satish kumar: "tierra, alma, sociedad"

La portada del llibre que us parlo i les d'altres llibres de l'autor. La darrera és la portada d'un número de la revista "Resurgence".

De vegades, no sé si us passa també a vosaltres, estic tant tranquil amb la meva vida, intentant fer les coses com bonament puc, i alguna cosa meravellosa esdevé. No saps com ha passat, d’on ha vingut, per què t’ha tocat a tu, ... Us ha passat? En aquest cas es tracta d’aquest preciós “Tierra, alma, sociedad. Una nueva trinidad para nuestro tiempo”, un llibre del que se’m fa difícil extreure quatre cites o resumir-lo en un petit text. No li sobra una paraula, no diu res que no sigui important. Està escrit per Satish Kumar, un mestre indi amb una biografia que a un li deixa parat: monjo jainista a la seva infantesa, seguidor de les paraules de Gandhi, caminant per la pau, editor de la revista “Resurgence”, fundador i director del Schumacher College a Inglaterra, ... 

L’autor ens proposa una nova trinitat per a aquests temps de guerres, consumisme i degradació del planeta. Ens parla de la cura de la terra, de la pròpia ànima i de la societat com a camí cap a la pau; de la por, del dolor, de la bellesa, de la veritat, de la bondat; d’ecologia profunda, de filosofia de la integritat.

Dedica un capítol a Gandhi, que parlava del benestar de la comunitat (sarvodaya), l’autogobernança i l’autocontrol (swaraj) i de l’economia local (swadeshi), tot en el marc del principi de la no violència. Un altre capítol està dedicat a Rabindranath Tagore, i ens parla de l’espiritualitat a la ciència, la cerca de la llibertat a la profunditat de l’univers, la visió holística de l’educació. E.F. Schumacher, pare de l’economia verda, és el protagonista d'un altre capítol.

Ens proposa l’ensenyament de les 3 “h”: cap (head), cor (heart) i mans (hands). Ens diu que “l’educació és descobrir el que som per a arribar a ser el nostre veritable jo”. Tot això guarnit amb poemes, cites, mantres, oracions, pregàries, anècdotes, ... A més, l’edició en tapa dura de l’Editorial Kairós és molt, molt bella. No sé què més se li pot demanar a un llibre.

Per cert, l’autor presentarà el seu llibre el dia 30 de setembre a la Casa del Tibet de Barcelona (www.casadeltibetbcn.org). Posaria la mà al foc que valdrà la pena.

animalons (II): xinxes

Com avui fa un dia molt maco, anem a parlar de xinxes, uns bitxos que donen un toc de color als nostres horts i que, si ens despistem, poden fer molt mal als nostres cultius. Les xinxes són insectes (classe Insecta) de l'ordre dels Hemípters, del subordre dels Heteròpters i de la família Pentatomidae. Ara algú pensarà que li estic vacil·lant. No us penseu que cal saber molts ordres i famílies per a poder ubicar bona part dels insectes que podem trobar a l'hort. Els ordres més importants que engloben els insectes que es mengen les plantes de l'hort (que podríem dir "perjudicials") són 6: Coleòpters (escarabats), Lepidòpters (papallones i les seves larves), Hemípters (xinxes, pugons i "mosques"), Tisanòpters (trips), Dípters (mosques) i Ortòpters (llagostes). A part estan els àcars, que es troben a la classe Aracnida. Veieu com no és per tant? Sabent distingir algunes característiques de cada ordre i família podem saber amb certa facilitat si un insecte pot o no fer mal al nostre hort. A partir d'aquí, cadascú decideix què fa. Jo intento llegir el que els bitxos estan dient: que les plantes de l'hort tenen desequilibris, que estan poc regades, que hi ha massa fems, que tal varietat d'un cultiu és més sensible que una altra, etc... I intento ajudar a crear unes condicions per a que les plantes creixin millor, sense matar els bitxos. Fer alguna cosa per tal que marxin al camp del costat, també la faig de tant en tant: extractes vegetals, sembrar plantes que no els agraden, etc.

