Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pensaments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pensaments. Mostrar tots els missatges

diumenge, 5 d’abril del 2020

wu wei

En aquests dies de recolliment, que acaben essent a moltes estones d'introspecció per a mi, rellegeixo i escric, reordeno, replantejo, em reciclo, em redissenyo tot el que puc. Potser no està bé fer ressenyes de llibres quan qui llegeixi l’article no podrà sortir a comprar-lo si el missatge li engresca. De qualsevol manera, són llibres que estan en format pdf i epub a internet.


D'aquestes relectures han format part els dos llibrets del pare de l’agricultura natural, Masanobu Fukuoka (illa de Shikoku, Japó, 1913-2008). El seu pensament brillant crec que pot ser molt inspirador per a tothom qui pensa que aquesta crisi ha arribat per que hem de canviar alguna cosa, però no sap ben bé quina cosa hem de canviar. Com diuen, d’una manera o altra, algunes de les ments lúcides de la nostra època en articles que he llegit referits al tema (Vandana Shiva, Jorge Riechmann, per exemple) el que hem de canviar és... TOT. El paradigma. Aquesta pandèmia és un avís de la Mare Terra, que ja no pot resistir totes les agressions que l’ésser humà està perpetrant contra ella. Viure contra nosaltres no és una idea molt intel·ligent per part nostra, sense dubte.


Els dos llibrets als quals em refereixo són «La senda natural del cultivo» i «La revolución de una brizna de paja». En ells, Fukuoka explica, entre moltes coses, la seva manera de fer; bé, més aviat de «no fer» (Wu Wei): no llaurar, ni podar, ni desherbar; ni fer servir pesticides, ni adobs, ni fertilitzants. Aquest “no intervenir” ve d’un respecte profund per la natura i de la confiança de que ella aportarà el que calgui. Si reproduïm les condicions naturals fidelment, la terra s’enriquirà de manera progressiva. Aquests pensaments no són de fa dos dies ni dos anys. El sensei ja fa 12 anys que no està entre nosaltres en cos físic i ja feia molt de temps que explicava les seves propostes, que van ser precursores del que Mollison i Holmgren van anomenar Permacultura.

Si has llegit aquest bloc des que el vaig crear fa 7 anys, sabràs que les meves idees beuen de les idees de Fukuoka, igual que de les de Mollison i Holmgren, Rudolf Steiner, Jairo Restrepo o Darren Doherty, per citar alguns mestres. Sóc un absolut optimista respecte a tot el que ha de venir darrere d’aquests moments d’incertesa. Llegeixo que la contaminació de l’aire ha disminuït de manera espectacular, que els ocells es podran reproduir amb tranquil·litat aquesta primavera per tot arreu, que els dofins arriben fins a la platja de Sant Pol de Mar o els pumes fins al centre de Santiago de Chile, que han nascut 6 linxs en una setmana a Doñana. Penso que tot això hauria de ser un motiu de reflexió per a totes nosaltres. La gran pressió a la que tenim sotmès el planeta no pot acabar de cap altra manera que malament. Hem de canviar moltes coses, i hem de fer-ho ja, com diu constantment la Greta Thunberg que, per sort, ha tingut molt ressò als darrers mesos.

M'imagino què passaria si ens haguéssim de quedar uns quants mesos a casa confinats. En sortir trobaríem que l’asfalt ha sigut devorat per l’herba, que les voreres han sigut destrossades per les arrels dels arbres condemnats a viure en petits escocells, que els animals campen lliurement per tot arreu, ... I crec que ens adonaríem del que és veritablement important, aquest "no fer" que proposa Fukuoka amb tota humilitat. Ens adonaríem del que és la bellesa, la llibertat i la felicitat.

Algunes de les perles del mestre Fukuoka:


''La cultura verdadera neix amb la natura, és simple, humil i pura''.
''Allunyada de la Natura, l’existència humana queda buida de contingut''.
''La gent lluita durament per a comprendre, es convenç de que comprèn i mor sense saber res''.
''La ironia és que la ciència ha servit només per a mostrar com de petit és el coneixement humà''.
''El que és tràgic és que, amb la seva arrogància infundada, la gent intenta sotmetre a la natura a la seva voluntat''.


dijous, 22 de febrer del 2018

el jardín profundo: ahondando en nuestra ignorancia



(Article publicat a la revista Ae, de la Sociedad Española de Agricultura ecológica. Ja fa dies que el van publicar, però m'havia oblidat de compartir-ho al bloc. La versió final va quedar una mica retallada per problemes d'espai i el títol varia: "El jardín profundo: un espacio de conciencia". Aquest és el text original)

