animalons (III): una de cargols!

Amb aquestes pluges, potser aquests dies trobareu a l'hort aquests bitxos tan divertits que són els cargols. A mi em semblen macos, però de vegades he de reconéixer que m'atabalo quan veig créixer les seves colònies tan exageradament com ho van fer, per exemple, la primavera de 2014. Els danys que produeixen, sobre tot a les plantes de fulla (enciam, bleda) poden ser importants.

Encara que de vegades sembla que tots els cargols són iguals, podem distingir diferents espècies si ens hi fixem una mica. Trobarem, segur, el cargol bover (Cornu aspersum, sin. Helix aspersa), de mida gran i closca bastant fina i delicada, amb la superfície granelluda. Aquesta espècie és de les més buscades pels caçadors de cargols, pel seu valor gastronòmic. El cargol jueu (Otala punctata) també és gros, de 3 a 4 cm i es caracteritza per la franja blanquinosa al caire de l'obertura. Molt maco, també. El cargol cristià (Eobania vermiculata) té les marques més fines i ratlles blanques. La caragolina (Theba pisana) és la típica que trobem a les tiges del fonoll en nombres incalculables. D'altres com Cernuella virgata, Helicigona lapicida i Monacha cartusiana, de mida més petita, poden ser més difícils de trobar i de distingir, al menys per mi. Per últim, tenim el llimac (Deroceras altimirai), present en bona part dels enciams dels nostres horts.

La primera foto és d'un cargol bover (Cornu aspersum). La segona, diria, és d'un cargol jueu jove (Otala punctata). La darrera és una agrupació de caragolines (Theba pisana) sobre una tija. (S'admeten correccions si hi ha algun expert entre els lectors. Gràcies!)

Un cop vistes les diferents espècies, igual us pot interessar alguna de les poques maneres de convidar-los a marxar del vostre hort, sempre amb educació i bones paraules, per suposat. 

• Abans que res, el més important és la prevenció. Podem plantar  caputxines, farigoles, mostasses i sàlvies intercalades amb els cultius i en els marges. 
• La falguera i la cua de cavall trossejades entre els enciams i bledes, formant part de l'encoixinat, també són molt eficients.
• Per als horts petits hi han diverses fórmules senzilles i barates. Una d'elles és el cafè. No els hi agrada gens. Els pòsits escampats entre les plantes i una ruixadeta sense diluir-lo poden ser interessants. 
• Igual heu escoltat el remei dels paranys de cervesa (posar un pot amb cervesa enterrat fins al marge entre les plantes sensibles). La part dolenta és que això els mata: moren ofegats. Segurament és una mort millor que moltes altres, però. Els pots s'han d'anar reomplint.
• Similar a això és escampar closques d'ou trossejades entre les plantes. Els trossos s'enganxen als cargols i els impedeix el desplaçament, i acaben morint d'una manera una mica cruel pel meu gust.
• Escampar cendra al voltant de les zones que volem preservar és poc efectiu, sobre tot quan plou cada pocs dies i ens fa haver de reposar la barrera.
• La maceració oliosa d'all (que explico en un article de fa un temps sobre els extractes vegetals) em va molt bé com a repel·lent. 
• Cap d'aquestes solucions és tant efectiva com tenir un ànec corretejant per l'hort.

A part de tot això, hi ha un producte permès en agricultura ecològica que es diu "Ferramol". Està fet a base de fosfat fèrric i afecta els sistemes digestius dels cargols, evitant que s'alimentin. Com ja sabreu, jo no faig servir productes de laboratori, encara que siguin permesos pels organismes certificadors, i intento fer servir només productes naturals fets per mi que siguin repel·lents i que no facin patir els animals. A partir d'aquí, cadascú que prengui les seves decisions.

Vosaltres de petits fèieu curses de cargols amb els amics? Recordo els circuits marcats amb guix a les voreres i les fulles d'enciam que els hi donàvem com a recompensa per l'esforç. A mi no em surt fer-los mal. Pobrets cargols!

animalons (II): xinxes

Com avui fa un dia molt maco, anem a parlar de xinxes, uns bitxos que donen un toc de color als nostres horts i que, si ens despistem, poden fer molt mal als nostres cultius. Les xinxes són insectes (classe Insecta) de l'ordre dels Hemípters, del subordre dels Heteròpters i de la família Pentatomidae. Ara algú pensarà que li estic vacil·lant. No us penseu que cal saber molts ordres i famílies per a poder ubicar bona part dels insectes que podem trobar a l'hort. Els ordres més importants que engloben els insectes que es mengen les plantes de l'hort (que podríem dir "perjudicials") són 6: Coleòpters (escarabats), Lepidòpters (papallones i les seves larves), Hemípters (xinxes, pugons i "mosques"), Tisanòpters (trips), Dípters (mosques) i Ortòpters (llagostes). A part estan els àcars, que es troben a la classe Aracnida. Veieu com no és per tant? Sabent distingir algunes característiques de cada ordre i família podem saber amb certa facilitat si un insecte pot o no fer mal al nostre hort. A partir d'aquí, cadascú decideix què fa. Jo intento llegir el que els bitxos estan dient: que les plantes de l'hort tenen desequilibris, que estan poc regades, que hi ha massa fems, que tal varietat d'un cultiu és més sensible que una altra, etc... I intento ajudar a crear unes condicions per a que les plantes creixin millor, sense matar els bitxos. Fer alguna cosa per tal que marxin al camp del costat, també la faig de tant en tant: extractes vegetals, sembrar plantes que no els agraden, etc.

