jornada d'Agroecologia a Can Soler 2024

Hi tornem! Com ja vaig explicant per aquí de tant en tant (ara feia molt de temps que no deia res!), segueixo les meves col·laboracions amb la gent de Fundació els Tres Turons. Aquests darrers mesos vaig fent sessions de seguiment del projecte del Banc de Llavors, amb el Lluís Díaz i el Joan Blas al capdavant. Un projecte que acompanyo des dels seus inicis a 2020 i que em sorprèn cada cop que passo la porta de Can Soler. 

Doncs bé, aquest proper dijous i el següent tenim dues jornades on parlarem d'emergència climàtica, de varietats locals, d'adaptació dels cultius a la sequera, d'estalvi d'aigua i "recursos" i de moltes coses més que intentarem siguin interessants per a tothom que hi participi. Fa una estona m'han avisat que ja hi ha 21 persones inscrites. Encara pots inscriure't de manera gratuïta aquí. 

Programa de les jornades

23 de maig

Regeneració del sòl:

• Millorar la textura del sòl per a estalviar aigua.
• El paper de la matèria orgànica i els seus processos.
• Els cicles dels nutrients.
• Millora del contingut mineral del sòl. 
• Estalvi de recursos en la “lluita” contra els atacs d’insectes i fongs.
• La microbiología del sòl. Les plantes tenen el sistema digestiu al sòl.
• Porositat del sòl.

30 de maig

  Varietats locals d’horta:

• Parlem de varietat local, antiga, tradicional.
• Balanç hídric del sistema. Evapotranspiració.
• Espècies i varietats adaptades a climes eixuts que ens poden servir a l’hort. 
• Les arrels: importància de la microbiologia del sòl. Les micorrizes.
• Els sistemes de cultiu: importància d’evitar el treball del sòl i la compactació per a estalviar aigua.
• Els sistemes sintròpics, el futur. Concentrar energia i buscar l’ordre.
• Agricultures dels processos. Intervenció mínima.

col·laboració al programa "Va de verd", de RTVE

Ja fa algunes setmanes que es va posar en contacte amb mi la Yeshi Agustí, de l'equip de producció del programa "Va de verd", que s'emet a la 2 de TVE els diumenges a migdia. La Yeshi havia vist que recentment havíem fet un taller anomenat "L'hort que estalvia aigua" a Can Soler i li va semblar que podia ser interessant incloure alguns del continguts al programa que estaven preparant sobre la sequera.

La veritat és que és un programa que no coneixia (no tinc televisor) i no era conscient de l'abast de la proposta. Quan es va emetre, fa un parell de setmanes, em vaig trobar que diverses persones conegudes em va fer comentaris. O sigui, que hi ha gent que veu el programa! 

Quan m'he posat a fer una ullada als episodis anteriors, he pogut veure que és un programa molt interessant que, tot i no tractar el temes ambientals en profunditat, efectua una labor divulgativa molt important. Molt agraït que comptessin amb mi per aquesta labor tan engrescadora!

Pots veure el programa sencer aquí: Resistir a la sequera, els nous horitzons

Total, que vàrem quedar el 19 de maig per a gravar la meva intervenció parlant sobre com estalviar aigua a l'hort i la del meu company i amic Marc Bonastre, de la Fundació els Tres Turons, que és jardiner des que va sortir de l'escola bressol i va donar alguns consells sobre xerojardineria.

Va ser una experiència molt maca. Tot l'equip, a cada qual més professional, ens va fer la feina molt fàcil i crec que, tot i que el resultat final no arriba als 2 minuts al programa, va quedar prou bé. 

A més de no conéixer prèviament el programa, tampoc coneixia la Maria Gómez, que després he sapigut que és una presentadora molt cotitzada que treballa a diferents programes. Una persona molt propera que em va ajudar molt a superar aquells nervis que arriben quan et diuen "gravant!".

Una petita contribució a la divulgació de les bones pràctiques a l'horticultura i a la conscienciació ecològica, tan necessària als temps que ens han tocat per viure.

Una coseta més que, potser, un dia podrem explicar a les netes i nets!

"l'hort que estalvia aigua"

 

Torno a un lloc on em sento com a casa, a Can Soler, a fer aquest taller anomenat “L’hort que estalvia aigua”. Com ja saps si segueixes aquest blog o si has participat en alguna de les formacions que ja hem fet amb la gent de Fundació Tres Turons, sóc un enamorat del projecte de Biblioteca de Llavors que ja porta gairebé 3 anys en marxa i amb el qual col·laboro des dels seus inicis. Com sempre, agraït d’aquesta nova oportunitat de compartir, aportant les meves experiències i recollint moltes altres, de gent diversa i meravellosa amb ganes de passar un bon matí.

La meva idea ha sigut abordar el tema de l’estalvi d’aigua des dels diferents aspectes que hi tenen incidència i sobre els quals podrem actuar de maneres diferents. Evidentment, és molt important escollir la planta adequada per a cada lloc. I tenen una gran influència els medis on es desenvolupa la seva arrel (el sòl) i la seva tija i fulles (l’aire). A més, em sembla que podem fer un capítol especial per a parlar de la frontera entre aquests dos mons meravellosos, és a dir, la superfície del sòl, on s’ajunten els elements terra i aire.

Quan parlem de la planta, ens referim a l’espècie que estem intentant fer créixer a l’hort i, dintre de cada espècie, a les diferents varietats que es poden escollir, més o menys adaptades a un cultiu on l’aigua no estigui present de manera abundant. Hi ha cultius hortícoles que tradicionalment han sigut de secà, com el meló, la ceba, l’all, ... que en moltes ocasions reguem abundantment, i sovint obtenim resultats mediocres per aquest excés de cel.

Parlant de la planta, ens podem fixar en els diferents sistemes radiculars que generen cada una de les espècies que volem tenir al nostre hort. Com d’important és l’arrel!

No cal dir que és bàsic respectar el calendari fenològic per a cultivar cada espècie en el moment de l’any on podrà prosperar de la millor manera, per a no malbaratar recursos, entre ells l’aigua.

A partir d’aquí, podem intentant entendre com funciona la planta, estudiant una mica de fisiologia vegetal bàsica. Al taller intentaré donar 4 idees sobre alguns conceptes com potencial hídric, fotosíntesi, dèficit hídric, transpiració, estoma, etc.

Probablement, el factor on podem incidir de manera més important per estalviar aigua sigui el sòl. La estructura i la textura del sòl tenen una gran influència en la retenció d’aigua (de pluja i de reg). L’estructura té a veure amb la disposició de les diferents partícules que formen el sòl. Pots imaginar que un sòl que no es treballi i tingui bona salut tindrà una estructura molt millor que qualsevol sòl llaurat. La textura és la combinació de sorres, llims i argiles que es dóna al nostre sòl, és a dir, té a veure amb la mida de les partícules que formen el sòl. A més argila, millor retenció d’aigua, i a més sorra, millor drenatge. Per tant, la combinació de les dues fraccions és allò ideal, el sòl franc.