EL JARDÍN PROFUNDO: AHONDANDO EN NUESTRA IGNORANCIA

Cuando hablamos de jardinería profunda no nos referimos a algo diferente de la jardinería ecológica que venimos moldeando en las últimas décadas. La profundidad está en la reflexión y la concienciación previas a la toma de decisiones para la creación y mantenimiento de nuestros jardines. El término es una extrapolación de otro mucho más amplio, el de ecología profunda(1) (ver cuadro), que el filósofo noruego Arne Naess acuñó en contraposición a lo que él llama “ecología superficial”. Ésta promueve la conservación de la Naturaleza desde la perspectiva de los habitantes de los países ricos y está pensada, desde el neoliberalismo, para mantener su estado del bienestar. Buena parte del movimiento ambientalista y de la agricultura ecológica occidental quedarían al otro lado de la línea roja que marca Naess. Por otra parte, tal vez haya una contradicción intrínseca entre los conceptos de ecología profunda y jardinería, pero la obviaremos e intentaremos dibujar un jardín inspirado en los postulados de dicha filosofía.
Naess destaca la ignorancia del ser humano a la hora de entender las interrelaciones entre los seres vivos. Aceptada dicha ignorancia, el jardinero profundo se cuestiona cada técnica, cada trabajo, cada material que podría utilizar en el jardín, y después decide con conciencia. Uno de los secretos de sus decisiones estará en encontrar aquello a lo que somos capaces de renunciar de una manera sincera y sin sacrificios. Aquí lanzamos algunas propuestas:
  • Pensar con conciencia y humildad. Observar, estudiar, intentar comprender lo que ocurre en el jardín.
  • Sentirse como un ser vivo más en el jardín, apartando la perspectiva antropocéntrica.
  • Tratar a todos los seres vivos con respeto y reverencia.
  • Minimizar la huella ecológica de cada una de nuestras acciones.
  • Al elegir materiales (de riego, de construcción, fitosanitarios y fertilizantes ecológicos envasados, incluso combustibles), valorar la huella de carbono de su extracción, fabricación y transporte.
  • Reducir al máximo el consumo de agua. Recoger aguas pluviales.
  • Minimizar hasta el extremo el uso de máquinas de combustión en el jardín, por lo que contaminan y por los perjuicios que provocan a otras formas de vida.
  • Incidir en la fertilidad de la tierra para mejorar el estado nutricional y, por tanto, la salud de las plantas(2). Utilizar productos naturales de elaboración casera: extractos de plantas, biofertilizantes(3), harinas de rocas, bocashi, compost, etc.
  • Potenciar la biodiversidad: crear refugios para la fauna amiga, balsas y canales de agua(4), etc.
  • No labrar la tierra. Hacerlo destruye la estructura del suelo y libera carbono a la atmósfera. La jardinera profunda recoge la cultura del “no hacer” de Fukuoka(5).
  • Aunar jardinería y agricultura. Volver al concepto de huerto-jardín, que alimenta cuerpo y alma a la vez.
  • Plantar básicamente especies autóctonas.
  • Recuperar las técnicas constructivas tradicionales.

Puede parecer que seguir estas propuestas, que no quieren ser limitantes sino enriquecedoras, nos haya de condenar a un jardín forestal, casi selvático, inhabitable o poco bello. Nada más lejos de la realidad. El jardín profundo es un jardín que exalta la imaginación. Es un jardín para vivirlo, para mejorar nuestra salud, para jugar con nuestros hijos a observar los animalillos que en él habitan o a hacer una cabaña sobre un árbol. El jardín profundo es un espacio que acepta la responsabilidad que supone habitar este planeta.


RESUMEN DE LOS PRINCIPIOS DE LA ECOLOGÍA PROFUNDA

  • considerar a todos los organismos como nudos de la red biosférica;
  • rechazar el antropocentrismo y el concepto de “hombre en el medio ambiente” (pues forma parte de él);
  • propugnar la igualdad biosférica, es decir, la reverencia por todas las formas y modos de vida, que coexisten y cooperan en interrelaciones complejas;
  • buscar la autorrealización de las personas, desde una postura anticlasista, desde la lucha contra las formas de dominación económica y cultural, y desde el respeto a la diversidad de modos de vida humana;
  • defender una técnica y una investigación prudentes (dada la profunda ignorancia del ser humano en lo que se refiere a las interrelaciones biosféricas), así como una sensibilidad adecuada hacia la continuidad de las tradiciones vivas;
  • y potenciar la autonomía local y la descentralización.

