entre l'estiu i la tardor

Ben entrats ja al mes de setembre, els cultius d'estiu continuen donant-nos més fruits, tot i que la salut de les plantes, perjudicada per la humitat ambiental, no és la millor. Ara és època de plantar les darreres cols, coliflors i bròquils, escaroles, bledes, enciams, o de sembrar naps, pastanagues i ravenets.

Un api de varietat del país. En breu els hauré d'embolicar per blanquejar-los i poder-los collir en unes setmanes. Aquest any només he sembrat albergínia "Llistada de Gandia", que és una de les meves favorites. Els pebrots "de Reus", de carn gruixuda, ideals per escalivades, samfaines, ...Mmm

A aquest meló li he hagut de demanar permís per fer-li la foto. Ell sap que hi han poquets a l'hort i que ell és dels més macos, i vol treure'n profit. El blat de moro d'escairar, que he sembrat en un troset petitó, a veure si puc guardar llavors per fer un bon tros l'any vinent. Tenim l'inconvenient de que no massa lluny (encara que hi ha força accidents orogràfics per mig) hi ha sembrat blat de moro transgènic i el seu pol·len ens pot contaminar el cultiu. Girasols, aquest any n'he sembrat en diferents racons sense reg, però amb les pluges han crescut força bé i ara estan maquíssims. Aquesta tardor menjarem pipes fins avorrir-nos...

Hi ha un anunci a la tele, de cervesa Mahou, que l'actor Dani Rovira diu "me gusta tanto que a veces lloro" o quelcom semblant. A mi em passa el mateix amb aquest tomàquets. Tres de les varietats favorites: "Perla", "Pometa" i una variant del tomàquet "Bombeta groc" que estic intentant millorar.

la certificació "eco" ha arribat

Després de 13 mesos de gestions, despropòsits i esperes, puc dir que tinc número d’operador del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Sóc el CT 003595 P. Ja podeu trobar-me a la Guia d’operadors si entreu a la pàgina web del CCPAE.

He dit alguna vegada que no m’agrada gaire el sistema de certificació que tenim. Per començar, em sembla injust que els que fem les coses amb respecte cap a la Natura haguem de pagar més que els agricultors “convencionals” (a mi em costarà uns 350-400 €/any estar certificat). I ho paguem per un servei de certificació que molts de vosaltres quedaríeu parats. Dista de ser cap garantia per als consumidors, per desgràcia. Em pregunto com seran les certificacions en altres països que exporten els seus productes “ecològics” al nostre. Escric ecològic entre cometes per que em sembla que no té cap sentit que les nostres fruites i verdures de qualitat viatgin a Alemanya o Bèlgica i a les nostres botigues “eco” de vegades sigui difícil trobar una poma de Girona i totes siguin de Xile, Argentina, etc. És ecològica la contaminació que provoca el transport de productes ecològics d'una a altra punta del món? Bé, tranquils, diria que això ha estat una “pataleta” de les que em donen de tant en tant. Ja se'm passa...

Sóc un convençut de substituir la certificació per la confiança entre l’hortolà i les famílies que es mengen les seves hortalisses. Actualment tinc l’hort en una finca que no es pot visitar, doncs els propietaris hi viuen i volen preservar la seva intimitat, és clar. Això representa un handicap important a l’hora d’establir aquesta confiança. Per això intento anar publicant articles i fotos al bloc, per a poder explicar el que faig i el que sento. Tant de bo pugui prescindir de la certificació en un temps, quan els meus clients hagueu tingut l’oportunitat de conèixer millor la meva manera d’intentar regenerar el petit tros de món que cultivo.

regals de la Natura

L'estiu acostuma a ser l'època de l'any de collita dels fruits del dur treball de la primavera. Bona part de les plantes més desitjades per a la nostra alimentació arriben al seu moment culminant a l'estiu. Aquest ha estat, però, prou diferent: molts dies de pluja, temperatures més baixes del que és habitual, les collites han arribat més tard, la floració d'algunes espècies ha estat pobre, la humitat ha afavorit la presència de fongs, han crescut moltes herbes arreu, etc. 

Tot plegat no és res més que la manifestació del que la Natura vol donar-nos en cada moment. El problema està en esperar que passi tal o qual cosa: que plogui o que faci sol. És evident que quan sembrem una llavor volem que germini i que ens acabi donant un aliment. Però és millor no esperar res i així tota la collita és un preciós regal de la Natura, només això.

Unes fotos de les últimes setmanes:

Flors de boixac (Calendula officinalis). És una planta molt interessant per a l'hort, que té una gran quantitat de propietats. D'entre les hortícoles destaca que espanta a xinxes, mosques blanques i nematodes, i atrau a sírfids i marietes. Com a planta guaridora, destaca el seu ús per a afeccions de la pell (cremades, cicatrius, etc.). A més, és increïblement bella...

Collita de bledes i patates "Kennebec". Enciams "Meravella" abans de collir-los.

Les mates d'albergínia van crèixer molt a poc a poc, per la manca de calor, suposo, i van trigar a donar fruits. Les carbassoneres han fet molta feina. Els carbassons, deliciossos.

Foto 1: als països de Centreamèrica s'acostuma a sembrar una associació de cultius que ells anomenen "milpa". Es tracta de combinar el panís, que creix amb una tija forta vertical, els "frijoles" (mongetes negres), que s'enfilen per les tiges del panís, i la carbassa, que creix en horitzontal, cobrint tota la superfície. D'aquesta manera s'aconsegueix aprofitar al màxim l'espai i que els cultius s'ajudin en el seu creixement. Foto 2: associació de carbassó i mongeta tendra, dos cultius que es porten bé. Foto 3: vista d'una feixa des de dalt.

A les dues primeres fotos, enciams de la varietat "Morella" que hem deixat espigar per guardar les llavors. A la tercera, enciam "Del sucre", una varietat que estem probant.

A la primera foto, boixac que ha fet llavor, gairebé a punt per a la collita, per poder-ne sembrar moltes més a la primavera. A la segona, flor del rave. A la darrera, tavelles de ruca. A dintre hi han unes petites llavors esfèriques, que sembrarem als propers cultius.