Recuperava, fa uns dies,
un llibre de Joaquín Araújo, regal del meu tete, que vaig llegir fa més d’una dècada: “Ecos...lógicos”.
Miguel Delibes va dir d’ell: “Tu libro es
un bello canto a la naturaleza, transido de un bello temario poético”. Es
tracta d’un recull d’articles publicats al diari el País sobre diferents temes
relacionats amb la Natura: política ambiental, contaminació, cultura i
pensament ecològic, paisatge, boscos, ...
L’autor és, sense dubte, un dels més
grans naturalistes del sud d'Europa. Es defineix a si mateix com a
“fundador de boscos” (porta plantats més de 23.000 arbres, que es diu aviat). Potser es tracta de l'alter ego d'Elzéard Bouffier, el protagonista del llibre "L'home que plantava arbres", de Jean Giono.
Ara
que porta prop de 100 llibres publicats i després de seguir-lo intermitentment (des
que va participar a la meva referència mediambiental d’infància, “El hombre y
la tierra”), descobreixo aquest “Cultivar encuentros con la tierra”, publicat
al 2013. I recordo aquell "Cultivar la tierra", que va publicar fa un munt d'anys i que molts cops havia fullejat a la biblioteca del meu poble. Aquest nou títol és una revisió d'aquella preciosa obra de 1981.
La seva preocupació per la continuïtat de la vida, segons explica, li porta a escriure
el llibre. Ens parla de les dues activitats que, segons ell, més
satisfaccions ens poden donar: el cultiu de la terra i la contemplació dels
processos naturals. Es tracta d’un senzill manual d’agricultura ecològica, precedit
de bones dosis de reflexió ambiental (parla sobre els aliments, els transgènics, etc.),
filosofia (“el nostre pas, i el del temps sobre la pell del món”) i poesia. Una molt bona lectura, crec.