He pensat que podia ser molt interessant fer un petit «experiment» amb 4 tipus diferents de «substrat». Per un costat, he preparat dues mostres de sòls de la zona: sauló provinent del Montnegre, a la Serralada Litoral, i un sòl argilós provinent de la plana del Vallès. D’altra banda, hi ha un substrat comercial a base de torbes i perlita i un compost madur que està bastant mineralitzat. Posem el mateix volum de cada un d’aquests substrats en un recipient i reguem amb la mateixa quantitat d’aigua. Podem veure les diferències entre substrats en el drenatge (la quantitat d’aigua que travessa el sòl i cau al recipient inferior) i, per tant, en la retenció d’aigua. Això ens ajudarà a entendre que millorar el sòl de l’hort, fent augmentar el seu contingut de matèria orgànica, pot ser una de les millors maneres d’estalviar aigua a l’hort. Com ja hem parlat molts cops, alimentem les nostres plantes alimentant el sòl. Per tant, cuidar els continguts de matèria orgànica, de minerals i de microorganismes farà que el nostre sòl treballi de la manera més eficient, com fan els sòls naturals a ecosistemes equilibrats. Les partícules d’argila del sòl necessiten de les partícules de matèria orgànica per a formar, gràcies al ferro, el complex argilo-húmic, que és fonamental per a la salut del sòl i les plantes que hi creixen.

Com pots imaginar, intervenir sobre l’ambient exterior, sobre l’atmosfera que envolta la nostra planta, és molt més complicat. Potser ja has provat algun cop a ombrejar el cultiu amb una malla o amb altres materials quan arriba l’època on el sòl desseca en excés les teves plantes. Altres solucions poden ser l’augment de la densitat en les sembres i plantacions, i la combinació de cultius de diferents alçades per a evitar que el sòl quedi massa exposat. Investigar sobre els postulats de l’agricultura sintròpica i l’agricultura biointensiva, per exemple, et poden donar idees per a escollir la manera de gestionar el teu hort.

La superfície del sòl és el lloc de contacte entre el món sòlid i el món gasós. És el lloc on incideixen els rajos del sol, on primer toquen les gotes de pluja, on s’acumula qualsevol resta de matèria orgànica que arrossega el vent (fulles, branques, etc). Per tant, és fonamental que el nostre sòl estigui ben cobert d’una bona capa de materials orgànics a mode d’encoixinat (fullaraca, palla, fusta triturada, etc). D’aquesta manera, els rajos solars no degradaran la vida del sòl i no podran evaporar tanta aigua.

Com veus, la nostra incidència sobre el consum d’aigua pot ser una combinació d’actuacions petites que unides poden aconseguir que un hort prosperi. Tots aquests elements, planta, ambient i sòl, interrelacionen de maneres diverses i, segurament, mai acabarem d’entendre tot el que passa a l’ecosistema hort. I això és meravellós, doncs fa que cultivar la terra sigui, en certa mesura, màgic i enigmàtic. Vens a sembrar?

xerrada de Martí Boada a Arenys de Munt

De vegades, no valorem prou allò valuós que tenim al nostre dia a dia, a l'abast de la mà. Estan molt bé els documentals de National Geographic, no direm que no, però al Vallès i, per extensió, a la resta de Catalunya, ja tenim el nostre "naturalista de capçalera", el que ha fet xerrades sobre diversos temes relacionats amb la natura i la cultura a les biblioteques i centres culturals de molts dels pobles del país.

La gent que coneix al Martí Boada i que ha gaudit de les seves xerrades, de la seva participació a programes de televisió i ràdio, de les seves classes a la Universitat Autònoma, sap molt bé què vull dir. 

Estem parlant d'un dels naturalistes més importants de la península, amb reconeixements com el Premi Global 500 de les Nacions Unides, la Creu de Sant Jordi, o el Premi Nacional de Medi Ambient.

A més de ser un dels estudiosos que millor coneix el medi natural a casa nostra, és pioner de l'educació ambiental, divulgador de primera línia, persona compromesa socialment, prospector de tradicions i saviesa popular, narrador d'històries, poeta, autor de més de 60 llibres de diverses temàtiques, ...

Moltes persones que avui dia estem compromeses amb la conservació i la cura del nostre planeta hem crescut amb les seves xerrades inspiradores, on vam escoltar per primer cop la paraula "biodiversitat" o l'expressió "canvi climàtic". I, des de llavors, cada xerrada amb una nova història, amb noves anècdotes, llegendes, records, ... Escoltar al Martí et transporta al bosc, a les converses al costat del foc, als plats típics de la comarca, a altres temps, ... Una delícia per als sentits!

Persona sempre disposada a col·laborar amb la conscienciació ambiental, ens brindarà una xerrada titulada "El Parc del Montnegre i el Corredor: ecologia i societat". Serà el proper dissabte 25 de febrer a les 11 hores a Can Borrell (Av. del Remei s/n), a Arenys de Munt. L'entrada és lliure, sense inscripció prèvia.

Des de moltscamins agraïm la col·laboració de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, que ens ha obert les portes del seu equipament per a la celebració de l'acte, i a l'amic Pere Sànchez, d'ofici bona persona, que ens ha ajudat en els tràmits amb la regidoria.

Segur que serà una xerrada molt interessant! Us hi esperem!

sintropía: tendencia al orden y a la concentración de energía

CAST

(Foto de Tato Peña)

Ya sabes, tanto si seguiste Sembrares como si has participado en alguna de las formaciones presenciales que he hecho en los últimos tiempos, que la agricultura sintrópica o agroforestería sucesional forma parte de los modelos que creo imprescindibles para el futuro de la producción de alimentos en estos momentos de emergencia climática y crisis ecosocial. Simplificando un poco, quiero contarte algunas cosas sobre ello que considero esenciales:

