dimarts, 8 d’abril del 2014

oh!rt line (capítol 8)

Aquesta setmana vaig tard amb l’entrega del capítol. Disculpeu-me! Ara, amb el bon temps, les feines al tros es multipliquen. Jo intento ser ordenat i programar-me una mica per evitar que la feina em descontroli. 
A veure, us explico el que diuen els llunaris que es pot fer aquesta setmana:
  • Dilluns va ser un bon dia per sembrar i trasplantar flors. A bones hores us ho dic, no?
  • Dimarts i dimecres són bons dies per a sembrar i trasplantar hortalisses de fulla (enciams, bledes ).
  • Dijous, divendres i dissabte són dies de fruit: podem sembrar tomàquets, pebrots i albergínies. Els més agosarats ja poden trasplantar les primeres tomaqueres al camp, encara que sigui una mica aviat (si la planta està diverses hores per sota de 12ºC es pot comprometre de manera definitiva el seu desenvolupament).  Si encara no tenim posades les canyes quan les trasplantem, podem fer un petit túnel semblant als que us he ensenyat en altres articles del bloc. Si ja estan posades les canyes, encoixinar amb molta palla pot ser bona idea.
  • Diumenge i el dilluns vinent són dies per les plantes d’arrel: pastanagues, remolatxes, ravenets, ...

Després de les pluges de la setmana passada, ens podem trobar que a l’hort hi ha moltes herbes creixent per tot arreu i, a més, molts cargols. Jo no sóc partidari de matar cap animal que viu a l’hort, com a molt els convido a marxar al bosc del costat. Segurament heu escoltat parlar dels paranys amb cervesa per ofegar els cargols i llimacs. Hi ha altres solucions, com ruixar amb un preparat macerat d’all (estic escrivint un article sobre els preparats vegetals, a veure si el tinc acabat en breu).

Em fan arribar alguns dubtes sobre com fer el planter i com cuidar-lo. Jo destacaria aquestes tres  coses:
  • La terra: us parlava del tema en l’últim article del bloc. Fer una bona barreja que mantingui la humitat és fonamental.
  • La sembra: la llavor ha d’enterrar-se 3 vegades la seva mida, ni gaire més ni gaire menys.  La qualitat de la llavor també és fonamental.
  • On tenir la safata: una mica de llum durant el dia li anirà bé, per agafar una bona temperatura, però si estem pendents de que no s’assequi la terra en excés. Si no, és millor tenir-lo a l’ombra fins que germini, o cobert amb un drap humit els primers dies. Durant la nit, ben cobert o a dins de casa, millor.


Aquesta setmana no us poso deures per llegir. No he tingut temps de posar-m'hi i, a més, últimament llegiu molt i treballeu poquet. Vinga, que es gira feina!

dimecres, 2 d’abril del 2014

terra, llavors i llibertat


“La paraula utilitzada per anomenar la terra, fa milers d’anys (ningú sap exactament quants), a l’origen de les llengües indoeuropees, era DHGHEM. A partir d’aquesta paraula, que no significa més que terra, va sorgir la paraula humus, que és el resultat del treball dels bacteris del sòl i, per a donar-nos una lliçó, de la mateixa arrel va sorgir humil i humà”. (Lewis Thomas)

“La veritat -deia Rudolf Steiner- és un mar viu al qual habita l’esperit de l’home i que, a la seva superfície, pot mostrar onades de les més diverses formes”. Quan penso en això que anomenem “coneixement” o en la “saviesa”, me n’adono que hi ha poques afirmacions que consideri “objectivament” veritables, i menys referides a la natura, al camp, a l’hort. Una d’aquestes poques “veritats agrícoles”, per a mi, és que la llibertat dels camperols (i, per extensió, de totes les persones que es mengen els vegetals que cultiven) està en la terra i les llavors.

Fer planter: posar en contacte, humilment, llavor, terra, aigua i llum. Ajudar, col·laborar amb el miracle de la vida. Partícules d’humus, argiles i sorres, bacteris i fongs, embrions latents que volen veure el món, molècules d’aigua, fotons de llum que recorren el cel. Coses increïblement diminutes, omplertes de llibertat.


Aquesta és la terra ecològica (mai m'ha agradat la paraula "substrat") que fem servir nosaltres per a fer el planter. La porten d'una mica lluny, però és de les poques marques que fan terres ecològiques a l'estat. Hi ha un productor d'humus a Sant Pere de Vilamajor, l'Esteve Bruguera. Venen el seu producte a la Cooperativa de les Franqueses, a Grup Sabater i a altres botigues de per aquí. També podem trobar aquest altre (foto 2) als supermercats Lidl, al preu de 2€ els 3 L, crec. Per a regar el planter al principi, sense remoure la terra pot anar bé fer-ho amb un polvoritzador petit o, si en tens molt, amb la motxilla de fer tractaments. 


El nostre planter de llit calent és una mica rudimentari, però funciona. Primer, vàrem escollir un lloc protegit del vent (com es veu, al darrera, a la cara nord, hi ha un bosquet) i on no toqués massa el fred nocturn, però amb bona insolació. La base està feta amb un parell de línies de pals de fusta reciclats (ja es veu que estan una mica podrits), omplerta amb uns 15 cm de fems de cavall acabats de “produir”, ben calentonets, amb una capa superficial de 5 cm de fems vells, força mineralitzats. A sobre hem posat les safates de porexpan directament (foto 2). Per cobrir-ho, una estructura d’arcs de PVC ben lligats amb un film plàstic dels que es fan servir pels hivernacles. A la tercera foto es veu un test amb menta (Mentha suaveolens). Normalment, anem tallant estolons (tiges subterrànies que fan servir algunes espècies vegetals per expandir-se) de les plantes ja establertes i els anem enterrant per diferents espais i bancals de l’hort. Aquests estan en testos per poder-los plantar als bancals que encara no hem acabat de fer.


Aquestes tres fotos són de les plàntules que fem al nostre planter de llit calent. Boixac (Calendula officinalis), bleda vermella i enciam “Morella”. No són tan professionals com les que veureu més avall, però fer-ho nosaltres ens dóna la llibertat de fer petites quantitats de determinades espècies i varietats, cosa que seria impossible amb un viverista.


Sempre hi ha una part del planter que necessitem que l’hem de comprar. Tant de bo que amb el temps el puguem fer tot nosaltres. Sempre el comprem a Hortiplant Caldes. De vegades, les varietats no són les que ens agradarien, però ... Aquí teniu ceba “Figueres”, bleda "Delta" i enciam “Meravella”.

Entradas populares