Un pare em va explicar aquesta anècdota: un
dia la seva filla va arribar de l’escola preocupada. Li va dir: “Papa, avui ens
ha dit la mestra que l’aigua que surt de l’aixeta ve del riu. Hem de gastar-ne
menys o no n’hi haurà pels peixos”. Penso en la meva filla...
Un americà gasta 2.800 m3 d’aigua
en un any (més de 7,5 m3 diaris), mentre que un asiàtic en gasta
1.100. Encara que al planeta hi ha 1.400 milions de km3 d’aigua,
només és aigua dolça el 2,5% (37 milions de km3) i, d’aquesta, el
90% es troba als casquets polars i a reservoris profunds. Al final, només són
fàcilment disponibles 4,3 milions de km3. Uns 127.300 km3
es troben a rius, llacs i aiguamolls. En realitat, n’és molt poca i no
l’administrem gens bé. Hi ha un problema d’educació exasperant, tant pel que fa
a l’ús de l’aigua com dels altres recursos naturals.
Filla meva: ara encara no saps que 800 milions
de persones, segons la UNESCO, viuen sense una font fiable d’aigua potable i
que pel 2050 el 40% de la humanitat viurà en zones amb problemes hídrics severs.
Ningú t’ha explicat encara que a Europa el 43% de l’extracció d’aigua dolça
s’utilitza per al procés de refredament de les centrals tèrmiques. Això és una
barbaritat. O que a Uzbekistan, a l’Àsia central, el reg de les plantacions de
cotó (que es fa servir a les fàbriques d’H&M o Zara, a Bangladesh o l’Índia)
ha dessecat el Mar d’Aral, per exemple. O que hi ha països, com Tanzània, on ja
hi ha conflictes armats per l’aigua. O que als darrers 50 anys s’ha multiplicat
per 3 l’extracció d’aigua dolça i al darrer segle, per 8. Tindré feina per
explicar-te tantes coses tristes i més feina tindrem a lluitar per a
canviar-les.
Fent números rodons, es pot dir que el 70% de
l’aigua es consumeix a l’agricultura (la tercera part d’aquest percentatge es
dedica a la ramaderia, directa o indirectament), el 20% a la indústria i el 10%
a les llars. A més, es calcula que el 80% de les aigües superficials estan
contaminades per nitrats i el 70% per fosfats. Per les aigües subterrànies, els
percentatges són del 70 i el 50%, respectivament. Segur que m’acabaràs
preguntant: papa, si l’ésser humà és capaç de fer això amb allò que més
necessita per viure, què no serà capaç de fer? I no sabré què dir...
