Terrer (segons el diccionari del Institut
d’Estudis Catalans): terra on hom s’ha criat, on hom viu. Sòl de terra més o
menys pitjada. Munt de terra que fan les formigues... La seva traducció a la
meva llengua paterna, “terruño”, vol
dir segons la Real Academia: comarca o
tierra, especialmente el pais natal. Terrón (masa de tierra compacta). Terreno
(sitio o espacio de tierra). En francès seria “terroir”, terme que, segons
entenc, té significats semblants al d’una llengua i l’altra. En resum, una
paraula amb diferents accepcions, totes elles amb un lligam profund amb la
natura, que em fan pensar en l’escolta de les energies subtils que hi han sota
el nostre món físic, el que trepitgem.
Nicolas Joly, vitivinicultor biodinàmic
francès, parla de “l’efecte terrer”, la capacitat que té cada terra d’expressar
la seva originalitat, les seves singularitats. Totes les terres són diferents,
a totes podem desgranar una sèrie de matisos, peculiaritats que les fan úniques
i es manifesten (si les deixem) en els fruits que ens donen. La diversitat i el
nombre de microorganismes que hi habiten (necessaris intermediaris entre la
terra i les arrels), el microclima, la roca mare, la vegetació natural, etc.
fan de cada terrer un espai singular.
Per tant, si ajudo als cultius a
intensificar la manifestació del seu entorn, aconseguiré fruits que parlin d’on
han estat cultivats. Crec que cal tendir ponts entre el món visible,
quantitatiu i accessible als nostres sentits, i aquell món més subtil, qualitatiu,
del que ve la vida. Fa temps que intento escollir les varietats que s’adapten millor
al terrer, fer un maneig del cultiu adequat (adobat, tractaments, treball de la
terra), cuidar la biodiversitat (tant de sobre com de sota la superfície).
Arribats a aquest punt, ja no em conformo amb tomàquets, o pebrots, o enciams ecològics sense més, de bona qualitat però “apàtrides”, com diu Joly. Busco que siguin únics, que mostrin la seva “vegetalitat” (entesa com la “personalitat dels vegetals”), l’empremta del terrer...
Arribats a aquest punt, ja no em conformo amb tomàquets, o pebrots, o enciams ecològics sense més, de bona qualitat però “apàtrides”, com diu Joly. Busco que siguin únics, que mostrin la seva “vegetalitat” (entesa com la “personalitat dels vegetals”), l’empremta del terrer...
