animalons (I)

No sóc, ni de llarg, un expert en entomologia, ni en herpetologia, ni en ornitologia, ni en cap de les altres branques de la zoologia. Amb el temps i l'observació he anat aprenent sobre l’activitat d’alguns animalons a l’hort. Tot i així, cada dia veig un insecte que no havia vist mai, una aranya o un ocell en que no m’hi havia fixat. M’agrada fer-los fotos, encara que no se’m dóna gaire bé. Us n’adjunto algunes, de les bestioles que he vist darrerament. Potser algú, més expert que jo en el tema, trobarà alguna errada en la identificació d’algun animal. Li agrairé que m’ho faci saber.

Per començar, un animal fàcil de trobar i fonamental a l’hort: el cuc de terra (Lumbricus terrestris). Aquest fa més de 30 cm. El cuc s’alimenta de matèria orgànica en descomposició (participant en la formació de l’humus) i fa galeries a la terra, ambdues funcions importantíssimes per a la vida de les plantes. La salamandra (Salamandra salamandra), amfibi típic dels boscos humits, no és tant freqüent a l’hort com m’agradaria. Aquesta va aparèixer sota una safata de planter ben regada a l’ombra. Són animals que s’alimenten d’insectes, llimacs, cargols, etc. El gripau (Bufo bufo) s’alimenta de larves, formigues, miriàpodes, escarabats, etc. També li agraden els ambients amb una certa humitat, és clar, per això està sota un tub de reg. No es veu massa bé per que no el vaig voler molestar, que estava fent la migdiada. Les tres fotos estan fetes amb el meu mòbil, que no és precísament d'última generació.

Aquests bitxets que he enganxat en una reunió familiar són uns coleòpters de la família dels Crisomèlids. Crec que són de l’espècie Lachnaia sexpunctata. En un principi havia pensat que podien ser del gènere Clytra, però em vaig inclinar per aquesta identificació per la disposició dels punts en forma de "L". S’anomenen escarabats de sis punts. Poden semblar marietes i, per tant, podem creure que són beneficiosos per a l'hort, però no mengen pugons, sino les parts tendres de moltes plantes. Poden fer una bona desfeta a l’hort, però són tant macos… De moment els he trobat sobre plantes d'agrella (Rumex sp.), no m'espantaré encara...

"cultivar encuentros con la tierra", de joaquín araújo

Recuperava, fa uns dies, un llibre de Joaquín Araújo, regal del meu tete, que vaig llegir fa més d’una dècada: “Ecos...lógicos”. Miguel Delibes va dir d’ell: “Tu libro es un bello canto a la naturaleza, transido de un bello temario poético”. Es tracta d’un recull d’articles publicats al diari el País sobre diferents temes relacionats amb la Natura: política ambiental, contaminació, cultura i pensament ecològic, paisatge, boscos, ... 

L’autor és, sense dubte, un dels més grans naturalistes del sud d'Europa. Es defineix a si mateix com a “fundador de boscos” (porta plantats més de 23.000 arbres, que es diu aviat). Potser es tracta de l'alter ego d'Elzéard Bouffier, el protagonista del llibre "L'home que plantava arbres", de Jean Giono.

Ara que porta prop de 100 llibres publicats i després de seguir-lo intermitentment (des que va participar a la meva referència mediambiental d’infància, “El hombre y la tierra”), descobreixo aquest “Cultivar encuentros con la tierra”, publicat al 2013. I recordo aquell "Cultivar la tierra", que va publicar fa un munt d'anys i que molts cops havia fullejat a la biblioteca del meu poble. Aquest nou títol és una revisió d'aquella preciosa obra de 1981.

La seva preocupació per la continuïtat de la vida, segons explica, li porta a escriure el llibre. Ens parla de les dues activitats que, segons ell, més satisfaccions ens poden donar: el cultiu de la terra i la contemplació dels processos naturals. Es tracta d’un senzill manual d’agricultura ecològica, precedit de bones dosis de reflexió ambiental (parla sobre els aliments, els transgènics, etc.), filosofia (“el nostre pas, i el del temps sobre la pell del món”) i poesia. Una molt bona lectura, crec.

salvem les abelles

Serge Bellele deia: "Home, Abella i Terra estan tant units que la debilitat d'un implica el declivi dels altres. No es guarirà l'abella sense guarir la Terra. No es guarirà la Terra sense la presència de les abelles. No es guarirà l'abella ni la Terra sense guarir l'home del materialisme". De vegades em sembla mentida que la Humanitat no s'estigui adonant, en el seu conjunt, del perill que corre si continua aquest despropòsit de matar abelles. 

Recordo un article de Jean-Michel Florin, un altre biodinàmic, que deia que abella, vaca i cuc de terra són indicadors de la salut del paisatge agrícola en el seu conjunt. Totes tres espècies tenen una funció fonamental per a la vida: la primera per la seva importància a la pol·linització; les altres dues, processant la matèria orgànica per a donar fertilitat a la terra.

Rudolf Steiner deia que "hi ha quelcom a l'abella que s'assembla a l'home". Jo no ho veig, a mi em semblen molt més maques elles...

Us adjunto l'enllaç d'una campanya de GREENPEACE per a protegir les abelles:
http://www.greenpeace.org/espana/es/Trabajamos-en/Transgenicos/Abejas/

Salvemos a las abejas

La polinización de las flores es vital para nuestra alimentación y para la biodiversidad, pero las abejas, unas de las principales encargadas de esta misión, están desapareciendo. Entre otros factores, mueren por la agricultura industrial y su uso de plaguicidas tóxicos. Es urgente, por lo tanto, cambiar el modelo de la agricultura industrial por una agricultura ecológica.

#SOSabejas

Las abejas son mucho más importantes de lo que pensamos. La producción de alimentos a nivel mundial y la biodiversidad terrestre dependen en gran medida de la polinización, un proceso natural que permite que se fecunden las plantas y den así frutos y semillas. Las abejas, y otros insectos como mariposas y abejorros, son los responsables de este proceso y, sin embargo, sus poblaciones están disminuyendo a pasos de gigante.

Varios son los factores que amenazan a los polinizadores: la pérdida de hábitats; las prácticas de la agricultura industrializada, como los monocultivos (menor disponibilidad y diversidad de alimento para estos insectos); el uso de plaguicidas; parásitos y enfermedades; especies vegetales y animales invasoras; y los impactos del cambio climático. Se ha calculado que el valor económico de la labor de polinización de las abejas podría estar en torno a los 265.000 millones de euros anuales en todo el mundo. Así pues, incluso desde un punto de vista puramente económico, merece la pena proteger a las abejas.

Las cifras del problema que sufren los polinizadores son contundentes. El informe “El declive de las abejas”  advierte que las poblaciones de abejas disminuyeron un 50% en las dos últimas décadas. Por su parte, la Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (FAO por sus siglas en inglés) ha mostrado en el informe “UNEP Emerging Issues”  que el declive de las abejas está ocurriendo en todo el mundo y que el resto de polinizadores están en la misma situación. De hecho, las recientes restricciones en la UE a cuatro insecticidas se basan en recientes evidencias científicas que confirman la nocividad de estos productos para las abejas. Además, la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA, por sus siglas en inglés) ha expresado sus preocupaciones respecto a dos plaguicidas neonicotinoides, puesto que podrían afectar también el desarrollo del sistema nervioso de los seres humanos.

"la mel és llum cristal·litzada" (Steiner)