can codina: inventari de vida

Com vaig explicar al post anterior, el primer que vaig fer abans que feinejar va ser observar i apuntar, intentant convertir-me en fulla i en branquilló, en pètal i en gota d'aigua . Vaig recórrer durant diversos dies la finca i els seus voltants, arrossegant-me i seient per tot arreu, intentant respirar fluixet, a la cerca de tots els diferents éssers que formen l'ecosistema en aquest lloc. Vaig dedicar prou hores a la identificació (amb l'ajuda de la memòria, d'internet i de manuals), inclús de molts insectes que no havia vist mai i d'algunes herbes que ja no recordava. 

Hi vaig descobrir:

• 89 espècies d'herbes, a part d'unes poques arbustives;
• 16 espècies d'aranyes (argiòpids i saltícids, bàsicament, les altres les conec menys);
• 29 espècies d'ocells (mallerengues blava i carbonera, pit-roig, cotxes fumada i cua-roja, bitxac, merla, estornell, papamosques, raspinell, mosquiter, tallarol, pardal, garses per tot arreu, cueretes blanca i torrentera, gaig, oriol, faisà, perdiu, tudó, colom, tórtora, puput, enganyapastors, les dues orenetes, falciot, ballester);
• 8 espècies de petits mamífers;
• mol·luscs (4 espècies de cargols i llimacs);
• alguns amfibis i rèptils;
• i molts insectes: 13 papallones diürnes (les de la col, el nap, l'alfals, la llimonera, la de l'arboç, la del gram, ... segur que n'hi ha moltes més), 11 coleòpters (escarabats, brunidores, marietes, ...), 3 odonats (1 libèl·lula i 2 espiadimonis), 4 ortòpters (llagostes i grills), al menys 8 himenòpters (abelles, borinots, vespes, formigues), 6 heteròpters (xinxes de les cols, ...), ... i alguns bitxos més que no vaig ser capaç d'ubicar en cap ordre.

Evidentment, com que no soc un expert, algunes errades en les identificacions de les espècies segur que n'hi ha.

Les antigues arquetes de reg, per exemple, són uns espais de refugi molt interessants que acullen diferents espècies. He trobat les precioses musaranyes, ratolins de bosc, salamandres, gripaus i, fins i tot, un vidriol i una serp blanca jove. Els senglars no els he arribat a veure (només un mascle jove sense vida al costat de la carretera, però han deixat prou rastres a la finca, així com el teixó (n'he trobat un parell d'exemplars sense vida als voltants). Conills i rates, no cal dir-ho n'hi ha per tot arreu. Han quedat pendents molts dels animals d'hàbits més nocturns: els ratpenats (a més, el meu detector de freqüències es va trencar fa un temps i identificar-los a cop d'ull és molt difícil per a mi), els rapinyaires nocturns, els mustèlids, etc.; així com molts dels habitants del sòl, que resten pendents per a estudis posteriors. Cal saber-ne molt de botànica, per a fer un inventari de vegetació ben fet. I per a fer un inventari de fauna, ni t'explico! Jo només soc un aprenent, però és un tema que m'encanta. A més, vaig intentant entendre els perquès de les presències de cada espècie a cada indret, tot i que no sempre me'n surto. La diagnosi per plantes bioindicadores és una de les formes de conèixer les característiques d'un sòl sense haver de gastar diners fent costoses analítiques de laboratori.

Hi ha algunes famílies de plantes que són molt interessants com a reservoris de fauna amiga dels cultius: les umbel·líferes o apiàcies (fonoll, pastanaga borda), les crucíferes o brassicàcies (ravenissa blanca, bossa de pastor, caps blancs, mostassa), les boraginàcies (borraïna, viperina, facèlia), compostes o asteràcies (lletsons, xicoira, boixac, amargot, olivarda, màstec). Totes elles tenen flors que són interessants per a diferents insectes en alguna de les seves fases de desenvolupament. Per exemple, algunes espècies de vespes que s'alimenten de les flors en estat adult, en estat larvari són parasitoides d'altres insectes que perjudiquen els cultius. Deixar zones de la finca poblades per aquestes espècies (o sembrar-les) pot ser molt beneficiós per als cultius.

Com que el llistat de les plantes és molt llarg, adjunto unes quantes fotos d'algunes de les més abundants. És sabut que no sóc un gran fotògraf...

El card marià (Sylibum marianum), propi dels espais rics en matèria orgànica; la preciosa rosella (Papaver rhoeas); i una entapissant que m'encanta,  el gram negre (Potentilla reptans), que tenim a prop de les arquetes del reg, on les fuites d'aigua creen una ambient edàfic molt fresc.

La pastanaga borda (Daucus carota), la versió ruderal d'una de les nostres hortalisses favorites; el plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata), que tant bé tolera el trepig; i la llobacarda (Cirsium vulgare), molt adaptada a la manca d'aigua, als espais més secs de la finca.

El fumdeterra (Fumaria officinalis) creix a llocs on no hi falta el nitrogen; la bleda (Beta vulgaris) és de les hortalisses que més perduren als horts abandonats; i el blet blanc (Chenopodium album), del mateix gènere que la quinoa, és una planta que en algun moment començarem a valorar com es mereix per les seves propietats.

