En
aquests dies de recolliment, que acaben essent a moltes estones
d'introspecció per a mi, rellegeixo i escric, reordeno, replantejo, em reciclo, em redissenyo
tot el que puc. Potser no està bé fer ressenyes de llibres quan qui
llegeixi l’article no podrà sortir a comprar-lo si el missatge li
engresca. De qualsevol manera, són llibres que estan en format
pdf i epub a internet.
D'aquestes relectures han format part els dos llibrets del pare de l’agricultura
natural, Masanobu Fukuoka (illa de Shikoku, Japó, 1913-2008). El seu
pensament brillant crec que pot ser molt inspirador per a tothom qui
pensa que aquesta crisi ha arribat per que hem de canviar alguna
cosa, però no sap ben bé quina cosa hem de canviar. Com diuen,
d’una manera o altra, algunes de les ments lúcides de la nostra
època en articles que he llegit referits al tema (Vandana Shiva,
Jorge Riechmann, per exemple) el que hem de canviar és... TOT. El
paradigma. Aquesta pandèmia és un avís de la Mare Terra, que ja no
pot resistir totes les agressions que l’ésser humà està perpetrant contra ella. Viure contra nosaltres no és una idea molt intel·ligent
per part nostra, sense dubte.
Els dos llibrets als quals em refereixo són «La senda natural del cultivo» i «La revolución de una brizna de paja». En ells, Fukuoka explica, entre moltes coses, la seva manera de fer; bé, més aviat de «no fer» (Wu Wei): no llaurar, ni podar, ni desherbar; ni fer servir pesticides, ni adobs, ni fertilitzants. Aquest “no intervenir” ve d’un respecte profund per la natura i de la confiança de que ella aportarà el que calgui. Si reproduïm les condicions naturals fidelment, la terra s’enriquirà de manera progressiva. Aquests pensaments no són de fa dos dies ni dos anys. El sensei ja fa 12 anys que no està entre nosaltres en cos físic i ja feia molt de temps que explicava les seves propostes, que van ser precursores del que Mollison i Holmgren van anomenar Permacultura.
Si
has llegit aquest bloc des que el vaig crear fa 7 anys, sabràs que
les meves idees beuen de les idees de Fukuoka, igual que de les de
Mollison i Holmgren, Rudolf Steiner, Jairo Restrepo o Darren Doherty,
per citar alguns mestres. Sóc un absolut optimista respecte a tot el
que ha de venir darrere d’aquests moments d’incertesa. Llegeixo
que la contaminació de l’aire ha disminuït de manera
espectacular, que els ocells es podran reproduir amb tranquil·litat
aquesta primavera per tot arreu, que els dofins arriben fins a la platja de Sant
Pol de Mar o els pumes fins al centre de Santiago de Chile, que han nascut 6 linxs en una setmana a Doñana. Penso que tot això hauria de ser un motiu de reflexió per a totes nosaltres. La gran pressió a la que tenim sotmès el planeta no pot acabar de cap altra manera que malament. Hem de canviar moltes coses, i hem de fer-ho ja, com diu constantment la Greta Thunberg que, per sort, ha tingut molt ressò als darrers mesos.M'imagino què passaria si ens haguéssim de quedar uns quants mesos a casa confinats. En sortir trobaríem que l’asfalt ha sigut devorat per l’herba, que les voreres han sigut destrossades per les arrels dels arbres condemnats a viure en petits escocells, que els animals campen lliurement per tot arreu, ... I crec que ens adonaríem del que és veritablement important, aquest "no fer" que proposa Fukuoka amb tota humilitat. Ens adonaríem del que és la bellesa, la llibertat i la felicitat.
''La
cultura verdadera neix amb la natura, és simple, humil i pura''.
''Allunyada
de la Natura, l’existència humana queda buida de contingut''.
''La
gent lluita durament per a comprendre, es convenç de que comprèn i
mor sense saber res''.
''La
ironia és que la ciència ha servit només per a mostrar com de
petit és el coneixement humà''.
''El
que és tràgic és que, amb la seva arrogància infundada, la gent
intenta sotmetre a la natura a la seva voluntat''.