La primera xinxa és molt abundant a l'hort. Es tracta de Eurydema ventralis, la xinxa de les crucíferes. És molt semblant a Eurydema ornatum, que també podem trobar a la zona. Com el seu nom comú indica, li agraden les plantes de la família de la col, els naps, etc. A la tardor i l'hivern solen ser sempre de color vermell, però a la primavera i estiu es poden veure de tons ataronjats i grocs. Precioses! La de la segona foto (Nezara viridula) és coneguda al país com a bernat pudent. La seva abundància a diferents cultius pot ser també perillosa. La tercera, que es coneix com a xinxa ratllada (Graphosoma lineatum), es troba sovint a les flors de les umbel·líferes (pastanagues, api, etc.) i compostes (calèndula, tagetes, etc.). Maca, molt maca...

entre l'estiu i la tardor

Ben entrats ja al mes de setembre, els cultius d'estiu continuen donant-nos més fruits, tot i que la salut de les plantes, perjudicada per la humitat ambiental, no és la millor. Ara és època de plantar les darreres cols, coliflors i bròquils, escaroles, bledes, enciams, o de sembrar naps, pastanagues i ravenets.

Un api de varietat del país. En breu els hauré d'embolicar per blanquejar-los i poder-los collir en unes setmanes. Aquest any només he sembrat albergínia "Llistada de Gandia", que és una de les meves favorites. Els pebrots "de Reus", de carn gruixuda, ideals per escalivades, samfaines, ...Mmm

A aquest meló li he hagut de demanar permís per fer-li la foto. Ell sap que hi han poquets a l'hort i que ell és dels més macos, i vol treure'n profit. El blat de moro d'escairar, que he sembrat en un troset petitó, a veure si puc guardar llavors per fer un bon tros l'any vinent. Tenim l'inconvenient de que no massa lluny (encara que hi ha força accidents orogràfics per mig) hi ha sembrat blat de moro transgènic i el seu pol·len ens pot contaminar el cultiu. Girasols, aquest any n'he sembrat en diferents racons sense reg, però amb les pluges han crescut força bé i ara estan maquíssims. Aquesta tardor menjarem pipes fins avorrir-nos...

Hi ha un anunci a la tele, de cervesa Mahou, que l'actor Dani Rovira diu "me gusta tanto que a veces lloro" o quelcom semblant. A mi em passa el mateix amb aquest tomàquets. Tres de les varietats favorites: "Perla", "Pometa" i una variant del tomàquet "Bombeta groc" que estic intentant millorar.

la certificació "eco" ha arribat

Després de 13 mesos de gestions, despropòsits i esperes, puc dir que tinc número d’operador del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Sóc el CT 003595 P. Ja podeu trobar-me a la Guia d’operadors si entreu a la pàgina web del CCPAE.

He dit alguna vegada que no m’agrada gaire el sistema de certificació que tenim. Per començar, em sembla injust que els que fem les coses amb respecte cap a la Natura haguem de pagar més que els agricultors “convencionals” (a mi em costarà uns 350-400 €/any estar certificat). I ho paguem per un servei de certificació que molts de vosaltres quedaríeu parats. Dista de ser cap garantia per als consumidors, per desgràcia. Em pregunto com seran les certificacions en altres països que exporten els seus productes “ecològics” al nostre. Escric ecològic entre cometes per que em sembla que no té cap sentit que les nostres fruites i verdures de qualitat viatgin a Alemanya o Bèlgica i a les nostres botigues “eco” de vegades sigui difícil trobar una poma de Girona i totes siguin de Xile, Argentina, etc. És ecològica la contaminació que provoca el transport de productes ecològics d'una a altra punta del món? Bé, tranquils, diria que això ha estat una “pataleta” de les que em donen de tant en tant. Ja se'm passa...

Sóc un convençut de substituir la certificació per la confiança entre l’hortolà i les famílies que es mengen les seves hortalisses. Actualment tinc l’hort en una finca que no es pot visitar, doncs els propietaris hi viuen i volen preservar la seva intimitat, és clar. Això representa un handicap important a l’hora d’establir aquesta confiança. Per això intento anar publicant articles i fotos al bloc, per a poder explicar el que faig i el que sento. Tant de bo pugui prescindir de la certificació en un temps, quan els meus clients hagueu tingut l’oportunitat de conèixer millor la meva manera d’intentar regenerar el petit tros de món que cultivo.

regals de la Natura

L'estiu acostuma a ser l'època de l'any de collita dels fruits del dur treball de la primavera. Bona part de les plantes més desitjades per a la nostra alimentació arriben al seu moment culminant a l'estiu. Aquest ha estat, però, prou diferent: molts dies de pluja, temperatures més baixes del que és habitual, les collites han arribat més tard, la floració d'algunes espècies ha estat pobre, la humitat ha afavorit la presència de fongs, han crescut moltes herbes arreu, etc. 

