El permafrost de l’Àrtic (els 30 metres
superiors permanentment congelats) conté els majors dipòsits de carboni orgànic
del planeta. Quan es desglaça, la matèria orgànica que conté es podreix i
produeix CO2. Com que als darrers 30 anys, la temperatura s’hi ha
elevat en 2ºC, l’Àrtic serà una font d’emissions de CO2 durant el
proper segle. Al 2100, a aquest ritme, el 90% del permafrost haurà desaparegut.
Imatges de satèl·lit permeten observar que la
capa de gel marí s’ha reduït en un 30% des de 1985. El desglaç és tant
important que s’ha obert una nova ruta (que anomenen “del nord-oest”) que passa
per zones que sempre havien estat glaçades. Les petroleres l’estan fent servir
per a les seves prospeccions.
Extensió glaçada a l’estiu (en
milions de km2):
- 1900-1970: entre 10 i 12
- 1970-2000: baixa fins a 8
- 2012: 3,6 (rècord)
- 2014: 6
Variació en la temperatura mitja
anual:
- 1900: entre -2ºC i -1ºC
- 2014: +1ºC
Això, pel que fa al mar glaçat. A més, tenim
les glaceres, que estan formades per aigua dolça. Per exemple, a Grenlàndia es
desglacen 243 milions de tones de gel cada any. La Antàrtida registra el
desglaç estacional més gran dels últims 1.000 anys.
