treballets de novembre

Com que ja està fent molt fred, les possibilitats de treballar a l'hort es redueixen a feines de preparació de l'hivern, de protecció dels cultius que encara hi han a l'hort, etc.

Aquests dies, a part d'anar recollint fullaraca per sots i marges, he fet algunes cosetes per a millorar l'hort de cara al fred que ha de venir.

He fet una jardinera amb pals de fusta reutilitzats (abans els feien servir a la finca per fer un tancat als cavalls). Les canyes per les que s'enfilaran els pèsols, posades de 6 en 6. Vista des de la feixa superior dels bancals on he fet un parell de túnels per a protegir els enciams que vaig plantar fa unes setmanes.

Us explico una mica com he fet aquests túnels: he clavat dues línies de trossos de vareta de ferro de 8 mm, als dos costats del bancal, separats uns 2,5 metres. Amb tubs de PVC (d'aquells que es fan servir per passar cables a les obres), he fet arcs d'una a l'altra banda del bancal, enganxats amb les varetes (fotos 1 i 2). Poso canyes lligades entre els arcs, per tal que s'aguantin bé (foto 2). Una làmina de plàstic, sostinguda amb pedres als dos costats (foto 3), i ja està acabat! Cal tapar el costat per on pugui entrar el vent dominant, que el podria inflar i arrencar el plàstic. Així aconseguim que la temperatura interior pugi algun grau, sobre tot a la nit. Durant el dia, quan més toca el sol, és important obrir-lo, aixecant el plàstic, per a evitar que la condensació faci pujar massa la humitat interior i puguin haver problemes de fongs.

les llavors, petits tresors

Els dies de pluja poden servir per posar ordre al banc de llavors, per etiquetar alguns pots que encara tenies pendents, per trobar algunes llavors que no recordaves o per adonar-te que no en tens una varietat que vols semblar a la primavera... 

Jo he aprofitat per fer recompte de les plantes aromàtiques i flors. M'ha vingut la vena creativa i he fet unes fotos:

Origanum majorana (marduix), Petroselinum crispum (julivert, en aquest cas, de fulla arrissada), Echinacea purpurea (equinàcia).

Achillea millefolium (milfulles), Tagetes patula (clavell de moro), Hyssopus officinalis (hisop).

Ocymum basilicum (alfàbrega), Calendula officinalis (boixac), Coriandrum sativum (coriandre).

A més, he ordenat les llavors d'arbustives, que he anat sembrant aquests dies, per crear tanques vegetals en alguns racons de l'hort, a més de punts per a l'alimentació i el refugi dels ocells i altres bitxos:

Crataegus monogyna (arç blanc), Retama monosperma (ginesta blanca), Rhamnus alaternus (aladern).

Punica granatum (magraner), Pyrus bourgeana, Buxus sempervirens (boix)

Viburnum tinus (marfull), Arbutus unedo (cirerer d'arboç), Coronilla valentina (coronil·la)

Totes aquestes llavors me les ha regalat algun amic, les he recollit jo mateix a la natura o les he reproduït al meu hort. Cada una d'elles és un petit tresor. Intento no guardar les llavors massa temps, regalant-les abans que perdin capacitat germinativa. És important que el màxim d'elles s'acabi convertint en una nova planta. En el cas de les hortalisses, ajudar a la difusió de les varietats locals, trencant amb la dictadura de les empreses de llavors que ens imposen  els seus híbrids, és una feina molt important. Cada llavor és un petit tresor, una petita revolució...

viento de otoño

Hemos visto, ¡alegría!, dar el viento
gloria final a las hojas doradas.
Arder, fundirse el monte en llamaradas
crepusculares, trágico y sangriento.

Gira, asciende, enloquece, pensamiento.
Hoy da el otoño suelta a sus manadas.
¿No sientes a lo lejos sus pisadas?
Pasan, dejando el campo amarillento.

Por esto, por sentirnos todavía
música y viento y hojas, ¡alegría!
Por el dolor que nos tiene cautivos,

por la sangre que mana de la herida
¡alegría en el nombre de la vida!
Somos alegres porque estamos vivos.

"Viento de otoño", de José Hierro, de su libro "Alegría"

Aquests dies m'he dedicat a posar una mica al dia l'hort, que durant algunes setmanes havia estat bastant abandonat per culpa d'una malaltia que m'ha tingut aturat. A part d'arrencar herbes com un beneït (o beneit, no ho sé), he hagut de fer diverses reparacions al reg, per trencadisses fetes per la fauna silvestre. 

He tallat (deixant les arrels dins la terra) les tomaqueres i les mongeteres, i gairebé totes les carbassoneres. Totes elles van fer una bona feina i ens van donar els seus fruits durant els mesos de més calor. Queden pebroteres i alberginieres, que encara van donant, mica en mica, algun fruit més. Se'm va passar, per la mala salut, el bon moment per plantar les Brassica: cols, coliflors, bròquils, ... Normalment les planto entre mitjans de juliol i mitjans-finals de setembre. 

Fa uns dies vaig plantar un parell de safates d'enciams "Meravella", junt a unes quantes calèndules, hisops, clavells de moro, juliverts, mentes, etc. A més d'algunes proves amb varietats d'enciams.

Aquesta setmana estic sembrant pèsols (la varietat "del Ganxo", que conservo a partir d'unes llavors que em va donar fa uns anys en Miquelàngel Angelats), estirabecs i algunes faves ("Reina mora" i "Aiguadolça").  

A més, he anat fent planter d'alguns arbustos per fer tanques vegetals, que serveixin els voltants de l'hort com a refugis de biodiversitat: aladern (Rhamnus alaternus), magraner (Punica granatum), marfull (Viburnum tinus) i cirerer d'arboç (Arbutus unedo). Tinc llavors d'unes quantes espècies més, però algunes precisen d'una estratificació prèvia (Berberis hispanica, Crataegus monogyna)  i d'altres és millor sembrar-les a finals de l'hivern o principis de la primavera (Retama monosperma, Pyrus bourgeana). Ja us explicaré com surt tot això...

Aprofitaré la caiguda de les fulles dels pollancres, plataners, lledoners, etc. per omplir l'hort de fullaraca que aporti matèria orgànica i faci d'encoixinat a les verduretes. I el novembre ja no donarà per gaire més, suposo...

Els bancals, poblats per les tiges dels girasols, que faré servir per enfilar els pèsols i estirabecs.

Encoixinats. Trossos de la flor del girasol (encara les he de trossejar més petites, per a millorar-ne la descomposició), un cop extretes les pipes; fullaraca dels bosquets propers, que va molt bé per cobrir camins; tiges de girasol trossejades.

Més encoixinats: herbes de tot tipus en un bancal plantat de petits enciams; restes de la collita de bledes; tomaqueres trossejades cobrint bancals.

En lloc d'arrencar les tomaqueres, les tallo per baix i deixo les arrels al terra, per tal que continuin treballant. A dreta i esquerra, fruit i flor d'albergínia.

Les mongetes assecant-se, per guardar algunes llavors. Als dos costats, flors i pebrots, petis i grans.

Petita planta de julivert. Fulla d'enciam. És com un camí que es divideix en molts... Planta de ruda (Ruta graveolens).