He llegit en algun lloc que per l’any 2050 la producció d’aliments hauria d’augmentar en un 70%. Caldria afegir “si tot continua funcionant igual, cosa que no ens podem permetre”. Actualment, un terç dels aliments produïts per a consum humà es perd o es fa malbé (13.000 milions de tones/any). Si no deixéssim que això passés i, a més, escollíssim els nostres aliments d’una manera raonada, amb consciència i responsabilitat (productes ecològics i de proximitat, amb una dieta basada en cereals, llegums i verdures, reduint les carns i els peixos, sense tants productes elaborats, sense tants greixos, sucres i conservants, etc.), possiblement no existiria la fam al món, tots tindríem més salut i les grans transnacionals no tindrien excuses per a continuar acaparant terres i talant selves per a sembrar soja i alimentar les vedelles de McDonald’s. Avui vull escriure sobre tres conceptes que em semblen fonamentals per a la millora de l'alimentació. Segur que els coneixes o que n'has escoltat a parlar en algun moment.
Algun dia, segur, recuperarem el poder sobre la nostra alimentació i farem que sigui sana, variada i apetitosa. Lligat a això està el terme “sobirania alimentària”. Es defineix com el dret de cada poble a la governança sobre les seves polítiques agràries i alimentàries. D’aquesta manera, cada regió o estat pot protegir el seu mercat domèstic contra les agressions de les polítiques globals de l’Organització Mundial del Comerç, que fan dels aliments productes per a invertir i especular. El terme el va proposar la Via Campesina l’any 1996 a la Cimera de l’Alimentació de la FAO. Per a arribar a la sobirania alimentària real cal fer una reforma agrària, així com a millores en els mercats locals. Són importants, a més, els sistemes productius, el seu origen, la preservació i millora de la biodiversitat, la cooperació i la incidència sobre la salut de les persones d’aquests aliments.
Podem trobar molta informació sobre aquest concepte fonamental i d'altres relacionats a una revista que editen tres organitzacions del sector: La Vía Campesina, Plataforma Rural i Grain. Es diu “Soberania alimentaria, biodiversidad y culturas” i el seu coordinador és en Gustavo Duch, un referent pel que fa al pensament crític amb el sistema dominant i a la creació de propostes alternatives per a un món millor.
El Comerç Just és, segons l’Organització Mundial del Comerç Just (WFTO),“un sistema comercial basat en el diàleg, la transparència i el respecte, que busca una major equitat en el comerç internacional prestant especial atenció a criteris socials i mediambientals. Contribueix al desenvolupament sostenible oferint millors condicions comercials i assegurant els drets de productors/es i treballadors/es desfavorits/des, especialment en el Sud”.
Comprant productes de comerç just, hauríem de tenir la certesa que les condicions laborals i salarials dels treballadors són adequades per a viure dignament, que no s’exploten nens, que els homes i les dones reben el mateix tracte i que es respecta la Natura. En això, com en tot, hi ha qui veu el negoci (grans cadenes de supermercats, com Carrefour) i acaba negociant a la baixa els preus amb els petits productors de Sud-Amèrica o Àfrica, quedant en l’oblit les bones intencions que, es suposa, té el comerç just.
Slow Food és un moviment internacional que va néixer l’any 1986 de la mà de l’italià Carlo Petrini com a resposta a la creixent velocitat imposada a las nostres vides i la nostra alimentació. Defensant el “tranquil plaer material” que és el menjar, vetlla per la cuina local, els productes de qualitat, l’educació del gust, la producció tradicional agrícola i ramadera, la biodiversitat...per a millorar la nostra salut i la del nostre planeta. Hi ha una xarxa de restaurants que tenen el distintiu Km.0 on un s'assegura que els aliments que li oferiran compliran totes aquestes condicions. A les nostres contrades, destaca el moviment a les Terres de Lleida, amb seu a Balaguer.
Tres conceptes que tenen una gran quantitat de matisos comuns, que són absolutament complementaris. Tot lligat a una agricultura diferent, amb un lligam incorruptible amb la terra. Gustavo Duch diu, com també defensa Vandana Shiva amb paraules una mica diferents, que "plantar un hort és l'acte més revolucionari" que una persona pot fer avui dia". Estem d'acord.
Tres conceptes que tenen una gran quantitat de matisos comuns, que són absolutament complementaris. Tot lligat a una agricultura diferent, amb un lligam incorruptible amb la terra. Gustavo Duch diu, com també defensa Vandana Shiva amb paraules una mica diferents, que "plantar un hort és l'acte més revolucionari" que una persona pot fer avui dia". Estem d'acord.