• Este modelo une los sistemas forestales con la producción de alimentos (hortalizas, cereales, frutas, legumbres, pequeños frutos, flores, semillas, etc.) y otros productos vegetales (fibras, madera, medicinales, leña, etc.).
• Requiere un esfuerzo de puesta en funcionamiento importante, tanto a nivel económico como de horas de trabajo.
• Algunos de los otros modelos (huerto natural, sinérgico, biointensivo) pueden tener una complementariedad con el bosque productivo y comestible en determinados aspectos.
• Este modelo se basa en la sintropía, que es la medida de la tendencia de un sistema hacia el orden y la concentración de energía. Por tanto, es lo contrario de la entropía, que es un término que en termodinámica explica la tendencia al desorden y la disipación de energía en un sistema. En principio, buena parte de los sistemas agrícolas, ecológicos o no, son entrópicos, pero un buen diseño y una buena gestión pueden hacer que el sistema funcione de forma sintrópica, con las ventajas que esto supone.
• El crecimiento de los vegetales, su reproducción y su tendencia a crear estructuras más complejas son aspectos que colaboran a que el bosque productivo pueda ser sintrópico.
• Por tanto, se trata de, con un alto grado de biodiversidad y un manejo estratégico, conseguir un incremento constante en la energía y la productividad del sistema.
• El funcionamiento sintrópico del sistema conseguirá la regulación del microclima, el secuestro de carbono atmosférico y la continua formación de suelo fértil.
• El bosque productivo sintrópico reúne a una gran cantidad de plantas de diversas especies y con diferentes funciones dentro del ecosistema. Esto lo convierte en un espacio de gran producción de biomasa (que debe gestionarse correctamente) y de abundancia, gracias, evidentemente, a la gran tasa de fotosíntesis que se da en estas condiciones.
• El ecosistema funciona de forma estratificada, es decir, se disponen plantas de forma que ocupen el espacio de forma vertical y horizontal. Habrá, por tanto, árboles altos, medianos y pequeños, arbustos, lianas, plantas herbáceas, tapizantes, etc.
• El concepto de sucesión ecológica tiene especial protagonismo en este modelo. Esta expresión, tomada de la ciencia de la ecología, se refiere a cuáles son las especies presentes en el modelo con el paso del tiempo y cuáles son las relaciones entre ellas. Habrá especies pioneras y colonizadoras, especies acompañantes y objetivo, algunas que vivirán pocos meses y otras que permanecerán en el sistema durante largos años.
• Otro aspecto importante del modelo es su contribución a la cosecha de agua del sistema. Conseguir que el sistema recoja agua y la retenga al máximo es fundamental para su buen funcionamiento. El diseño en línea clave (keyline) y las zanjas de infiltración (swales) son herramientas para conseguir este objetivo.
• Para conseguir que el sistema funcione de forma sintrópica, es importante que en su diseño se cree una saturación en las siembras y plantaciones, de forma que se minimice la evapotranspiración, se proteja la materia orgánica y se respete la estructura del suelo.
• Las plantas, que pueden parecer plantadas de forma desordenada, se disponen formando consorcios sintrópicos sucesionales, a los que cada especie cumple diferentes funciones, tanto en lo que se refiere al sistema en general como a las ventajas que aporta al resto de plantas.
• El bosque productivo sintrópico es uno de los sistemas agrícolas que se plantean en la actualidad que reúne mejores valoraciones en cuanto al ahorro de combustibles fósiles, la resiliencia, la adaptabilidad a condiciones cambiantes, la productividad, la fijación de carbono, etc. .

Esto era, más o menos, lo que quería contarte sobre este modelo para facilitarte una primera toma de contacto si aún no lo conocías. Caminar hacia la sintropía será fundamental en estos tiempos difíciles. ¿Vamos juntas?

-------------------------------------------------------------------------------------------

CAT

Sintropia: tendència a l'ordre i a la concentració d'energia

Ja saps, tant si vas seguir Sembrares com si has participat en alguna de les formacions presencials que he fet als darrers temps, que l'agricultura sintròpica o agroforesteria successional forma part dels models que crec imprescindibles per al futur de la producció d'aliments en aquests moments d'emergència climàtica i crisi ecosocial. Simplificant una mica, vull explicar-te algunes coses que considero essencials:

• Aquest model uneix els sistemes forestals amb la producció d’aliments (hortalisses, cereals, fruites, llegums, petits fruits, flors, llavors, etc.) i altres productes vegetals (fibres, fusta, medicinals, llenya, etc.). 
• Requereix d’un esforç de posta en funcionament important, tant a nivell econòmic com d’hores de feina.
• Alguns dels altres models (hort natural, sinèrgic, biointensiu) poden tenir una complementarietat amb el bosc productiu i comestible en determinats aspectes.
• Aquest model es basa en la sintropia, que és la mesura de la tendència d’un sistema cap a l’ordre i la concentració d’energia. Per tant, és el contrari de l’entropia, que és un terme que en termodinàmica explica la tendència al desordre i la dissipació d’energia en un sistema. En principi, bona part dels sistemes agrícoles, ecològics o no, són entròpics, però un bon disseny i una bona gestió poden fer que el sistema funcioni de manera sintròpica, amb els avantatges que això suposa. 
• El creixement dels vegetals, la seva reproducció i la seva tendència a crear estructures més complexes són aspectes que col·laboren a que el bosc productiu pugui ser sintròpic.
• Per tant, es tracta de, amb un alt grau de biodiversitat i un maneig estratègic, aconseguir un increment constant en l’energia i la productivitat del sistema. 
• El funcionament sintròpic del sistema aconseguirà la regulació del microclima, el segrest de carboni atmosfèric i la contínua formació de sòl fèrtil.
• El bosc productiu sintròpic reuneix una gran quantitat de plantes de diverses espècies i amb diferents funcions dintre de l’ecosistema. Això el converteix en un espai de gran producció de biomassa (que s’ha de gestionar correctament) i d’abundància, gràcies, evidentment, a la gran taxa de fotosíntesi que es dóna en aquestes condicions.
• L’ecosistema funciona de manera estratificada, és a dir, es disposen plantes de manera que ocupin l’espai de manera vertical i horitzontal. Hi hauran, per tant, arbres alts, mitjans i petits, arbustos, lianes, plantes herbàcies, entapissants, etc.
• El concepte de successió ecològica té un especial protagonisme en aquest model. Aquesta expressió, presa de la ciència de l’ecologia, es refereix a quines són les espècies presents en el model amb el pas del temps i quines són les relacions entre elles. Hi hauran espècies pioneres i colonitzadores, espècies acompanyants i objectiu, algunes que viuran pocs mesos i d’altres que romandran al sistema durant llargs anys.
• Un altre aspecte important del model és la seva contribució a la collita d’aigua del sistema. Aconseguir que el sistema reculli aigua i la retingui al màxim és fonamental per al bon funcionament. El disseny en línia clau (keyline) i les rases d’infiltració (swales) són eines per aconseguir aquest objectiu.
• Per aconseguir que el sistema funcioni de manera sintròpica, és important que en el seu disseny es crei una saturació en les sembres i plantacions, de manera que es minimitzi l’evapotranspiració, es protegeixi la matèria orgànica i es respecti l’estructura del sòl.
• Les plantes, que poden semblar plantades de manera desordenada, es disposen formant consorcis sintròpics successionals, als quals cada espècie compleix diferents funcions, tant pel que fa al sistema en general com pels avantatges que aporta a la resta de plantes.
• El bosc productiu sintròpic és un dels sistemes agrícoles que es plantegen a l’actualitat que reuneix millors valoracions pel que fa a l’estalvi de combustibles fòssils, la resiliència, l’adaptabilitat a condicions canviants, la productivitat, la fixació de carboni, etc.

