miércoles, 2 de abril de 2014

terra, llavors i llibertat


“La paraula utilitzada per anomenar la terra, fa milers d’anys (ningú sap exactament quants), a l’origen de les llengües indoeuropees, era DHGHEM. A partir d’aquesta paraula, que no significa més que terra, va sorgir la paraula humus, que és el resultat del treball dels bacteris del sòl i, per a donar-nos una lliçó, de la mateixa arrel va sorgir humil i humà”. (Lewis Thomas)

“La veritat -deia Rudolf Steiner- és un mar viu al qual habita l’esperit de l’home i que, a la seva superfície, pot mostrar onades de les més diverses formes”. Quan penso en això que anomenem “coneixement” o en la “saviesa”, me n’adono que hi ha poques afirmacions que consideri “objectivament” veritables, i menys referides a la natura, al camp, a l’hort. Una d’aquestes poques “veritats agrícoles”, per a mi, és que la llibertat dels camperols (i, per extensió, de totes les persones que es mengen els vegetals que cultiven) està en la terra i les llavors.

Fer planter: posar en contacte, humilment, llavor, terra, aigua i llum. Ajudar, col·laborar amb el miracle de la vida. Partícules d’humus, argiles i sorres, bacteris i fongs, embrions latents que volen veure el món, molècules d’aigua, fotons de llum que recorren el cel. Coses increïblement diminutes, omplertes de llibertat.


Aquesta és la terra ecològica (mai m'ha agradat la paraula "substrat") que fem servir nosaltres per a fer el planter. La porten d'una mica lluny, però és de les poques marques que fan terres ecològiques a l'estat. Hi ha un productor d'humus a Sant Pere de Vilamajor, l'Esteve Bruguera. Venen el seu producte a la Cooperativa de les Franqueses, a Grup Sabater i a altres botigues de per aquí. També podem trobar aquest altre (foto 2) als supermercats Lidl, al preu de 2€ els 3 L, crec. Per a regar el planter al principi, sense remoure la terra pot anar bé fer-ho amb un polvoritzador petit o, si en tens molt, amb la motxilla de fer tractaments. 


El nostre planter de llit calent és una mica rudimentari, però funciona. Primer, vàrem escollir un lloc protegit del vent (com es veu, al darrera, a la cara nord, hi ha un bosquet) i on no toqués massa el fred nocturn, però amb bona insolació. La base està feta amb un parell de línies de pals de fusta reciclats (ja es veu que estan una mica podrits), omplerta amb uns 15 cm de fems de cavall acabats de “produir”, ben calentonets, amb una capa superficial de 5 cm de fems vells, força mineralitzats. A sobre hem posat les safates de porexpan directament (foto 2). Per cobrir-ho, una estructura d’arcs de PVC ben lligats amb un film plàstic dels que es fan servir pels hivernacles. A la tercera foto es veu un test amb menta (Mentha suaveolens). Normalment, anem tallant estolons (tiges subterrànies que fan servir algunes espècies vegetals per expandir-se) de les plantes ja establertes i els anem enterrant per diferents espais i bancals de l’hort. Aquests estan en testos per poder-los plantar als bancals que encara no hem acabat de fer.


Aquestes tres fotos són de les plàntules que fem al nostre planter de llit calent. Boixac (Calendula officinalis), bleda vermella i enciam “Morella”. No són tan professionals com les que veureu més avall, però fer-ho nosaltres ens dóna la llibertat de fer petites quantitats de determinades espècies i varietats, cosa que seria impossible amb un viverista.


Sempre hi ha una part del planter que necessitem que l’hem de comprar. Tant de bo que amb el temps el puguem fer tot nosaltres. Sempre el comprem a Hortiplant Caldes. De vegades, les varietats no són les que ens agradarien, però ... Aquí teniu ceba “Figueres”, bleda "Delta" i enciam “Meravella”.

Entradas populares