Em sorprèn, quan llegeixo a la pàgina web de
Survival International, que al món hi ha 150 milions d’indígenes, en 60 països
diferents. No imaginava que en fossin tants! La gent de Survival lluita pels
drets dels pobles indígenes: dret a poder viure a les terres on van viure els
seus ancestres, dret a la seva cultura, dret a poder mantenir el seu mode de
vida. A més, porta a terme una gran labor pedagògica de cara a fer entendre a
les persones dels països “desenvolupats” que cap prejudici interessat pot
justificar les violacions dels drets humans, els abusos per part de les grans
corporacions (recolzades pels polítics de torn) i la destrucció de les terres
per a explotar els “recursos” naturals. Survival defensa el mode de vida dels
pobles indígenes com un model del que podem aprendre en termes de
sostenibilitat, respecte, cultura, amor a la natura, etc. És una d'aquelles poques ONG que no reben diners públics per al seu finançament.
El dret internacional reconeix als pobles indígenes els drets de possessió de les terres on han viscut durant generacions, però la realitat és ben diferent. Representen, segons l’ONU, un 5% de la població mundial, però són el 15% de les persones considerades pobres. Un terç d’ells viuen en pobresa extrema.
Un d’aquests pobles originaris són els yanomani, a la selva amazònica brasilera, a tocar de Veneçuela. El seu portaveu és el xaman Davi Kopenawa (Brasil, 1956). Va aconseguir notorietat internacional quan l’ONG Survival International el va convidar a recollir el Right Livelihood Award en representació seva l’any 1989. Va parlar sobre la invasió dels “garimpeiros” (buscadors d’or) a les seves terres, portant violència, contaminació de les aigües i malalties.
“Sé que les autoritats i
molta gent ve aquí perquè el planeta està malalt i estan intentant esbrinar com
curar-lo. Les persones que vénen de molts llocs, des de l'altre costat del gran
llac, tots vénen aquí per aprendre sobre com vivim. Vull parlar per donar el
missatge d’Omai (el Creador) (...) El missatge és per aturar la destrucció, per deixar de
treure minerals de sota la terra, per aturar l'extracció de l'acer amb el qual
es fan tots els estris de metall, i per aturar la construcció de carreteres (...) La nostra feina és protegir
la natura, el vent, les muntanyes, els boscos, els animals, i això és el que
volem ensenyar a la gent”.