Això era, més o menys, el que et volia explicar sobre aquest model per tal de facilitar-te una primera presa de contacte si encara no el coneixies. Caminar cap a la sintropia serà fonamental en aquests temps difícils. Hi anem plegades?

"L'Horta Dones d'Aigua", un espacio para la abundancia

CAST

Parece que el final del año trae nuevos regalos, vías de crecimiento, oportunidades de participar en el cambio de paradigma,... nuevos retos y aprendizajes y, sobre todo y aún más importante, nuevas amistades.

Justo ahora estamos empezando un proyecto ilusionante: l'Horta Dones d'Aigua, en Sant Iscle de Vallalta. Llevamos meses hablando con la gente de la comunidad budista Sangha Activa, que vive en Ca n'Oller, la finca que está junto a este paraje mágico. Ahora, finalmente, se dan las condiciones para iniciar este nuevo proyecto, un huerto-bosque para abastecer las necesidades de alimentos de la comunidad.

Mi intención es crear un espacio de abundancia desde la menor intervención posible, canalizando cada movimiento hacia la potenciación de procesos de fertilidad y mejora de la biodiversidad. Pienso en realizar una agricultura de procesos, sin entradas externas; reproducir la información de lo que quiere ser ese "holón", que es parte y todo a la vez; buscar la conectividad entre las partes del sistema; concentrar la energía y la materia en el espacio bosque-huerto; ...

Si quieres abundar en esta filosofía que propongo, puedes leer la página "agricultura libre" en este blog, o espérate al artículo que ya estoy preparando sobre la sintropía y la agricultura sintrópica.

Queremos que este espacio sea, además, un punto de encuentro donde realizar formaciones basadas en los principios de las agriculturas libres, impartidas por las personas de referencia que hemos ido conociendo en nuestro camino. En este sentido, es mi intención continuar con los cursos que he estado ofreciendo en Arenys de Munt durante este 2022, a partir de ahora en este nuevo espacio. Y empezar en breve, cuando comience el proceso de creación del huerto, para que las personas que participen puedan disfrutar de cada paso.

LA LEYENDA DE LAS MUJERES DE AGUA

Existen diferentes versiones de la leyenda de las Mujeres de Agua. Dicen que se trata de seres mitológicos, parecidos a hadas, que viven en las pozas de las rieras y que lavan sus ropas durante las noches de luna llena mientras cantan canciones encantadoras. Quien las ve no debe decir nada a nadie y, a cambio, ellas le regalan un puñado de salvado, que se convierte en oro si quien lo recibe tiene la paciencia de no mirarlo hasta llegar a casa. 

Los secretos de la naturaleza, la feminidad en estado puro, la importancia del elemento agua, que todo lo limpia y a todo da vida,… Muchos conceptos bonitos para llenar de contenido un proyecto que nace como un sueño.

Tengo claro lo que esta leyenda quiere transmitirnos y lo recojo para este nuevo proyecto: el agua y la mujer como generadoras de vida, como fuentes de fertilidad y abundancia. Ojalá que este nuevo espacio, que vamos a cuidar con todo el amor y toda la sabiduría que podamos, se convierta en un rincón de vida, de cosechas abundantes y de prosperidad para la comunidad.

-------------------------------------------------------------------------------------------

CAT

L'Horta Dones d'Aigua, un espai per a l'abundància

Sembla que el final de l'any porta nous regals, vies de creixement, oportunitats de participar en el canvi de paradigma, ... nous reptes i aprenentatges i, sobre tot i encara més important, noves amistats. 

Just ara estem començant un projecte il·lusionant: l'Horta Dones d'Aigua, a Sant Iscle de Vallalta. Portem mesos parlant amb la gent de la comunitat budista Sangha Activa, que viu a Ca n'Oller, la finca que està al costat d'aquest paratge màgic. Ara, finalment, es donen les condicions per iniciar aquest nou projecte, un hort-bosc per abastir les necessitats d'aliments de la comunitat. 

La meva intenció és crear un espai d'abundància des de la intervenció més petita possible, canalitzant cada moviment cap a la potenciació de processos de fertilitat i millora de la biodiversitat. Penso en fer una agricultura de processos, sense entrades externes; reproduir la informació del que vol ser aquest "holó", que és part i tot a la vegada; buscar la connectivitat entre les parts del sistema; concentrar l'energia i la matèria en l'espai bosc-hort; ...

Si vols abundar en aquest filosofia que proposo, pots llegir la pàgina "agricultura libre" en aquest blog, o espera't a l'article que ja estic preparant sobre la sintropia i l'agricultura sintròpica.

Volem que aquest espai sigui, a més, un punt de trobada on fer formacions basades en els principis de les agricultures lliures, impartides per les persones de referència que hem anat coneixent en el nostre camí. En aquest sentit, és la meva intenció continuar amb els cursos que he estat oferint a Arenys de Munt durant aquest 2022, a partir d'ara en aquest nou espai. I començar en breu, quan comenci el procés de creació de l'espai, per tal que les persones que hi participin puguin gaudir de cada pas.

LA LLEGENDA DE LES DONES D'AIGUA

Hi ha diferents versions de la llegenda de les Dones d'Aigua. Diuen que es tracta d'éssers mitològics, semblants a fades, que viuen als gorgs de les rieres i que renten les seves robes durant les nits de lluna plena mentre canten cançons encisadores. Qui les veu no ha de dir res a ningú i, a canvi, elles li regalen un grapat de segó, que es converteix en or si qui el rep té la paciència de no mirar-lo fins arribar a casa. 

Els secrets de la natura, la feminitat en estat pur, la importància de l'element aigua, que tot ho neteja i a tot dóna vida, ... Molts conceptes bonics per omplir de contingut un projecte que neix com un somni.

Tinc clar el que aquesta llegenda ens vol trasmetre i ho recullo per aquest nou projecte: l'aigua i la dona com a generadores de vida, com a fonts de fertilitat i abundància. Tant de bo que aquest nou espai, que cuidarem amb tot l'amor i tota la saviesa que puguem, es converteixi en un racó de vida, de collites abundants i de prosperitat per a la comunitat.

tercera temporada de col·laboració amb la Biblioteca de Llavors de la Fundació Els Tres Turons

El temps passa que vola i ja torna a estar aquí el mes de setembre. Ara ja fa 2 anys que el Joan Blas es va posar per primer cop en contacte amb mi per a proposar-me fer una formació sobre l'obtenció de llavors de cultius hortícoles als professionals de la Fundació Els Tres Turons i als usuaris del servei d'hort. Un luxe! I, a més, en un entorn privilegiat: la masia de Can Soler, al peu de Collserola. Què més es pot demanar?