Tot plegat no és res més que la manifestació del que la Natura vol donar-nos en cada moment. El problema està en esperar que passi tal o qual cosa: que plogui o que faci sol. És evident que quan sembrem una llavor volem que germini i que ens acabi donant un aliment. Però és millor no esperar res i així tota la collita és un preciós regal de la Natura, només això.

Unes fotos de les últimes setmanes:

Flors de boixac (Calendula officinalis). És una planta molt interessant per a l'hort, que té una gran quantitat de propietats. D'entre les hortícoles destaca que espanta a xinxes, mosques blanques i nematodes, i atrau a sírfids i marietes. Com a planta guaridora, destaca el seu ús per a afeccions de la pell (cremades, cicatrius, etc.). A més, és increïblement bella...

Collita de bledes i patates "Kennebec". Enciams "Meravella" abans de collir-los.

Les mates d'albergínia van crèixer molt a poc a poc, per la manca de calor, suposo, i van trigar a donar fruits. Les carbassoneres han fet molta feina. Els carbassons, deliciossos.

Foto 1: als països de Centreamèrica s'acostuma a sembrar una associació de cultius que ells anomenen "milpa". Es tracta de combinar el panís, que creix amb una tija forta vertical, els "frijoles" (mongetes negres), que s'enfilen per les tiges del panís, i la carbassa, que creix en horitzontal, cobrint tota la superfície. D'aquesta manera s'aconsegueix aprofitar al màxim l'espai i que els cultius s'ajudin en el seu creixement. Foto 2: associació de carbassó i mongeta tendra, dos cultius que es porten bé. Foto 3: vista d'una feixa des de dalt.

A les dues primeres fotos, enciams de la varietat "Morella" que hem deixat espigar per guardar les llavors. A la tercera, enciam "Del sucre", una varietat que estem probant.

A la primera foto, boixac que ha fet llavor, gairebé a punt per a la collita, per poder-ne sembrar moltes més a la primavera. A la segona, flor del rave. A la darrera, tavelles de ruca. A dintre hi han unes petites llavors esfèriques, que sembrarem als propers cultius.

oh!rt line (segona quinzena de juny)

Com han anat les darreres dues setmanes a l'hort? Suposo que ja esteu recollint bledes, enciams, pastanagues, raves, mongetes, maduixes i pèsols a carros, no?

Aquesta setmana torna a ser plujosa. Portem una primavera amb forces dies de pluja, tot i que no ha plogut gaire en quantitat. A Cardedeu portem menys de 200 mm en tot el que portem d'any.

Us explico ara les feines que crec que es poden fer durant la segona quinzena de juny:

• Fer planter de coliflor i bròquil. Ho podeu fer el dia 17 a partir de les 14 hores, el 18, el 27 i el 28.
• Ens podem posar també amb el planter de cols (de cabdell, de Brusel·les, llombardes). Els dies 19, 20, 21 (hi ha node lunar a les 22 h, vigileu de no apurar la tarda!), 29 i 30 tenen bones influències lunars per a fer-ho.
• Trasplantar les últimes tomaqueres i alberginieres. Els dies lunàticament ideals són el 22 i 23. Podar i lligar les tomaqueres també és bo fer-ho en dies "fruit". I a començar a collir tomàquets!
• Fer, esgraonadament, planter d’escarola, porro i enciam. Aniria bé fer-ho els dies 19, 20, 21 (el node lunar a les 22 h, recordeu!), 29 i 30.
• Sembrar mongeta tendra. Els dies 22 i 23. Prepara la mongeta seca per sembrar la primera quinzena de juliol. Hi ha moltes varietats: "del Ganxet", "Genoll de Crist", "de Santa Pau", etc.
• Collita de patates, cebes i alls. Si són per guardar, per a que es conservin bé, millor fer-ho amb la lluna descendent. Els alls i les cebes prefereixen que, a més, la lluna sigui creixent. Les patates prefereixen que les collim quan està minvant.