L'aprenentatge de l'horticultura passa per posar-s'hi, per tocar la terra, les llavors, les plantes; per cavar, observar, esperar, respirar; per mirar el cel, la lluna, els núvols; per la repetició, per la inspiració, per la intuició; per la paciència, per la insistència; per la cerca de la pau i la tranquilitat. Poques coses es poden aprendre a fer sense fer-les. Però, posats a “inspirar-se” en les experiències d’algú, millor
escollir a un “crack”. En el nostre camp, el de l’horticultura, és fàcil
arribar a una llibreria i atabalar-se amb la quantitat de manuals que podem
trobar als prestatges. Quan alguna cosa es posa de moda, com és el cas, les
editorials es llencen a editar escrits de tota mena, de qualitats molt
variables. En això, crec que és important, al menys en principi, descartar llibres traduïts de
l’alemany o l’anglès, de vegades escrits per persones molt sàvies i capaces,
però que cultiven els seus vegetals en un clima i una terra que poden no tenir
res a veure amb les nostres condicions. Inclús solen cultivar espècies i
varietats diferents.
Per això crec que comprar un llibre de Mariano Bueno és
una aposta segura. Hortolà amb dècades d’experiència, comunicador amb centenars
d’hores de ràdio i televisió, en Mariano sap el que necessitem per començar el
nostre hort. D’entre els seus llibres, crec que el millor és “Manual práctico del huerto ecológico", editat
per La Fertilidad de la Tierra. Un llibre molt ben estructurat i molt ben
il·lustrat (amb fotos, dibuixos, esquemes, quadres). Crec que és únic.
Igualment, com deia abans, res com aprendre amb les mans a la terra, millor amb
la companyia de la gent que estimem i, si pot ser, amb un vell hortolà que ens
expliqui com es feien les coses abans. Al cap i a la fi, l’agricultura
ecològica acaba sent, en bona part, una tornada a les maneres de fer
tradicionals.
Total, que és diumenge, un magnífic dia per anar al camp a gaudir
de la terra o per seure al solet a llegir i somiar com farem l’hort el dia que
ens hi posem...
