Hemos visto, ¡alegría!, dar el viento
gloria final a las hojas doradas.
Arder, fundirse el monte en llamaradas
crepusculares, trágico y sangriento.
Gira, asciende, enloquece, pensamiento.
Hoy da el otoño suelta a sus manadas.
¿No sientes a lo lejos sus pisadas?
Pasan, dejando el campo amarillento.
Por esto, por sentirnos todavía
música y viento y hojas, ¡alegría!
Por el dolor que nos tiene cautivos,
por la sangre que mana de la herida
¡alegría en el nombre de la vida!
Somos alegres porque estamos vivos.
"Viento de otoño", de José Hierro, de su libro "Alegría"
Aquests dies m'he dedicat a posar una mica al dia l'hort, que durant algunes setmanes havia estat bastant abandonat per culpa d'una malaltia que m'ha tingut aturat. A part d'arrencar herbes com un beneït (o beneit, no ho sé), he hagut de fer diverses reparacions al reg, per trencadisses fetes per la fauna silvestre.
He tallat (deixant les arrels dins la terra) les tomaqueres i les mongeteres, i gairebé totes les carbassoneres. Totes elles van fer una bona feina i ens van donar els seus fruits durant els mesos de més calor. Queden pebroteres i alberginieres, que encara van donant, mica en mica, algun fruit més. Se'm va passar, per la mala salut, el bon moment per plantar les Brassica: cols, coliflors, bròquils, ... Normalment les planto entre mitjans de juliol i mitjans-finals de setembre.
Fa uns dies vaig plantar un parell de safates d'enciams "Meravella", junt a unes quantes calèndules, hisops, clavells de moro, juliverts, mentes, etc. A més d'algunes proves amb varietats d'enciams.
Aquesta setmana estic sembrant pèsols (la varietat "del Ganxo", que conservo a partir d'unes llavors que em va donar fa uns anys en Miquelàngel Angelats), estirabecs i algunes faves ("Reina mora" i "Aiguadolça").
A més, he anat fent planter d'alguns arbustos per fer tanques vegetals, que serveixin els voltants de l'hort com a refugis de biodiversitat: aladern (Rhamnus alaternus), magraner (Punica granatum), marfull (Viburnum tinus) i cirerer d'arboç (Arbutus unedo). Tinc llavors d'unes quantes espècies més, però algunes precisen d'una estratificació prèvia (Berberis hispanica, Crataegus monogyna) i d'altres és millor sembrar-les a finals de l'hivern o principis de la primavera (Retama monosperma, Pyrus bourgeana). Ja us explicaré com surt tot això...
Aprofitaré la caiguda de les fulles dels pollancres, plataners, lledoners, etc. per omplir l'hort de fullaraca que aporti matèria orgànica i faci d'encoixinat a les verduretes. I el novembre ja no donarà per gaire més, suposo...
 |
Els bancals, poblats per les tiges dels girasols, que faré servir per enfilar els pèsols i estirabecs. |
 |
Encoixinats. Trossos de la flor del girasol (encara les he de trossejar més petites, per a millorar-ne la descomposició), un cop extretes les pipes; fullaraca dels bosquets propers, que va molt bé per cobrir camins; tiges de girasol trossejades. |
 |
Més encoixinats: herbes de tot tipus en un bancal plantat de petits enciams; restes de la collita de bledes; tomaqueres trossejades cobrint bancals. |
 |
En lloc d'arrencar les tomaqueres, les tallo per baix i deixo les arrels al terra, per tal que continuin treballant. A dreta i esquerra, fruit i flor d'albergínia. |
 |
Les mongetes assecant-se, per guardar algunes llavors. Als dos costats, flors i pebrots, petis i grans. |
 |
Petita planta de julivert. Fulla d'enciam. És com un camí que es divideix en molts... Planta de ruda (Ruta graveolens). |