La primera xinxa és molt abundant a l'hort. Es tracta de Eurydema ventralis, la xinxa de les crucíferes. És molt semblant a Eurydema ornatum, que també podem trobar a la zona. Com el seu nom comú indica, li agraden les plantes de la família de la col, els naps, etc. A la tardor i l'hivern solen ser sempre de color vermell, però a la primavera i estiu es poden veure de tons ataronjats i grocs. Precioses! La de la segona foto (Nezara viridula) és coneguda al país com a bernat pudent. La seva abundància a diferents cultius pot ser també perillosa. La tercera, que es coneix com a xinxa ratllada (Graphosoma lineatum), es troba sovint a les flors de les umbel·líferes (pastanagues, api, etc.) i compostes (calèndula, tagetes, etc.). Maca, molt maca...

entre l'estiu i la tardor

Ben entrats ja al mes de setembre, els cultius d'estiu continuen donant-nos més fruits, tot i que la salut de les plantes, perjudicada per la humitat ambiental, no és la millor. Ara és època de plantar les darreres cols, coliflors i bròquils, escaroles, bledes, enciams, o de sembrar naps, pastanagues i ravenets.

Un api de varietat del país. En breu els hauré d'embolicar per blanquejar-los i poder-los collir en unes setmanes. Aquest any només he sembrat albergínia "Llistada de Gandia", que és una de les meves favorites. Els pebrots "de Reus", de carn gruixuda, ideals per escalivades, samfaines, ...Mmm

A aquest meló li he hagut de demanar permís per fer-li la foto. Ell sap que hi han poquets a l'hort i que ell és dels més macos, i vol treure'n profit. El blat de moro d'escairar, que he sembrat en un troset petitó, a veure si puc guardar llavors per fer un bon tros l'any vinent. Tenim l'inconvenient de que no massa lluny (encara que hi ha força accidents orogràfics per mig) hi ha sembrat blat de moro transgènic i el seu pol·len ens pot contaminar el cultiu. Girasols, aquest any n'he sembrat en diferents racons sense reg, però amb les pluges han crescut força bé i ara estan maquíssims. Aquesta tardor menjarem pipes fins avorrir-nos...

Hi ha un anunci a la tele, de cervesa Mahou, que l'actor Dani Rovira diu "me gusta tanto que a veces lloro" o quelcom semblant. A mi em passa el mateix amb aquest tomàquets. Tres de les varietats favorites: "Perla", "Pometa" i una variant del tomàquet "Bombeta groc" que estic intentant millorar.

la certificació "eco" ha arribat

Després de 13 mesos de gestions, despropòsits i esperes, puc dir que tinc número d’operador del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Sóc el CT 003595 P. Ja podeu trobar-me a la Guia d’operadors si entreu a la pàgina web del CCPAE.

He dit alguna vegada que no m’agrada gaire el sistema de certificació que tenim. Per començar, em sembla injust que els que fem les coses amb respecte cap a la Natura haguem de pagar més que els agricultors “convencionals” (a mi em costarà uns 350-400 €/any estar certificat). I ho paguem per un servei de certificació que molts de vosaltres quedaríeu parats. Dista de ser cap garantia per als consumidors, per desgràcia. Em pregunto com seran les certificacions en altres països que exporten els seus productes “ecològics” al nostre. Escric ecològic entre cometes per que em sembla que no té cap sentit que les nostres fruites i verdures de qualitat viatgin a Alemanya o Bèlgica i a les nostres botigues “eco” de vegades sigui difícil trobar una poma de Girona i totes siguin de Xile, Argentina, etc. És ecològica la contaminació que provoca el transport de productes ecològics d'una a altra punta del món? Bé, tranquils, diria que això ha estat una “pataleta” de les que em donen de tant en tant. Ja se'm passa...

