Aprofundint en el tema dels mars i oceans. Sembla ser que un dels
principals problemes que tenen és que són un important embornal del CO2
de l’atmosfera. I què és un embornal? Doncs és un procés que ajuda a reduir la
concentració de CO2 de l’aire (com fan els boscos, per exemple). O
sigui, que l’oceà ajuda a apaivagar el canvi climàtic. Això, és clar, no és
gratuït: l’augment de la concentració d’aquest compost a l’aire provoca
l’acidificació de l’aigua, doncs en contacte amb aquesta es produeix àcid
carbònic. Comparada amb els nivells preindustrials, l’acidificació de les
aigües salades ha augmentat en un 30%, fent que el pH baixi fins a límits molt
perillosos. A la Natura, tot forma part d’un equilibri molt fràgil, que l’home
té una gran capacitat per trencar.
Aquesta acidificació de l’aigua dels oceans
porta associada una conseqüència nefasta: com que disminueix la disponibilitat
dels ions carbonat, els mol·luscs i peixos tenen dificultats per a formar les
seves conxes i esquelets. Les espècies més amenaçades són crancs, ostres,
gambes, etc. Algunes d’elles pot ser aconseguiran adaptar-se d’alguna manera,
però moltes altres desapareixeran si no fem alguna cosa per evitar-ho. I la
desaparició d’aquestes espècies tindrà una gran importància, no només econòmica
i alimentària per les captures pesqueres, sinó també pels desequilibris que
això suposarà als ecosistemes marins, amb la destrucció de cadenes tròfiques, ja
que moltes d’aquestes espècies formen part de la dieta d’altres animals més
grans.
L'acidificació està provocant
també la destrucció dels esculls de corall. Entre el 1980 i l’actualitat se
n’han destruït el 38% dels que hi havia al planeta. A més de ser
imprescindibles per la seva bellesa, també ho són per a milers d’espècies de
peixos, que els fan servir com a refugis i àrees de cria.
Ja he parlat, en algun moment, de les illes de plàstics als oceans. Cal afegir, entre els problemes marins, la sobrepesca. Les
poblacions de tonyina i peix espasa han caigut un 90% en els últims 50 anys,
per citar un cas. A més, la pressió dels països rics sobre els mars provoca que
els pescadors locals d’alguns llocs del planeta hagin perdut el seu mode de
vida, que potser ells feien servir de manera sostenible.
Un estudi de la FAO diu que el 77% de les
espècies marines estan afectades per la sobrepesca. El 25% d’elles estan en
greu perill d’extinció, segons un estudi de la Universitat de Sheffield (EUA),
per la sobrepesca, el canvi climàtic, la contaminació i la pèrdua dels
ecosistemes marins, com els esculls de corall. Un 25% dels peixos capturats es
tornen a l’aigua morts per que no són l’espècie que es buscava. Tortugues,
dofins i albatros (d’aquests, 100.000 a l’any) són víctimes dels sistemes de
captura. Greenpeace té una publicació que es diu “Llista vermella de les
espècies pesqueres”.
Per tot plegat, la vida al mar es complica
terriblement.