Han sigut 2 anys de molta feina, sobre tot per al Lluís Díaz, el Marc Bonastre i el propi Joan Blas, amb la recent incorporació de la Gaia. Totes persones meravelloses a les quals estic profundament agraït, incloent al Joan Gubern, que ha recolzat la nostra feina des del seu despatx a peu d'hort.

Hem treballat amb els tomàquets Mandó de Collserola, Rosa de l'Etern i de Can Bogunyà; els enciams del Sucre, Morella i Meravella; la ceba Campeny Morada; el porro de l'Etern; l'escarola Perruqueta; la col de Paperina; el bròquil de Santa Teresa; els pèsols Floreta i del Ganxo; les faves del País; ... Totes elles varietats cultivades per diverses generacions dels pagesos i pageses de casa nostra i recuperades per diferents projectes que es dediquen a protegir aquest patrimoni tant important que són les llavors de varietats tradicionals.

El primer any ja es van començar a compartir algunes llavors amb les escoles i les entitats del barri de Sant Genís dels Agudells.

A més, s'han fet diferents jornades formatives temàtiques en les quals han participat entitats de la ciutat i s'han compartit llavors, coneixements i bones energies.

Crec que hem avançat molt i hem aconseguit assentar uns quants coneixements i protocols de treball. El nostre petit hort de llavors ha anat evolucionant, alguns cultius s'han donat millor que d'altres, hem sofert alguna pèrdua (sobre tot degudes a animalets de dues potes), però el balanç és molt engrescador.

Comença, com dic, la tercera temporada d'aquesta col·laboració amb els objectius clars d'ampliar el ventall de cultius; millorar la "treballabilitat" dels bancals (més encoixinats, millorar la fertilitat i esponjositat del sòl, passadissos més còmodes, cartells indicadors de les espècies i varietats més visibles); seguir millorant l'aplicació dels protocols d'obtenció de llavors; i continuar fent activitats que donin a conèixer el projecte arreu.

Comencem aquest nou curs amb molta il·lusió i moltes ganes de continuar un treball engrescador i amb molt molt bona gent!

 

nou curs "l'hort de tardor"

A punt de començar la nova temporada, estic acabant de preparar un curs presencial de 5 sessions sobre les feines a l'hort durant els mesos de tardor. Em fa molta il·lusió tornar a agafar el ritme de compartir experiències, de generar noves sinèrgies i, sobre tot, de fer noves amigues i amics.

Les 5 sessions es podran cursar de manera independent, si només t'interessa algun o alguns dels temes que presento. Els continguts i els dies són aquests: 

Sessió 1: Planificació de l'hort de tardor-hivern (17 de setembre)
Calendari de sembres i plantacions.
Rotacions i associacions de cultius.

Sessió 2: Cultius de tardor (8 d'octubre)

Pautes per als principals cultius.

Adobs verds, cultius de cereals.

Sessió 3: Biodiversitat i fertilitat (22 d'octubre)

Compostatge (en pila i en superfície).

Biodiversitat: refugis de fauna amiga, menjadores d’ocells.

Plantes companyes per a la tardor.

Sessió 4: Biopreparats per a la salut de l’hort (5 de novembre)

Extractes fermentats, decoccions, infusions, maceracions.

Preparat de microorganismes, amb olis essencials, …

Tractaments per a fruiters.

Sessió 5: Multiplicació de plantes a la tardor (19 de novembre)

Recol·lecció de llavors d'hortícoles, flors i aromàtiques.

Esqueixos d'espècies llenyoses.

Iniciació als empelts de fruiters.

La idea és fer un recorregut per diferents temàtiques que es poden treballar de manera especial a la tardor i anar combinant-les en el cultiu de l'hort on farem les sessions, que seran eminentment pràctiques. Algunes sessions aniran acompanyades per una sessió teòrica que farem per Zoom uns dies després de la trobada presencial, per tal de reforçar les explicacions.

Tot el curs tindrà lloc en una finca molt a prop d'Arenys de Munt, a la comarca del Maresme. Pujarem juntes des d'un punt de trobada al poble.

El preu de cada sessió per separat serà de 20€. El curs sencer té un preu de 70€.

Aprofitarem el curs per a intercanviar llavors i planter (jo aportaré el que jo tingui), així com altres materials i productes que cadascuna consideri interessants. 

Espero i desitjo que la proposta et sembli interessant. Pots fer la teva reserva o preguntar-me els teus dubtes escrivint-me a moltscamins@gmail.com o a oscar@sembrares.com.

Ens veiem aviat!

nueva bienvenida!!!!

Con este post inicio una nueva etapa de este blog, que ya ha pasado por varias desde que lo inicié en 2013. Hace un año cofundé el proyecto Sembrares, como ya sabéis much@as de l@s que me conocéis. Hasta ahora este blog se dirigía mucho más a las personas de mi entorno próximo y ahora quiero abrirlo a personas de varios continentes. 

Hasta ahora escribía más en catalán (el idioma de mi hija) que en castellano (el idioma en el que me crié) y a partir de ahora invertiré esa proporción, para poder ser entendido por más personas. Igualmente, Internet tiene herramientas que traducen los textos de manera eficiente y veloz, como ya sabéis.

¡Bienvenida, bienvenido a mi blog personal!

Ya ha pasado un año desde el Primer Congreso Sembrares y hemos trabajado durante este 2021 sobre nuevas propuestas formativas y de difusión de los modelos agrícolas que creo que pueden ayudar en la situación que vivimos.

La crisis sanitaria va de la mano de la crisis climática, y ambas no son más que la manifestación del colapso del sistema económico que domina el planeta, que, claro, trae consigo el colapso ecosocial. Como es el momento de empezar a cambiar cosas (“el mejor momento para comenzar el cambio fue hace 20 años, el segundo mejor momento es ahora”, parafraseando a un sabio), empezaremos por la agricultura y lo iremos llevando a los otros aspectos de nuestras vidas. ¿Hay algo que no esté relacionado, directa o indirectamente, con la alimentación?

Iré, por tanto, exponiendo en el blog aspectos de mi filosofía (la que me ha llevado a cocrear Sembrares), te informaré de actividades de organizaciones afines a mi sentir, te propondré lecturas que me han ayudado en mi caminar, te explicaré algunas de las cosas que hago en mi trabajo, te compartiré mis viñetas ... y muchas cosas más.

¡Gracias por estar ahí!

tú eres, luego yo soy

SATISH KUMAR. "TÚ ERES, LUEGO YO SOY". Ediciones i. 2006

Kumar nos habla sobre la vida como «tapiz de millones de acciones pequeñas». Para mí es una gran enseñanza en este mundo globalizado. A veces, una corre el riesgo de sentir que no forma parte de ningún tapiz. Pero cualquier cosa que hacemos hace que el mundo sea diferente, de una manera infinitesimal tal vez, pero diferente. Nos habla de respirar como manera de conectar con el mundo «a través de este medio invisible» que es el aire.

