l'Era de Palau

horticultura il·legal

Per fi moviment al bloc! S’estan coent coses interessants en aquest començament d’any. La primera i més imminent, el cicle d’agrotallers que farem aquesta primavera a Santa Maria de Palautordera amb els amics del CFAS (Centre de Formació en Agroecologia i Sostenibilitat) i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Maria. Hem anomenat al cicle “HORTICULTURA IL·LEGAL”, amb el subtítol de “per a hortolans, jardiners i altra gent de mala mena”. De fet, el títol és només per a cridar l’atenció de la gent i convidar a continuar llegint. Em sembla que, tal com està tot, molta gent té ganes de fer coses una mica “il·legals”. Fem servir aquesta paraula tant punyent per a descriure una manera de fer que surt del sistema de l’agricultura ecològica oficial “de segell”, que cobra als agricultors per estar certificats i potencia un model en que no es valora la responsabilitat social, la proximitat, el comerç local i l’autosuficiència. Precisament d’això, de l’autosuficiència pel que fa als ensums (els productes amb que ruixem les plantes o adobem la terra, les llavors, etc.) versen aquests tallers. Són un reguitzell de tècniques de baix cost i senzilles, de “petites eines”, que hem anat provant als darrers anys i que ara ens veiem amb cor de compartir. La major part d’elles formen part d’aquest corrent revolucionari anomenat “agricultura regenerativa” i, sobre tot, de “l’agricultura orgànica clandestina” de Jairo Restrepo. Algunes altres són adaptacions de les maneres de fer del gran mestre Fukuoka, o del Dr. Cho Han-Kyu, per exemple.

Tota la informació es podrà trobar als propers dies al bloc del CFAS: http://grupnaturaeradepalau.wordpress.com, i les inscripcions es poden fer a l’adreça de mail cfas.eradepalau@gmail.com