oh!rt line (segona quinzena de juny)

Com han anat les darreres dues setmanes a l'hort? Suposo que ja esteu recollint bledes, enciams, pastanagues, raves, mongetes, maduixes i pèsols a carros, no?

Aquesta setmana torna a ser plujosa. Portem una primavera amb forces dies de pluja, tot i que no ha plogut gaire en quantitat. A Cardedeu portem menys de 200 mm en tot el que portem d'any.

Us explico ara les feines que crec que es poden fer durant la segona quinzena de juny:

• Fer planter de coliflor i bròquil. Ho podeu fer el dia 17 a partir de les 14 hores, el 18, el 27 i el 28.
• Ens podem posar també amb el planter de cols (de cabdell, de Brusel·les, llombardes). Els dies 19, 20, 21 (hi ha node lunar a les 22 h, vigileu de no apurar la tarda!), 29 i 30 tenen bones influències lunars per a fer-ho.
• Trasplantar les últimes tomaqueres i alberginieres. Els dies lunàticament ideals són el 22 i 23. Podar i lligar les tomaqueres també és bo fer-ho en dies "fruit". I a començar a collir tomàquets!
• Fer, esgraonadament, planter d’escarola, porro i enciam. Aniria bé fer-ho els dies 19, 20, 21 (el node lunar a les 22 h, recordeu!), 29 i 30.
• Sembrar mongeta tendra. Els dies 22 i 23. Prepara la mongeta seca per sembrar la primera quinzena de juliol. Hi ha moltes varietats: "del Ganxet", "Genoll de Crist", "de Santa Pau", etc.
• Collita de patates, cebes i alls. Si són per guardar, per a que es conservin bé, millor fer-ho amb la lluna descendent. Els alls i les cebes prefereixen que, a més, la lluna sigui creixent. Les patates prefereixen que les collim quan està minvant.

jardineria ecològica: llibres d'en jesús arnau

En Jesús Arnau és un d'aquells jardiners de tota la vida, de la qual porta mitja fent jardineria ecològica. La primera obra seva que em va arribar a les mans va ser la "Agenda del huerto y el jardín ecológicos", que va escriure amb Mariano Bueno, co-autor també d'aquest "Huerto-jardín ecológico". Un llibre on els dos autors aporten i conjuguen els seus coneixements per a fer que hort i jardí siguin una única cosa, un espai per al cultiu d'aliments i, a la vegada, per al descans i la contemplació. Bons consells per a fer unes reformes al nostre jardí, per aprofitar millor tot el seu potencial.

Ara no fa gaire, la Fertilidad de la tierra va publicar "Cuando el huerto puede ser un jardín" que, en la línia de la resta de publicacions de la seva col·lecció, és un llibre molt didàctic, magníficament editat. L'autor ens proposa un diàleg amb la natura i unes bones pautes de disseny per al nostre jardí, convidant-nos a combinar el cultiu de les plantes que ens serveixen com a aliment del cos amb aquelles altres que ens alimentaran els sentits. 

Dos llibres bonics, senzills, ben editats i molt interessants per a introduir-se en el món de la jardineria ecològica.

animalons (I)

No sóc, ni de llarg, un expert en entomologia, ni en herpetologia, ni en ornitologia, ni en cap de les altres branques de la zoologia. Amb el temps i l'observació he anat aprenent sobre l’activitat d’alguns animalons a l’hort. Tot i així, cada dia veig un insecte que no havia vist mai, una aranya o un ocell en que no m’hi havia fixat. M’agrada fer-los fotos, encara que no se’m dóna gaire bé. Us n’adjunto algunes, de les bestioles que he vist darrerament. Potser algú, més expert que jo en el tema, trobarà alguna errada en la identificació d’algun animal. Li agrairé que m’ho faci saber.

Per començar, un animal fàcil de trobar i fonamental a l’hort: el cuc de terra (Lumbricus terrestris). Aquest fa més de 30 cm. El cuc s’alimenta de matèria orgànica en descomposició (participant en la formació de l’humus) i fa galeries a la terra, ambdues funcions importantíssimes per a la vida de les plantes. La salamandra (Salamandra salamandra), amfibi típic dels boscos humits, no és tant freqüent a l’hort com m’agradaria. Aquesta va aparèixer sota una safata de planter ben regada a l’ombra. Són animals que s’alimenten d’insectes, llimacs, cargols, etc. El gripau (Bufo bufo) s’alimenta de larves, formigues, miriàpodes, escarabats, etc. També li agraden els ambients amb una certa humitat, és clar, per això està sota un tub de reg. No es veu massa bé per que no el vaig voler molestar, que estava fent la migdiada. Les tres fotos estan fetes amb el meu mòbil, que no és precísament d'última generació.

Aquests bitxets que he enganxat en una reunió familiar són uns coleòpters de la família dels Crisomèlids. Crec que són de l’espècie Lachnaia sexpunctata. En un principi havia pensat que podien ser del gènere Clytra, però em vaig inclinar per aquesta identificació per la disposició dels punts en forma de "L". S’anomenen escarabats de sis punts. Poden semblar marietes i, per tant, podem creure que són beneficiosos per a l'hort, però no mengen pugons, sino les parts tendres de moltes plantes. Poden fer una bona desfeta a l’hort, però són tant macos… De moment els he trobat sobre plantes d'agrella (Rumex sp.), no m'espantaré encara...