Sóc un convençut de substituir la certificació per la confiança entre l’hortolà i les famílies que es mengen les seves hortalisses. Actualment tinc l’hort en una finca que no es pot visitar, doncs els propietaris hi viuen i volen preservar la seva intimitat, és clar. Això representa un handicap important a l’hora d’establir aquesta confiança. Per això intento anar publicant articles i fotos al bloc, per a poder explicar el que faig i el que sento. Tant de bo pugui prescindir de la certificació en un temps, quan els meus clients hagueu tingut l’oportunitat de conèixer millor la meva manera d’intentar regenerar el petit tros de món que cultivo.

regals de la Natura

L'estiu acostuma a ser l'època de l'any de collita dels fruits del dur treball de la primavera. Bona part de les plantes més desitjades per a la nostra alimentació arriben al seu moment culminant a l'estiu. Aquest ha estat, però, prou diferent: molts dies de pluja, temperatures més baixes del que és habitual, les collites han arribat més tard, la floració d'algunes espècies ha estat pobre, la humitat ha afavorit la presència de fongs, han crescut moltes herbes arreu, etc. 

Tot plegat no és res més que la manifestació del que la Natura vol donar-nos en cada moment. El problema està en esperar que passi tal o qual cosa: que plogui o que faci sol. És evident que quan sembrem una llavor volem que germini i que ens acabi donant un aliment. Però és millor no esperar res i així tota la collita és un preciós regal de la Natura, només això.

Unes fotos de les últimes setmanes:

Flors de boixac (Calendula officinalis). És una planta molt interessant per a l'hort, que té una gran quantitat de propietats. D'entre les hortícoles destaca que espanta a xinxes, mosques blanques i nematodes, i atrau a sírfids i marietes. Com a planta guaridora, destaca el seu ús per a afeccions de la pell (cremades, cicatrius, etc.). A més, és increïblement bella...

Collita de bledes i patates "Kennebec". Enciams "Meravella" abans de collir-los.

Les mates d'albergínia van crèixer molt a poc a poc, per la manca de calor, suposo, i van trigar a donar fruits. Les carbassoneres han fet molta feina. Els carbassons, deliciossos.

Foto 1: als països de Centreamèrica s'acostuma a sembrar una associació de cultius que ells anomenen "milpa". Es tracta de combinar el panís, que creix amb una tija forta vertical, els "frijoles" (mongetes negres), que s'enfilen per les tiges del panís, i la carbassa, que creix en horitzontal, cobrint tota la superfície. D'aquesta manera s'aconsegueix aprofitar al màxim l'espai i que els cultius s'ajudin en el seu creixement. Foto 2: associació de carbassó i mongeta tendra, dos cultius que es porten bé. Foto 3: vista d'una feixa des de dalt.

A les dues primeres fotos, enciams de la varietat "Morella" que hem deixat espigar per guardar les llavors. A la tercera, enciam "Del sucre", una varietat que estem probant.

A la primera foto, boixac que ha fet llavor, gairebé a punt per a la collita, per poder-ne sembrar moltes més a la primavera. A la segona, flor del rave. A la darrera, tavelles de ruca. A dintre hi han unes petites llavors esfèriques, que sembrarem als propers cultius.

animalons (I)

No sóc, ni de llarg, un expert en entomologia, ni en herpetologia, ni en ornitologia, ni en cap de les altres branques de la zoologia. Amb el temps i l'observació he anat aprenent sobre l’activitat d’alguns animalons a l’hort. Tot i així, cada dia veig un insecte que no havia vist mai, una aranya o un ocell en que no m’hi havia fixat. M’agrada fer-los fotos, encara que no se’m dóna gaire bé. Us n’adjunto algunes, de les bestioles que he vist darrerament. Potser algú, més expert que jo en el tema, trobarà alguna errada en la identificació d’algun animal. Li agrairé que m’ho faci saber.

Per començar, un animal fàcil de trobar i fonamental a l’hort: el cuc de terra (Lumbricus terrestris). Aquest fa més de 30 cm. El cuc s’alimenta de matèria orgànica en descomposició (participant en la formació de l’humus) i fa galeries a la terra, ambdues funcions importantíssimes per a la vida de les plantes. La salamandra (Salamandra salamandra), amfibi típic dels boscos humits, no és tant freqüent a l’hort com m’agradaria. Aquesta va aparèixer sota una safata de planter ben regada a l’ombra. Són animals que s’alimenten d’insectes, llimacs, cargols, etc. El gripau (Bufo bufo) s’alimenta de larves, formigues, miriàpodes, escarabats, etc. També li agraden els ambients amb una certa humitat, és clar, per això està sota un tub de reg. No es veu massa bé per que no el vaig voler molestar, que estava fent la migdiada. Les tres fotos estan fetes amb el meu mòbil, que no és precísament d'última generació.

Aquests bitxets que he enganxat en una reunió familiar són uns coleòpters de la família dels Crisomèlids. Crec que són de l’espècie Lachnaia sexpunctata. En un principi havia pensat que podien ser del gènere Clytra, però em vaig inclinar per aquesta identificació per la disposició dels punts en forma de "L". S’anomenen escarabats de sis punts. Poden semblar marietes i, per tant, podem creure que són beneficiosos per a l'hort, però no mengen pugons, sino les parts tendres de moltes plantes. Poden fer una bona desfeta a l’hort, però són tant macos… De moment els he trobat sobre plantes d'agrella (Rumex sp.), no m'espantaré encara...