Reflexiona sobre temas tan importantes como la sabiduría o la felicidad. Explica que para los jainas toda sabiduría es provisional, condicional e hipotética (Syadvada). Compara la búsqueda de la felicidad con la muda de la piel de la serpiente, que deja atrás su piel antigua (apegos, ambiciones, expectativas) para que “el alma pueda tocar la superficie de la felicidad”.

Un puntal del pensamiento de este maestro es la "no-violència", doctrina que le hizo cruzar a pie medio mundo como peregrino de la paz. Nos explica que la no-violència comienza en la mente, en el pensamiento, en las palabras y en la vida diaria. No es una doctrina piadosa sino una manera de vivir, y debe incluir las dimensiones personal, social, política, económica y ecológica.

Como no puede ser de otra forma, reflexiona sobre la ecología, sobre la visión antropocéntrica del mundo que hace que estemos inmersos en esta crisis global, tanto ecológica como social, económica y espiritual. Explica cosas tan bellas como la práctica budista Ashoka, que consiste en que cada persona plante 5 árboles a lo largo de su vida, de cada uno de los usos principales que se les suele dar: madera, medicina, leña, fruta y flores. Podríamos, tal vez, empezar por algo así... 

Habla de "ecologia reverencial", que es para él "vivir sobre la tierra con un sentido de humildad y gratitud". Explica cómo, llamando "recursos naturales" a todo lo que alcanza nuestra mirada, el ser humano ha decidido convertirlo todo en objetos que podemos tener en propiedad, comprar y vender. Tal como dijo Schumacher (que es una referencia a nivel ideológico para Kumar), los "recursos" naturales deberían considerarse capital y no ingresos o renta. Adoptar una filosofía separacional en lugar de una filosofía relacional hace que al final no entendamos que "el sol da luz a la planta, la planta da fruta a los pájaros, los pájaros distribuyen la semilla, las semillas se dan a la tierra, y la tierra da vida a la semilla". Al final, como dice el jainismo (Kumar fue monje en su infancia): "Todo está en dar".

“El no-dualismo representa la naturaleza multifacética del cosmos, en lugar de ‘uno’ y el ‘otro’. La multiplicidad no es fragmentación o desconexión, es una totalidad interrelacional que nunca puede ser captada en palabras”. 

“El lenguaje sólo puede aproximarse a un aspecto puntual de la verdad. Más allá de eso, uno solo puede permanecer en silencio”.

"salud, belleza y permanencia...

... y aprender a vivir en paz, no sólo con los demás, también con la naturaleza ".

Imagino un mundo donde se da importancia al bienestar y la realización de las personas, y el cuidado de la naturaleza: ciudades de menos de 500.000 habitantes, rodeadas de campos donde se producen los alimentos (consumo local); donde se minimiza el transporte para no contaminar y no agotar los combustibles fósiles; donde las organizaciones (empresas, asociaciones, etc.) de pequeña escala dan espacio a la creatividad y la innovación; donde se utilizan energías renovables y tecnologías a la escala adecuada para cada actividad.

Todo esto lo propuso el economista Ernst Friedrich Schumacher (Bonn, Alemania, 1911-Suiza, 1977) hace medio siglo, y hoy en día tiene aún más sentido y vigencia que entonces. Leyendo los recientes artículos sobre los informes del IPCC pienso en cuántos mandatarios mundiales habrán leído a Schumacher...

Su libro "Small is beautiful" ("Lo pequeño es hermoso"), publicado en 1973, está considerado uno de los textos más influyentes del siglo XX, aunque el modelo actual sea tan diferente a lo que él proponía. Su subtítulo "Economía como si la gente importara" lo dice todo sobre el libro. En él criticó el sistema económico vigente, que va contra las personas y contra el planeta, e impide nuestro desarrollo espiritual. Releyéndolo, después de muchos años de hacerlo por primera vez, entiendo la absoluta vigencia del texto. Entonces ya cuestionaba esta necesidad de "crecimiento económico" continuo de los países occidentales, que se basa, como no podría ser de otro modo, en los abusos, la desigualdad y la violencia. Creo que es una lectura muy recomendable para estos días de reflexiones.

Hay un aspecto sobre Schumacher, al que él daba mucha importancia, que me sorprendió cuando me interesé por su pensamiento y su vida: en 1966 fundó, con algunos colegas, el Grupo para el Desarrollo de tecnología Intermedia, hoy en día "Practical Action" ( "Soluciones prácticas" en América Latina, donde tiene sedes en Bolivia y Perú). Propone una tecnología adecuada a la escala humana, en que las personas y sus necesidades son lo realmente importante. Desarrolla un importante trabajo de capacitación en energías renovables, adaptación al cambio climático, gestión de riesgos por desastres naturales, etc.

Algunas frases de Schumacher:

"Los economistas ignoran sistemáticamente la dependencia del hombre del mundo natural."

"El consumo se ha convertido en el único fin y propósito de la actividad económica."

"Vivimos con un sistema de producción que arrasa la naturaleza y en un tipo de sociedad que mutila el hombre."

jornada d'agroecologia a Can Soler

Ahir vaig poder gaudir d'un dia molt maco a la Jornada d'Agroecologia que organitzava la Fundació Els 3 Turons en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, sobre l'Obtenció de llavors de varietats locals. Gent preciosa de diferents entitats i projectes comunitaris que busquen l'autosuficiència, l'aprofitament dels solars abandonats, el reverdiment i la recuperació de l'habitabilitat de la ciutat, ... Tant de bo les meves experiències els hi puguin ser útils en els seus caminars en l'agroecologia urbana.

Aquesta activitat està relacionada amb una col·laboració que estic fent amb la Fundació de posta en marxa de la seva Biblioteca de Llavors a la masia Can Soler. Un projecte il·lusionant per a totes les que formem part i que crec que donará un resultats meravellosos. Llavors del passat que es tornen llavors de futur!

Com que vaig prometre que facilitaria el material de recolzament de la jornada, faig aquesta entrada al blog, que des que vaig arrencar amb sembrares està fent teranyines... Veureu que, com que la jornada va ser a l'aire lliure (sort que el dia va acompanyar!) no es tracta de materials digitals. Bé, de fet estan fets amb els meus dits, són esquemes i dibuixos que vaig fer per acompanyar les meves explicacions. 

Molt agraït a la Fundació Els 3 Turons i a l'Ajuntament de la meva ciutat natal, i al Joan Blas i la Mireia Abril, per l'organització d'activitats divulgatives relacionades amb l'Agroecologia i la millora de la ciutat per a les persones que hi habiten.

