jardineria confinada

Hi ha moltes maneres de fer jardineria, suposo que en això estem d'acord. Molta gent gaudeix amb les tisores a la mà retallant cada branqueta que sobresurt del dibuix del seu jardí que s'ha fet al cap. Jo no soc d'aquests. D'altres necessiten veure que tot està "net". Ni una fulla al terra, ni un bri d'herba als parterres. Tampoc soc d'aquests. També hi ha persones que estan tot el dia observant si hi ha bitxos a les seves plantes i treu els insecticides (siguin de síntesi o ecològics) a les primeres de canvi per a no deixar-ne cap ni un, sense saber molts cops ben bé si són "bons" o "dolents". Evidentment, tampoc no soc d'aquest grup. I hi ha molta gent que es troba als tres grups anteriors, és clar. I que ningú s'ho prengui com una crítica, si us plau. Jo, simplement, faig les coses com les sento.

I quins tipus de jardiner soc, doncs? 

M'agrada entendre la jardineria com una disciplina d'intervenció mínima i observació màxima. Això pel que fa al manteniment del jardí, és clar. La creació del jardí s'ha de fer amb uns criteris ben definits (en el meu cas basats en el disseny permacultural), de cara a construir un espai on poder gaudir i que generi els mínims maldecaps. 

Evidentment, si hi ha un problema greu podem analitzar la situació i fer alguna cosa, si s'escau. Està clar que el jardí és un espai on pot costar arribar a l'equilibri, degut que les plantes sovint creixen en unes condicions que no els hi són del tot favorables (volem plantes tropicals al Pirineu i plantes del Pirineu a la costa, els humans som així), i de vegades s'ha d'intervenir. Això sí, si no sabem el que fem, cometrem la mateixa errada un altre cop, o una de pitjor. Normalment, atacar al símptoma no és gaire bona idea. El que és important és buscar la causa d'aquell desequilibri i fer alguna acció per a corregir-la. De vegades es tracta de reconèixer una errada nostra en el disseny: hem posat una planta en un lloc massa ombrívol, o amb massa vent, o al costat d'una altra planta que no li fa bé. D'altres, es pot afegir a la terra algun nutrient, o sembrar una altra planta al costat que compleixi alguna funció necessària (atraure fauna amiga, eliminar nematodes, etc.).

Una altra cosa són els mitjans que es posen a disposició de la feina: eines, maquinària, substrats, testos, safates per a planter, mànegues de reg o tubs de degoteig. Hi ha qui compra plantes de flor en un garden cada principi de temporada i, inclús, qui va reposant les baixes que es van donant per la manca d'adaptació o de manteniment (normalment, de reg). Tot això necessita d'una inversió, que pot ser petita si volem, però... han d'estar obertes les botigues per a poder comprar!

Doncs bé, ara posem-nos en situació: us vull explicar què faig (i fem amb la família) al jardí de casa nostra. Hi portem vivint només uns pocs mesos i durant els primers, us podeu imaginar, no vàrem tenir gaire temps de posar-nos-hi. El jardí es circumscriu a uns petits parterres, estrets i omplerts de sauló, que envolten superfícies dures, enrajolades. Algunes de les plantes tenen força anys, com una buganvilla que cobreix la tanca que dóna al carrer, una olivera i alguns hibiscus. Hi ha rosers, evònims, lavandes, margarides africanes (Dimorphotheca), geranis, alguns margarides grogues (Euryops) i una vinya verge (Parthenocissus quinquefolia) enfilada per una tanca. No gaudeixen, en general, de gaire bona salut, en part degut a la manca d'aliment que hi ha a la terra on creixen, en part per un manteniment poc acurat. També vàrem portar les plantes que teníem a la nostra anterior casa.

Les primeres intervencions que vàrem fer amb la família van ser d'enriquiment de la terra afegint-hi compost de restes vegetals, i l'entrecavat de les parts més dures dels parterres. Això va anar molt bé! La buganvilla va florir al final de l'estiu i va estar tota la tardor en flor. Quan l'hivern va començar a afluixar, vàrem poder començar a fer planter per a posteriorment trasplantar-lo a l'hort (que encara estàvem buscant a la zona propera a casa). En aquestes, ens trobem amb el "confinament", que ens trenca els esquemes a tots els nivells i ens obliga a posar a treballar la imaginació. Disposem d'un banc de llavors, recull de molts anys de cultiu de la terra, on tenim força varietats hortícoles meravelloses per al cultiu i algunes flors i cereals. Algunes llavors, però, tenen massa anys (algunes varietats fa molts anys que no les renovo) i seran inviables. Doncs anirem provant...