Bibliografía:
(1) Naess, Arne.. “The Shallow and the Deep, Long-Range Ecology Movements: A Summary”. Revista Inquiry 16: 95-100. 1973
(2) Restrepo, Jairo. “Teoría de la trofobiosis. Plantas enfermas por el uso de agrotóxicos”. Con base en los textos de Francis de Chaboussou. Tesis de post-grado. 1994.
(3) Restrepo, Jairo; Hensel, Julius. “El ABC de la agricultura orgánica y panes de piedra”. 2009.
(4) Ruhí, Albert. “La naturaleza en tu jardín”. Brau Edicions, 2007.
(5) Fukuoka, Masanobu. “La revolución de una brizna de paja”. Ed. Ecohabitar, 2011.


dimecres, 10 d’agost del 2016

els meus camins (I)


Fa temps que vaig començar a escriure uns apunts sobre la meva manera de fer agricultura i jardineria. Per a compartir-los, és clar. Per tal de fer-ho, he començat un petit recull de tècniques i altres eines que faig servir, agrupades per aplicacions: disseny, diagnosi, millora de la fertilitat i de la biodiversitat, etc. Però, quan m’he posat a intentar fer una introducció de tot plegat, amb un petit apunt filosòfic, me n’adono que m’ha sortit un text de l’estil de la “filosofia de les 7 generacions posteriors” dels indis americans. I em ve de gust compartir-ho, què carai! A propers escrits ja parlaré d’aquestes tècniques, que igual a algú que no les coneix li poden interessar. Aquestes són algunes de les frases que em dic a diari (i a les que no sempre faig cas), per tal d’intentar ser millor persona i millor cuidador de la T(t)erra:
 
Deixa que la Natura actuï. Ella sempre en sap més. Estima-la, tal com és. Observa, sempre observa amb atenció. A partir de l’observació, intenta entendre. Sigues conscient de la teva pròpia ignorància. No perdis de vista com de petit ets al costat de la Natura.

Mira sempre on trepitges. No deixis petjada. Pensa en qui ha de venir al darrera. No facis gaire. Fes només allò que serveixi per a la millora de la biodiversitat, la fertilitat de la terra i la riquesa genètica, que són tres noms per a una mateixa cosa, la Vida.

Gaudeix de la terra, però no vulguis mai posseir-la. Viu, encara que només sigui de tant en tant, d’una manera salvatge. Practica l’agricultura com l’art sagrat que és. 

Respira. Això et connecta amb el món, et connecta amb les persones. 

Practica l’ecologia reverencial. Viu sobre la Terra amb humilitat i gratitud.

Cuida la memòria biocultural. Respira la saviesa ancestral per cada porus. Escolta, sempre escolta. Parla poc i amb humilitat.

Persegueix el bé comú. L’egoisme i l’avarícia no porten enlloc. Treballa amb responsabilitat cap als altres. Aprèn a renunciar sense fer sacrificis. Aprèn a viure senzillament, per tal que les altres persones, senzillament, puguin viure.

Busca l’autosuficiència. Recicla, reutilitza, redissenya, recull, reaprofita, repensa. Intenta no contaminar, no embrutar, no generar residus innecessaris. No hi ha una catifa sota la qual amagar-los.

Investiga i estudia cada dia. Intenta aprendre quelcom nou. Pensa, però també sent. Busca els equilibris, entre ciència i espiritualitat, entre pensament i sentiment.

Allunya l’arrogància. Dóna sempre les gràcies. Demana perdó quan sigui necessari. Més humilitat, mai en sobra. Estima el que fas, com el que fas t’estima a tu.

Busca la llibertat en el cultiu de la terra. Busca-hi també la bellesa. Troba la felicitat mentre treballes, i ajudaràs a molta gent a ser feliç.

divendres, 22 de juliol del 2016

ésser pingüí en un món que es desglaça



El permafrost de l’Àrtic (els 30 metres superiors permanentment congelats) conté els majors dipòsits de carboni orgànic del planeta. Quan es desglaça, la matèria orgànica que conté es podreix i produeix CO2. Com que als darrers 30 anys, la temperatura s’hi ha elevat en 2ºC, l’Àrtic serà una font d’emissions de CO2 durant el proper segle. Al 2100, a aquest ritme, el 90% del permafrost haurà desaparegut.


Imatges de satèl·lit permeten observar que la capa de gel marí s’ha reduït en un 30% des de 1985. El desglaç és tant important que s’ha obert una nova ruta (que anomenen “del nord-oest”) que passa per zones que sempre havien estat glaçades. Les petroleres l’estan fent servir per a les seves prospeccions.