I agraïment infinit a les persones que vareu assistir! Desitjo que la vida ens retrobi en un altre lloc bonic. Salut!

jardineria confinada

Hi ha moltes maneres de fer jardineria, suposo que en això estem d'acord. Molta gent gaudeix amb les tisores a la mà retallant cada branqueta que sobresurt del dibuix del seu jardí que s'ha fet al cap. Jo no soc d'aquests. D'altres necessiten veure que tot està "net". Ni una fulla al terra, ni un bri d'herba als parterres. Tampoc soc d'aquests. També hi ha persones que estan tot el dia observant si hi ha bitxos a les seves plantes i treu els insecticides (siguin de síntesi o ecològics) a les primeres de canvi per a no deixar-ne cap ni un, sense saber molts cops ben bé si són "bons" o "dolents". Evidentment, tampoc no soc d'aquest grup. I hi ha molta gent que es troba als tres grups anteriors, és clar. I que ningú s'ho prengui com una crítica, si us plau. Jo, simplement, faig les coses com les sento.

I quins tipus de jardiner soc, doncs? 

M'agrada entendre la jardineria com una disciplina d'intervenció mínima i observació màxima. Això pel que fa al manteniment del jardí, és clar. La creació del jardí s'ha de fer amb uns criteris ben definits (en el meu cas basats en el disseny permacultural), de cara a construir un espai on poder gaudir i que generi els mínims maldecaps. 

Evidentment, si hi ha un problema greu podem analitzar la situació i fer alguna cosa, si s'escau. Està clar que el jardí és un espai on pot costar arribar a l'equilibri, degut que les plantes sovint creixen en unes condicions que no els hi són del tot favorables (volem plantes tropicals al Pirineu i plantes del Pirineu a la costa, els humans som així), i de vegades s'ha d'intervenir. Això sí, si no sabem el que fem, cometrem la mateixa errada un altre cop, o una de pitjor. Normalment, atacar al símptoma no és gaire bona idea. El que és important és buscar la causa d'aquell desequilibri i fer alguna acció per a corregir-la. De vegades es tracta de reconèixer una errada nostra en el disseny: hem posat una planta en un lloc massa ombrívol, o amb massa vent, o al costat d'una altra planta que no li fa bé. D'altres, es pot afegir a la terra algun nutrient, o sembrar una altra planta al costat que compleixi alguna funció necessària (atraure fauna amiga, eliminar nematodes, etc.).

Una altra cosa són els mitjans que es posen a disposició de la feina: eines, maquinària, substrats, testos, safates per a planter, mànegues de reg o tubs de degoteig. Hi ha qui compra plantes de flor en un garden cada principi de temporada i, inclús, qui va reposant les baixes que es van donant per la manca d'adaptació o de manteniment (normalment, de reg). Tot això necessita d'una inversió, que pot ser petita si volem, però... han d'estar obertes les botigues per a poder comprar!

Doncs bé, ara posem-nos en situació: us vull explicar què faig (i fem amb la família) al jardí de casa nostra. Hi portem vivint només uns pocs mesos i durant els primers, us podeu imaginar, no vàrem tenir gaire temps de posar-nos-hi. El jardí es circumscriu a uns petits parterres, estrets i omplerts de sauló, que envolten superfícies dures, enrajolades. Algunes de les plantes tenen força anys, com una buganvilla que cobreix la tanca que dóna al carrer, una olivera i alguns hibiscus. Hi ha rosers, evònims, lavandes, margarides africanes (Dimorphotheca), geranis, alguns margarides grogues (Euryops) i una vinya verge (Parthenocissus quinquefolia) enfilada per una tanca. No gaudeixen, en general, de gaire bona salut, en part degut a la manca d'aliment que hi ha a la terra on creixen, en part per un manteniment poc acurat. També vàrem portar les plantes que teníem a la nostra anterior casa.

Les primeres intervencions que vàrem fer amb la família van ser d'enriquiment de la terra afegint-hi compost de restes vegetals, i l'entrecavat de les parts més dures dels parterres. Això va anar molt bé! La buganvilla va florir al final de l'estiu i va estar tota la tardor en flor. Quan l'hivern va començar a afluixar, vàrem poder començar a fer planter per a posteriorment trasplantar-lo a l'hort (que encara estàvem buscant a la zona propera a casa). En aquestes, ens trobem amb el "confinament", que ens trenca els esquemes a tots els nivells i ens obliga a posar a treballar la imaginació. Disposem d'un banc de llavors, recull de molts anys de cultiu de la terra, on tenim força varietats hortícoles meravelloses per al cultiu i algunes flors i cereals. Algunes llavors, però, tenen massa anys (algunes varietats fa molts anys que no les renovo) i seran inviables. Doncs anirem provant...

A partir d'aquí, comencem a aprofitar tot l'espai als parterres i jardineres, i creem un llavorer a la terrassa amb els petits tests i safates que tenim. Per sort, vàrem comprar uns sacs de substrat ecològic uns dies abans del tancament. Hem enfilat pèsols per arbres i arbustos, hem sembrat ruca, alfàbrega, menta, julivert, fonoll, cigrons, panís, tomàquet, bleda, enciam, albergínia, mongeta, meló, carbassó, carbassa, cibulet, ... a tots els racons on hem trobat quatre dits quadrats de superfície disponible. El resultat: amb les pluges que hem anat gaudint i uns mims, estem veient créixer "un hort entre el jardí". He intentat anar apuntant tot el que hem sembrat, com sempre, per a poder aprendre de l'experiència. La idea és donar vida al jardí, promoure que hi visquin o el visitin el màxim número de bitxos diferents (excepte els mosquits, si pot ser), que la terra es regeneri, ...

Unes fotos que reflecteixen en part aquesta experiència:

1. Tomaquera de la varietat "Verd". 2. Papallona del gram (Pararge aegeria), si no m'equivoco. 3. Bouganvillea sp. Quan vàrem arribar a la casa, pràcticament no floria. 4 i 8. Flors d'Osteospermum (Dimorphotheca) ecklonis. N'hi ha per tot arreu i es van ressembrant. Cap problema! 5. Marieta de 7 punts (Coccinella septempunctata). Pots venir sempre que vulguis! 6. Flor d'amargot (Urospermum dalechampii), una mala herba? Si és preciosa... 7. Flor de l'hibiscus xinès (Hibiscus rosa-sinensis). N'hi ha de flor ataronjada, vermella i rosada. 9. Espiadimonis. Què hi fas per aquí?

