Quan
els 50 es van apropant, veig que
cada cop es torna més important trobar maneres fiables de localitzar
els desajustos que pateix el meu cos i les millors maneres de
corregir-los. Pel que fa a l’alimentació, que és un tema cabdal a
la vida de qualsevol persona, he llegit unes quantes coses, n’he
provat unes quantes més i sempre m’he trobat una mica perdut,
sense saber quins aliments havia d’eliminar de la meva dieta o
quins havia d’introduir per a millorar tal o qual aspecte de la
meva salut.
Ara
fa un parell d’anys, la Mireia em va regalar pel meu aniversari un
llibre que em va fer entendre moltes coses sobre la salut a través
de l’alimentació: «Transforma la
teva salut», de Xevi
Verdaguer (Ed. Rosa dels Vents). Algú
podria dir que és un personatge mediàtic, com tants altres que
venen les seves veritats i en treuen un rèdit important. Pot ser. Jo
només sé que les coses que explica aquest home em ressonen, que les
trobo coherents. El primer de tot és, que sense ser metge, relaciona
els diferents òrgans i sistemes que formen el cos, mirant-lo d’una
manera holística. I això m’agrada. I el tio té una cara de bona
salut impressionant! Es defineix com a psiconeuroimmunoendrocrinòleg
i, potser, falten algunes lletres més a la paraula. He de reconèixer
que el llibre en qüestió em va costar moltes hores de dedicació
(l’he llegit 3 cops sencer), amb paper i llapis al costat per a
fer-me resums i esquemes. Ara fa uns mesos, la mare de la Mireia,
sabent-nos seguidors de les propostes d’en Xevi, ens va regalar
«Cuida’t»
(Ed. Rosa dels Vents), que és gairebé una reescriptura de
l’anterior amb algunes millores en l’estructura i la comprensió
(ja no té 50 pàgines de bibliografia, amb estudis científics que
avalen cada afirmació). La veritat és que s'entén una mica millor
(tot i tenir uns certs coneixements de química, he de
reconèixer que molts raonaments se m’escapen, total o
parcialment).
Doncs
bé, intentaré fer quatre pinzellades sobre els continguts.
Bàsicament, en Xevi vincula el correcte funcionament del sistema
digestiu amb la salut hormonal, que també està relacionada amb el
bon funcionament del fetge. Proposa pautes per a la millora de la
salut intestinal i la microbiota a través de la dieta (amb aliments
prebiòtics, que continguin fibra soluble, midó resistent,
polifenols i àcids grasos omega-3), dels probiòtics (aliments
fermentats, com el quèfir, el xucrut, etc.), millorant la vitamina
D, practicant una activitat física moderada i eliminant alguns
aliments (com els fructans presents al blat i el sègol).
Seguidament,
ens fa cinc cèntims de com millorar i mantenir la salut hormonal,
evitant l'excés d’estrògens. Parla de diferents estratègies a
través dels aliments, com frenar l’aromatasa (que produeix
estrògens), potenciar els transportadors hormonals (albúmina i
SHBG), frenar els ER-alfa (receptors d’estrògens) i potenciar el
ER-beta. Continua amb la salut hormonal durant la menopausa de la
dona i de maneres de mantenir els nivells d’estrògens.
El
fetge és un capítol a part, que requereix de molta atenció per
entendre una mica què passa en aquest òrgan. Els estrògens poden
estar alts degut a un excés d’activitat de l’aromatasa, a una
alimentació que en generi o a l’entrada de disruptors endocrins
de l’exterior (els que hi ha als plàstics de
les ampolles d’aigua, per exemple). Al fetge es produeix la
detoxificació de tot això i es fa en dues fases. A la fase I els
tòxics i estrògens es converteixen en substàncies solubles
mitjançant els enzims. En aquest procés, ens interessa potenciar el
metabòlit 2-OH i minimitzar els metabòlits 4-OH i 16-OH. Aquí, com
en altres processos, és important la ingesta de crucíferes, com la
col i el bròquil, que contenen indol-3-carbinol; l’omega-3 de les
algues, les nous, el sèsam; els lignans
del lli, el sèsam i la col; i el resveratrol del raïm o el cacauet.
A
la fase II es produeix l’eliminació d’estrògens i andrògens
del cos. Això es fa amb 3 processos: sulfatació, metilació i
glucuronització. En Xevi en diu «els 3 embuts». Per a no
allargar-me, dir que explica els símptomes de les persones que
metilen, sulfaten o glucuronitzen malament, de cara a poder-nos
identificar amb algun dels grups, si és el cas. A partir dels
símptomes, aporta llistats d’aliments que cal ingerir i evitar per
a cada cas. La histamina té un paper important en aquests processos
i és important evitar els aliments que la contenen quan no es metila
o sulfata bé.
Finalment,
parla de la relació entre salut intestinal i salut hormonal. Explica
què és l’estroboloma, gens bacterians que fabriquen enzims per
metabolitzar estrògens, i què provoca el seu desequilibri. I la
importància dels Lactobacillus, Bifidobacterium, etc. Si els
estrògens es reabsorbeixen a l'intestí després de passar pel fetge
(per la manca de midons resistents i fibres solubles) i acaben
tornant-hi, podem acabar amb aquest òrgan absolutament saturat i amb
uns problemes de salut importants.
En
resum, que cal menjar col, bròquil, lli, sèsam, cúrcuma, fajol,
nabius, alvocat, llegums, alls i cebes en la major part dels casos
... i evitar els greixos trans, el gluten, els
làctics (sobre tot, de vaca) i l’alcohol. I dormir bé, no
estressar-se i fer una mica d'esport. Sí, tot això ja ho sabem, em
direu.
Potser
no s’ha entès res del que he explicat, en sóc conscient. Crec que cal una
lectura tranquil·la i profunda de cadascuna per a poder
identificar-se amb uns determinats símptomes i prendre les mesures
per a corregir-los. Jo, sincerament, és un llibre que he recomanat molt i que encara recomano.
Resta dit.