El blet rastrer (Amaranthus blitoides); el lletsó de paret (Sonchus tenerrimus) i el lletsó gran (Sonchus oleraceus), amant del nitrogen.

L'esbarzerola (Rubus caesius) guanya espai quan els camps no estan cultivats i és un excel·lent refugi per a multitud de fauna; la veça (Vicia sativa), tesmimoni de l'agricultura del passat.. i del futur; el saüc pudent o évol (Sambucus ebulus), un altre indicador del contingut en nitrogen i de la humitat del sòl.

Alguns dels arbres que hi ha a la finca: una prunera vermella (Prunus cerasifera); el lledoner (Celtis australis) forma una preciosa alineació que separa el tros de Can Bruniquer; en un marge, hi ha també una noguera (Juglans regia).

Les bleneres i/o múries (Verbascum sp.) es troben en espais degradats i marges; la malva (Malva sylvestris), una planta amb multitud de propietats, indicadora també de la matèria orgànica del sòl; les agrelles (Rumex sp.) es donen, segons veig, a sòls una mica compactats, on el contingut de silici comença a ser important. 

L'herba de Sant Joan (Hypericum perforatum) és una herba guaridora molt interessant, a més d'indicadora del nitrogen del sòl; la cugula (Avena barbata) era molt abundant a la finca; la corretjola (Convolvulus arvensis) és una herba difícil d'eliminar dels camps per la seva gran capacitat de rebrot.

retorn a Can Codina

Ja fa uns mesos que he tornat a cuidar-me d’una finca que ja havia format part de la meva vida (o jo de la seva, millor dit) fa un temps: Can Codina, a Llinars del Vallès. El tros en qüestió té una superfície d’uns 6.000 m2. Quan vaig decidir-me, després d’anar parlant amb el propietari en trobades esporàdiques per Cardedeu, vaig pensar en una gestió molt respectuosa amb la vida d’aquell espai, que sempre m’ha semblat amb un encant especial, però que no ha tingut gaire sort amb les actuacions humanes que s’han donat al seu entorn. Ha quedat, amb els anys, atrapat entre l’autopista AP-7 i la variant de Cardedeu (i el riu Mogent) per un costat i les vies d’alta velocitat per l’altre.

Can Codina es troba al principi del Corredor quan s’arriba des de Cardedeu, on la serralada comença a enfilar-se des del riu Mogent. La terra és molt diferent de la que podem trobar a l’altra banda del riu: és molt més lleugera i fàcilment treballable, a més de molt fèrtil i agraïda. Als últims anys hi ha hagut diferents projectes agrícoles bastant respectuosos, entre ells el cultiu de les mongetes d’algun amic del poble. Tot i així, al principi va ser necessària una neteja important, ja que en algun moment algú havia enterrat làmines de plàstic i havia deixat gran quantitat de trossos de cordes de nylon per tot arreu (era quelcom que al propietari no li havia agradat gens).

La disponibilitat d'aigua és bona. Hi ha un pou que s'alimenta d'un aqüífer molt important. L'aigua es troba a menys de 15 metres de la superfície. Cal, però, fer una inversió en el sistema de bombeig i la resta de la xarxa de reg. De moment, no m'he decidit a fer-la... He tingut sort amb el veïnatge: la resta de la finca (aproximadament 1,5 Ha) la cuida en Jose, un bon home de Llinars, apassionat de la feina agrícola. Recentment, també ha entrat a cultivar un tros i ha fet un galliner l’Antònia, que ja coneixia d’etapes anteriors.

L’arrencada va ser l’estiu de 2019. El tros ja portava un temps sense cultivar-se i l’abundància d’herbes espontànies era notable. Moltes superaven el metre d’alçada. El primer que vaig fer va ser un inventari de vida salvatge (el publicaré en un post proper): vaig recórrer pam a pam tot l’espai anotant i fotografiant totes les espècies vegetals i animals que conviuen a l’espai. Ho vaig fer a diferents hores i en diferents condicions (dies més frescos, plujosos, assolellats, etc.) per tal de tenir una visió més ampla de la fauna. 

Llavors, com que tenia ganes de fer les coses de la manera més manual possible i em calia fer una mica d’esport, vaig agafar una dalla i, durant totes les estones que vaig poder durant les vacances, vaig dallar tot el camp i vaig deixar l’herba en superfície o apilada als marges. D’aquesta manera aconseguia que moltes de les herbes presents no granessin i disminuir el banc de llavors per al futur. 

Vaig dubtar sobre el tipus de cultiu, però, donat que la meva feina no em deixava gaires hores lliures, vaig decidir començar pel cultiu de cereals i lleguminoses en secà (i així, estalviava, en un principi, la inversió en el sistema de reg). Al llarg de les meves experiències agrícoles he fet pocs tastos d’aquest tipus de cultiu i em venia molt de gust fer proves amb diferents varietats. He llegit molt i sempre m’ha interessat l’autosuficiència pel que fa als cereals i la resta de cultius de secà i... era una oportunitat única! Així doncs, com que es veu que encara tinc alguna cosa a fer en aquest lloc meravellós... he tornat a Can Codina!