Algú podria dir: “Vinga! Un altre il·luminat venent un nou mètode agrícola innovador que ha de salvar el món de la fam i del canvi climàtic!” Què va, què va! Jo mai aspiraria a això. Tant de bo en sabés suficient com per a poder proposar mesures per a canviar el món. Amb aquesta reflexió només vull explicar com crec que ha de ser l’agricultura ecològica del futur (proper), que ha de trencar amb molts dels esquemes del present. Amb tota la humilitat, creieu-me...
Crec que l’agricultura ecològica actual es fonamenta bàsicament en obtenir un producte lliure de biocides i transgènics, i poca cosa més. En resum, es centra en el resultat, que sigui bo a nivell individual, per a la persona que se’l menja (que viu, normalment, a un país ric). No tirar biocides a la terra també és positiu, és clar. Però entenc que “ecològic” vol dir molt més: que vetlla per la Terra, en el seu conjunt. Ja vaig compartir en aquest bloc un article-pataleta on parlava d’això, que es va publicar a la revista Ae fa uns mesos. I en un altre que es va publicar al següent número, que va sortir fa cosa d’un mes i escaig. Hem de pensar en energia, en residus, en emissions de gasos d’efecte hivernacle (tres aspectes fonamentals de la petjada ecològica), i en responsabilitat social. En aquests temes no s’hi val tot. Si no els tenim en compte, estem fent “agricultura pseudo-ecològica industrial” o “agricultura convencional de productes pseudo-ecològics”.
L’agricultura que defenso, per tant, és molt senzilla. S’assembla molt més a la que feia el meu besavi a Alburquerque que a la que em van ensenyar a la universitat. No dic, no se m’acudiria mai, que haguem de renunciar als avenços que fan més còmoda la vida de l’agricultor, però defenso que hem d’analitzar cada cas i aplicar els mitjans adequats amb el mínim impacte negatiu per a la Natura. I essent conscients de la situació actual del planeta, amb la fam i la desnutrició de milions de persones, el canvi climàtic, l’escassetat d’aigua, l’extinció d’espècies, la contaminació d’aire i aigua, i tants altres problemes.
L’agricultura ha de formar part d’un sistema basat en una economia col·laborativa, verda, responsable, local, pel bé comú; en una educació holística, amb els nens i nenes en contacte amb la natura, on els valors i la consciència són el més important; i, ja posats, en la democràcia real, que ens faci poder escollir de veritat qui ens governa, però també què mengem, com es cuida la nostra salut i la del nostre planeta, què es fa amb els nostres impostos.
A aquesta agricultura que vull li dic, de vegades, “agricultura lliure” o “agricultura profunda”, però també li podríem dir “agricultura antisistema” o “agricultura clandestina”, com li diu Jairo Restrepo a la seva manera de fer. L’agricultura lliure no és cap mètode ni cap escola ni cap sistema. De fet, no és res en si mateixa. Està oberta a totes les aportacions que facin que l’agricultor pugui treballar sense ser ostatge del mercat global, de les grans corporacions químiques i de llavors, de les petroleres, etc. L’agricultura que faig és respectuosa amb totes les formes de vida, lliure als seus plantejaments i al seu funcionament, i viu de moltes fonts; té molt d’agricultura regenerativa i permacultura, quelcom de biodinàmica, d’agricultura natural i sinèrgica, potser alguna coseta de biointensiva, amb l’essència de l’agricultura tradicional, i jo què sé què més.
Parlaré, en propers articles, de cultius de microorganismes, de fitogeografia, de cromatografies, de disseny en línia clau, de biochar, de biomímesi, de tecnologies intermèdies, de biopreparats, de trofobiosi, de pindolació de llavors, de cicles naturals, de xerojardineria, d’entomoecologia, ... i, com no, d’ecologia profunda. Res que hagi inventat jo. Això sí, de tot el que explico he estudiat molt, ho he posat a la pràctica de diferents maneres, he introduït variants, li he donat les voltes que he pogut o sabut. En molts casos he arribat a treure conclusions pròpies, en d’altres continuo investigant, en alguns potser no aconseguiré entendre res. Tot forma part del meu bagatge al camp que, per a mi, és la vida. Tot forma part de mi.
Cada camí que explicaré és una eina o una idea, o una ciència o una filosofia o una tècnica, que m’ajuda a avançar, a explicar el que veig, a millorar la meva relació amb la Natura i el cultiu d’aliments. Tots els meus camins, els que trobo al meu viatge i em faig meus (i tu pots fer-te teus) són paral·lels i es creuen a tot arreu, tots em porten al mateix lloc i cadascú a un nou indret meravellós. Tant de bo, si et dóna per llegir-los, aquests escrits t’ajudin a trobar noves eines per a la cura del teu hort, a veure alguna cosa nova quan observes la natura al teu voltant, a participar del coneixement universal, a cultivar els teus aliments d’una manera més lliure.