A partir d'aquí, comencem a aprofitar tot l'espai als parterres i jardineres, i creem un llavorer a la terrassa amb els petits tests i safates que tenim. Per sort, vàrem comprar uns sacs de substrat ecològic uns dies abans del tancament. Hem enfilat pèsols per arbres i arbustos, hem sembrat ruca, alfàbrega, menta, julivert, fonoll, cigrons, panís, tomàquet, bleda, enciam, albergínia, mongeta, meló, carbassó, carbassa, cibulet, ... a tots els racons on hem trobat quatre dits quadrats de superfície disponible. El resultat: amb les pluges que hem anat gaudint i uns mims, estem veient créixer "un hort entre el jardí". He intentat anar apuntant tot el que hem sembrat, com sempre, per a poder aprendre de l'experiència. La idea és donar vida al jardí, promoure que hi visquin o el visitin el màxim número de bitxos diferents (excepte els mosquits, si pot ser), que la terra es regeneri, ...

Unes fotos que reflecteixen en part aquesta experiència:

1. Tomaquera de la varietat "Verd". 2. Papallona del gram (Pararge aegeria), si no m'equivoco. 3. Bouganvillea sp. Quan vàrem arribar a la casa, pràcticament no floria. 4 i 8. Flors d'Osteospermum (Dimorphotheca) ecklonis. N'hi ha per tot arreu i es van ressembrant. Cap problema! 5. Marieta de 7 punts (Coccinella septempunctata). Pots venir sempre que vulguis! 6. Flor d'amargot (Urospermum dalechampii), una mala herba? Si és preciosa... 7. Flor de l'hibiscus xinès (Hibiscus rosa-sinensis). N'hi ha de flor ataronjada, vermella i rosada. 9. Espiadimonis. Què hi fas per aquí?

10. Planter de tomàquet Rosa de l'Etern. 11. Pèsol Floreta enfilant-se per un roser de Síria (Hibiscus syriacus) i una flor d'ocell (Strelitzia reginae). 12. Jardineres a la terrassa amb diferents plantes de flor (Gerbera, Calendula, ...). 13. Detall d'un nesprer (Eriobotrya japonica) que dóna de menjar als ocells que passen pel jardí. Té una podridura a la fusta que fa que estigui fluix. 14. Planter de bleda. 15. Menjadora de cacauets per a ocells. Tenim una petita colònia de mallerengues blaves (Parus caeruleus) i carboneres (Parus major) que han vingut durant tot l'hivern a alimentar-se, a més d'algun bitxac (Saxicola torquatus) i pit-roig (Erithacus rubecula) i alguna cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) que van recollint el que cau per terra. 16. Més flors de Dimorphotheca, aquestes blanques. 17. Pèsol del Ganxo (provinent de llavors que em va donar en Miquel Àngel Angelats fa més de deu anys), creixent en una jardinera, amb un evònim (Euonymus japonicus) i una caputxina (Tropaeolum majus). 18. Vista del planter a la terrassa.

19. Brots de ruca (Eruca sativa), obrint-se pas entre un gerani cobertor. 20. Tomaqueres de diferents varietats (Rosa de l'Etern, Verd, Pruna groga). Aviat les haurem de separar i posar en contenidors adequats. 21. Planta de cigró (Cicer arietinum), de la varietat Molleric, al costat d'un gerani de llimona (Pelargonium crispum) i una flor d'ocell (Strelitzia reginae). 22. Flor de Gerbera. 23. Planter de caputxina nana. 24. Planter d'espinac "Arroyo de la Luz", varietat extremenya aconseguida a través de la Red de Semillas pel meu germà. 25. Caps blancs (Lobularia marítima) en jardinera. 26. Campanula en jardinera. Tot just ha començat a florir fa 4 dies. 27. Mongeta Llaminera (llavors que em va donar en Quino Orti, de l'Horta de la Fanecada, Cardedeu)

Algunes d'aquestes fotos (de fet, les més maques) són de la Mireia. Aquestes i moltes més les pots veure al seu Instagram fotosambanima o al seu bloc mireiaolle.blogspot.com