Avui, un altre cop, parlaré d'una d'aquelles persones que canvia el món cada dia. Posem-nos en situació: Rajastan, estat semidesèrtic al nord de
l’Índia. En aquesta zona, la manca d’aigua era el més gran dels problemes. El
motiu: l’escassa pluviometria i la pèrdua dels sistemes tradicionals per a
recollida d’aigua superficial, els safarejos anomenats “johads” i les presses
de contenció. El aigua era extreta de la terra amb pous moderns, que feien
baixar el nivell freàtic. La vegetació no tenia humitat superficial i estava
morint per tota la zona, amb l’erosió i la pèrdua de biodiversitat que això
suposava. Cal afegir l’absoluta impossibilitat de cultivar unes terres
totalment seques, que va fer que la població local emigrés a les ciutats en
busca de feina.
En Rajendra Singh (Índia 1959) porta des de 1984 treballant, amb
la seva ONG Tarun Bharat Sangh, al Rajastan. Singh i els seus companys van
començar excavant un “johad” a Gopalpura. Al 1996 havien recuperat 9 “johads”,
amb l’ajut de la gent del poble. El nivell d’aigua dels pous es va recuperar,
la vegetació va ressorgir i els homes van tornar a l’agricultura, convertint
l’entorn del poble en una zona verda que va cridar l’atenció dels pobles veïns.
Rajendra
Singh ha promogut la restauració de les reserves hídriques a més de 1.000
pobles del Rajastan, amb la recuperació de 8.600 “johads” i altres construccions
per a la captació d’aigua. La coberta vegetal de la regió s’ha incrementat en
un terç i els seus 5 principals rius tornen a portar aigua. I, el millor de
tot, a un cost ridícul, assumible per totes les comunitats. Els seus mètodes
s’estan exportant a altres regions de l’Índia i d’Àfrica, i estan fent pensar
als mandataris de tot el món.