Crec que l’agricultura ecològica actual es fonamenta bàsicament en obtenir un producte lliure de biocides i transgènics, i poca cosa més. En resum, es centra en el resultat, que sigui bo a nivell individual, per a la persona que se’l menja (que viu, normalment, a un país ric). No tirar biocides a la terra també és positiu, és clar. Però entenc que “ecològic” vol dir molt més: que vetlla per la Terra, en el seu conjunt. Ja vaig compartir en aquest bloc un article-pataleta on parlava d’això, que es va publicar a la revista Ae fa uns mesos. I en un altre que es va publicar al següent número, que va sortir fa cosa d’un mes i escaig. Hem de pensar en energia, en residus, en emissions de gasos d’efecte hivernacle (tres aspectes fonamentals de la petjada ecològica), i en responsabilitat social. En aquests temes no s’hi val tot. Si no els tenim en compte, estem fent “agricultura pseudo-ecològica industrial” o “agricultura convencional de productes pseudo-ecològics”.
L’agricultura que defenso, per tant, és molt senzilla. S’assembla molt més a la que feia el meu besavi a Alburquerque que a la que em van ensenyar a la universitat. No dic, no se m’acudiria mai, que haguem de renunciar als avenços que fan més còmoda la vida de l’agricultor, però defenso que hem d’analitzar cada cas i aplicar els mitjans adequats amb el mínim impacte negatiu per a la Natura. I essent conscients de la situació actual del planeta, amb la fam i la desnutrició de milions de persones, el canvi climàtic, l’escassetat d’aigua, l’extinció d’espècies, la contaminació d’aire i aigua, i tants altres problemes.
L’agricultura ha de formar part d’un sistema basat en una economia col·laborativa, verda, responsable, local, pel bé comú; en una educació holística, amb els nens i nenes en contacte amb la natura, on els valors i la consciència són el més important; i, ja posats, en la democràcia real, que ens faci poder escollir de veritat qui ens governa, però també què mengem, com es cuida la nostra salut i la del nostre planeta, què es fa amb els nostres impostos.
A aquesta agricultura que vull li dic, de vegades, “agricultura lliure” o “agricultura profunda”, però també li podríem dir “agricultura antisistema” o “agricultura clandestina”, com li diu Jairo Restrepo a la seva manera de fer. L’agricultura lliure no és cap mètode ni cap escola ni cap sistema. De fet, no és res en si mateixa. Està oberta a totes les aportacions que facin que l’agricultor pugui treballar sense ser ostatge del mercat global, de les grans corporacions químiques i de llavors, de les petroleres, etc. L’agricultura que faig és respectuosa amb totes les formes de vida, lliure als seus plantejaments i al seu funcionament, i viu de moltes fonts; té molt d’agricultura regenerativa i permacultura, quelcom de biodinàmica, d’agricultura natural i sinèrgica, potser alguna coseta de biointensiva, amb l’essència de l’agricultura tradicional, i jo què sé què més.
Parlaré, en propers articles, de cultius de microorganismes, de fitogeografia, de cromatografies, de disseny en línia clau, de biochar, de biomímesi, de tecnologies intermèdies, de biopreparats, de trofobiosi, de pindolació de llavors, de cicles naturals, de xerojardineria, d’entomoecologia, ... i, com no, d’ecologia profunda. Res que hagi inventat jo. Això sí, de tot el que explico he estudiat molt, ho he posat a la pràctica de diferents maneres, he introduït variants, li he donat les voltes que he pogut o sabut. En molts casos he arribat a treure conclusions pròpies, en d’altres continuo investigant, en alguns potser no aconseguiré entendre res. Tot forma part del meu bagatge al camp que, per a mi, és la vida. Tot forma part de mi.
Cada camí que explicaré és una eina o una idea, o una ciència o una filosofia o una tècnica, que m’ajuda a avançar, a explicar el que veig, a millorar la meva relació amb la Natura i el cultiu d’aliments. Tots els meus camins, els que trobo al meu viatge i em faig meus (i tu pots fer-te teus) són paral·lels i es creuen a tot arreu, tots em porten al mateix lloc i cadascú a un nou indret meravellós. Tant de bo, si et dóna per llegir-los, aquests escrits t’ajudin a trobar noves eines per a la cura del teu hort, a veure alguna cosa nova quan observes la natura al teu voltant, a participar del coneixement universal, a cultivar els teus aliments d’una manera més lliure.