Extensió glaçada a l’estiu (en milions de km2):

  • 1900-1970: entre 10 i 12
  • 1970-2000: baixa fins a 8
  • 2012: 3,6 (rècord)
  • 2014: 6

Variació en la temperatura mitja anual:

  • 1900: entre -2ºC i -1ºC
  • 2014: +1ºC

Això, pel que fa al mar glaçat. A més, tenim les glaceres, que estan formades per aigua dolça. Per exemple, a Grenlàndia es desglacen 243 milions de tones de gel cada any. La Antàrtida registra el desglaç estacional més gran dels últims 1.000 anys.

dijous, 21 de juliol del 2016

àfrica: caminant per la corda fluixa




Al món hi ha 62 persones, segons Oxfam* (alguns economistes diuen que les xifres estan manipulades, però no sé, no sé), que sumen més riquesa que la meitat més pobre dels habitants del planeta, més de 3.500 milions de persones. Encara que no fos del tot cert, és una dada cridanera...

Unes xifres de l’Informe de Desenvolupament Humà de l’ONU de 2014: més de 1.200 milions de persones viuen amb menys d’1,25$ al dia i 1.500 milions viuen amb pobresa multidimensional; 1.500 milions de persones viuen en països en conflicte. I, el pitjor de tot, moltíssims milions de persones es troben en tots tres grups.

Si parlar d’aquestes xifres pensant en persones adultes és dolorós, fer-lo pensant en nens i nenes encara ho és més: el 92 dels nens del món viuen en països pobres; d’aquests, un 7% no arriba als 5 anys, un 68% no rep educació a la infantesa, un 30% pateix retard en el creixement i un 25% viu en la pobresa. Segons Unicef, al 2012, 19.000 nens moriren cada dia per causes evitables (6.400 d’ells, per desnutrició). Segons la FAO, durant l’any 2011 va morir de fam un nen de menys de 10 anys... cada 5 segons! Mentrestant, l’OMS explica que hi ha 42 milions de nens de menys de 5 anys amb sobrepès al món.

La desigualtat de gènere, un altre dels grans temes pendents de la Humanitat, també hi està present: mentre que les dones suposen només una mica més de la meitat de la població mundial, hi ha un 60% de les persones amb fam que són dones.

Una altre problema greu que creix és l'acaparament de terres: alguns països amb “inseguretat alimentària” (que no poden produir al seu territori bona part del que “necessiten” i han d’importar molt, depenent de les especulacions dels mercats), com la Xina, el Japó i l’Aràbia Saudita, busquen terres al Brasil, Uganda, Sudan o Pakistan. Moltes vegades el factor limitant als seus països és l’aigua més que la terra. Es dóna el cas que un país com Sudan, que viu una important crisi humanitària a la regió de Darfur (on 5.600.000 refugiats depenen del Programa Mundial d’Aliments) ven les seves terres cultivables als governs d’altres països enlloc de produir els seus aliments. 

En principi podria semblar que aquesta pràctica no té res d’il·lícit. Si mirem de més a prop veiem els petits camperols que són expulsats de manera violenta i sense indemnització de les seves terres (de les quals, potser, no tenien cap títol de propietat, però les treballaven des de temps immemorials), les corporacions que sovint estan al darrera de les negociacions dels governs, els grups financers que fan aquests moviments per a especular en els mercats internacionals de matèries primeres, etc. Entre 2001 i 2011 es calcula que es van vendre o llogar uns 227 milions d’hectàrees a diferents països.  

Un exemple que ens sonarà, per fer-nos una idea**: l’empresa de capital espanyol Ebro Foods va deixar sense terres als camperols de  Chlihate, a la regió de Larache, al Marroc, per a cultivar arròs que després ens venen amb les “pacífiques” etiquetes de Nomen, La Fallera, Sos o Brillante. Després van posar una envasadora de 60 milions de quilos/any que no ha donat feina a la major part dels expulsats. Tot adobat amb la connivència dels respectius governs. El resultat: pobresa i desplaçament de gent a buscar-se la vida a l'altra banda de l'estret. I, a sobre, han d'escoltar que ells no tenen dret a venir, a una vida millor...

Per tancar, dues frases de Jean Ziegler, vicepresident del Comitè Assessor del Consell de Drets Humans de la ONU (es pot dir més alt, però no més clar):


“Els amos del món decideixen a diari qui morirà de fam”. 

“Cada nen que mor de gana al món és un nen assassinat”.

*OXFAM: Una economía al servicio del 1%. Informe 2016.
** VSF Justicia Alimentària Global: Informe 2012.

Entradas populares