Al món hi ha 62 persones, segons Oxfam* (alguns
economistes diuen que les xifres estan manipulades, però no sé, no sé), que sumen més riquesa que
la meitat més pobre dels habitants del planeta, més de 3.500 milions de persones.
Encara que no fos del tot cert, és una dada cridanera...
Unes xifres de l’Informe de Desenvolupament
Humà de l’ONU de 2014: més de 1.200 milions de persones viuen amb menys d’1,25$
al dia i 1.500 milions viuen amb pobresa multidimensional; 1.500 milions de
persones viuen en països en conflicte. I, el pitjor de tot, moltíssims milions
de persones es troben en tots tres grups.
Si parlar d’aquestes xifres pensant en persones
adultes és dolorós, fer-lo pensant en nens i nenes encara ho és més: el 92 dels
nens del món viuen en països pobres; d’aquests, un 7% no arriba als 5 anys, un
68% no rep educació a la infantesa, un 30% pateix retard en el creixement i un
25% viu en la pobresa. Segons Unicef, al 2012, 19.000 nens moriren cada dia per
causes evitables (6.400 d’ells, per desnutrició). Segons la FAO, durant l’any
2011 va morir de fam un nen de menys de 10 anys... cada 5 segons! Mentrestant,
l’OMS explica que hi ha 42 milions de nens de menys de 5 anys amb sobrepès al
món.
La desigualtat de gènere, un altre dels grans
temes pendents de la Humanitat, també hi està present: mentre que les dones
suposen només una mica més de la meitat de la població mundial, hi ha un 60% de
les persones amb fam que són dones.
Una altre problema greu que creix és l'acaparament de terres: alguns països amb “inseguretat
alimentària” (que no poden produir al seu territori bona part del que
“necessiten” i han d’importar molt, depenent de les especulacions dels
mercats), com la Xina, el Japó i l’Aràbia Saudita, busquen terres al Brasil,
Uganda, Sudan o Pakistan. Moltes vegades el factor limitant als seus països és
l’aigua més que la terra. Es dóna el cas que un país com Sudan, que viu una
important crisi humanitària a la regió de Darfur (on 5.600.000 refugiats
depenen del Programa Mundial d’Aliments) ven les seves terres cultivables als
governs d’altres països enlloc de produir els seus aliments.
En principi podria semblar que aquesta pràctica no té res d’il·lícit. Si mirem de més a prop veiem els petits camperols que són expulsats de manera violenta i sense indemnització de les seves terres (de les quals, potser, no tenien cap títol de propietat, però les treballaven des de temps immemorials), les corporacions que sovint estan al darrera de les negociacions dels governs, els grups financers que fan aquests moviments per a especular en els mercats internacionals de matèries primeres, etc. Entre 2001 i 2011 es calcula que es van vendre o llogar uns 227 milions d’hectàrees a diferents països.
Un exemple que ens sonarà, per fer-nos una idea**: l’empresa de capital espanyol Ebro Foods va deixar sense terres als camperols de Chlihate, a la regió de Larache, al Marroc, per a cultivar arròs que després ens venen amb les “pacífiques” etiquetes de Nomen, La Fallera, Sos o Brillante. Després van posar una envasadora de 60 milions de quilos/any que no ha donat feina a la major part dels expulsats. Tot adobat amb la connivència dels respectius governs. El resultat: pobresa i desplaçament de gent a buscar-se la vida a l'altra banda de l'estret. I, a sobre, han d'escoltar que ells no tenen dret a venir, a una vida millor...
En principi podria semblar que aquesta pràctica no té res d’il·lícit. Si mirem de més a prop veiem els petits camperols que són expulsats de manera violenta i sense indemnització de les seves terres (de les quals, potser, no tenien cap títol de propietat, però les treballaven des de temps immemorials), les corporacions que sovint estan al darrera de les negociacions dels governs, els grups financers que fan aquests moviments per a especular en els mercats internacionals de matèries primeres, etc. Entre 2001 i 2011 es calcula que es van vendre o llogar uns 227 milions d’hectàrees a diferents països.
Un exemple que ens sonarà, per fer-nos una idea**: l’empresa de capital espanyol Ebro Foods va deixar sense terres als camperols de Chlihate, a la regió de Larache, al Marroc, per a cultivar arròs que després ens venen amb les “pacífiques” etiquetes de Nomen, La Fallera, Sos o Brillante. Després van posar una envasadora de 60 milions de quilos/any que no ha donat feina a la major part dels expulsats. Tot adobat amb la connivència dels respectius governs. El resultat: pobresa i desplaçament de gent a buscar-se la vida a l'altra banda de l'estret. I, a sobre, han d'escoltar que ells no tenen dret a venir, a una vida millor...
“Els amos del món decideixen a diari qui morirà de fam”.
“Cada nen que
mor de gana al món és un nen assassinat”.
*OXFAM: Una economía al servicio del 1%. Informe 2016.
** VSF Justicia Alimentària Global: Informe 2012.