10. Planter de tomàquet Rosa de l'Etern. 11. Pèsol Floreta enfilant-se per un roser de Síria (Hibiscus syriacus) i una flor d'ocell (Strelitzia reginae). 12. Jardineres a la terrassa amb diferents plantes de flor (Gerbera, Calendula, ...). 13. Detall d'un nesprer (Eriobotrya japonica) que dóna de menjar als ocells que passen pel jardí. Té una podridura a la fusta que fa que estigui fluix. 14. Planter de bleda. 15. Menjadora de cacauets per a ocells. Tenim una petita colònia de mallerengues blaves (Parus caeruleus) i carboneres (Parus major) que han vingut durant tot l'hivern a alimentar-se, a més d'algun bitxac (Saxicola torquatus) i pit-roig (Erithacus rubecula) i alguna cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) que van recollint el que cau per terra. 16. Més flors de Dimorphotheca, aquestes blanques. 17. Pèsol del Ganxo (provinent de llavors que em va donar en Miquel Àngel Angelats fa més de deu anys), creixent en una jardinera, amb un evònim (Euonymus japonicus) i una caputxina (Tropaeolum majus). 18. Vista del planter a la terrassa.

19. Brots de ruca (Eruca sativa), obrint-se pas entre un gerani cobertor. 20. Tomaqueres de diferents varietats (Rosa de l'Etern, Verd, Pruna groga). Aviat les haurem de separar i posar en contenidors adequats. 21. Planta de cigró (Cicer arietinum), de la varietat Molleric, al costat d'un gerani de llimona (Pelargonium crispum) i una flor d'ocell (Strelitzia reginae). 22. Flor de Gerbera. 23. Planter de caputxina nana. 24. Planter d'espinac "Arroyo de la Luz", varietat extremenya aconseguida a través de la Red de Semillas pel meu germà. 25. Caps blancs (Lobularia marítima) en jardinera. 26. Campanula en jardinera. Tot just ha començat a florir fa 4 dies. 27. Mongeta Llaminera (llavors que em va donar en Quino Orti, de l'Horta de la Fanecada, Cardedeu)

Algunes d'aquestes fotos (de fet, les més maques) són de la Mireia. Aquestes i moltes més les pots veure al seu Instagram fotosambanima o al seu bloc mireiaolle.blogspot.com

un viaje sin salir de casa

SATISH KUMAR. "SIMPLICIDAD ELEGANTE". Ed. Icària. La mirada esfèrica. 2018.

Seguimos con las lecturas de confinamiento con otro título del maestro Satish Kumar. No se me ocurre mejor tema para la entrada número 100 de este blog. Más de seis años y medio desde la primera. Reconozco que no he sido constante y en algunas épocas de mucho trabajo he caído en la dejadez bloguera, pero es algo que me encanta compartir... y además a veces me lee alguien. Gracias a todas y todos las que pasáis por aquí de vez en cuando!

Volvamos al libro: "Simplicidad elegante". Es la tercera vez que lo leo y no creo que sea la última. La segunda vez fue hace poco (o mucho, ya no sé, con tantos días sin salir), entre enero y febrero, cuando eramos un poco más libres y me sentaba en algún rincón de Ca l’Aulet buscando un rayo de sol que superara la barrera que le planteaban las nubes. Recuerdo con una cierta lejanía aquella agradable sensación de calor en la piel por el sol y confort en el alma por cada frase leída. 
La búsqueda de la simplicidad es y será un tema recurrente en los próximos años. Ya mucha gente tenemos claro que hay que hacer profundos cambios en nuestro modelo de vida, en el sistema en el cual vivimos. La simplicidad de la que habla Kumar es conciencia («conocer juntos»), autenticidad, humildad, libertad, espontaneidad, improvisación, suficiencia, comodidad, satisfacción, reconciliación, ... El maestro nos desgrana diferentes actitudes que deben formar parte de todas las facetas de nuestro día a día si queremos llevar una vida de simplicidad elegante. Vivir como un artista, complementando las artes de hacer y de ser para conseguir la plenitud sería una de ellas. Gandhi decía algo así como: "Es una tragedia de primera magnitud que millones de personas hayan dejado de usar sus manos como manos". Este crear, hacer con las manos pero poniendo la mente y el corazón en lo que hacemos, hace que todos podamos ser artistas (hay una frase de Francesco d'Assisi que dice algo parecido).

Otra propuesta es una invitación a transitar por el mundo (peregrinar) con reverencia y gratitud, en un continuo movimiento físico, mental y espiritual, para "ser uno con el universo". En estos días de recogimiento en nuestras casas (estoy algo cansado de decir “confinamiento”, prefiero imaginar que estoy porque yo quiero), he tenido la oportunidad de seguir dentro de mí esos viajes interiores en los que aún ando, esa búsqueda de la belleza y la felicidad, esos peregrinajes hacia la libertad... que tanto me han gustado y enriquecido siempre. Algunas frases de Satish Kumar:

“... he llegado a comprender que el verdadero sentido del peregrinaje es vivir libre de cualquier tipo de ataduras, hábitos o prejuicios. Libre del caos físico y mental. Realizar un viaje interior es un recordatorio de un viaje interior y he descubierto que siempre estoy peregrinando. La vida es un viaje. Quiero viajar por la vida como un peregrino”.

"Caminar era una práctica espiritual en si misma; una práctica de simplicidad, minimalismo y meditación".

“Según mi parecer, la senda por la que debemos avanzar es la de una relación armoniosa entre ecología y economía; entre idealismo y realismo; entre naturaleza y cultura; entre medio ambiente y desarrollo; entre tradición y progreso; entre unidad y diversidad; y, sobre todo, debemos reconocer la fundamental importancia de alcanzar fines nobles a través de medios nobles.”

En el mundo en que vivimos, donde las acciones están mayoritariamente enfocadas a obtener un fruto de ellas, un resultado, el maestro nos invita a practicar el karma yoga o yoga de la acción, basado en la visión hindú de la vida, que la concibe como cíclica y no lineal. Como no hay finalidad ni meta, esta filosofía nos propone centrarnos en la acción misma y no en lo que podemos obtener de ella.

Y las propuestas siguen: Kumar ha dedicado muchos de sus esfuerzos al campo de la educación, de la “educación verdadera”, que ocurre “cuando los alumnos se sienten tocados y conmovidos por la experiencia, cuando lo que aprenden es útil para ellos en sus vidas, cuando adquieren habilidades y técnicas que les permiten expresarse y ser parte de su comunidad”. En este libro, igual que en alguno de sus otros escritos, explica sus motivaciones para crear la Small School en Hartland y el Schumacher College, dos referencias de la educación alternativa en el Reino Unido.

Todas las propuestas del libro invitan a muchas reflexiones en el momento de cambio en que nos encontramos. Kumar nos explica que “todas las crisis tienen su origen en la desconexión y la separación”. Y continua: “Todos estamos conectados, todo depende de todo lo demás”. Construir relaciones justas “sobre los cimientos de la amistad”, amar sin límites, practicar el perdón, la compasión y la ecuanimidad, son algunas más de sus propuestas. Especial atención me ha merecido la visión profunda o darshan, que según el maestro es el origen de la sabiduría, junto con la experiencia profunda.

“Mediante la visión profunda el mundo superficial se disuelve. Surge el auténtico mundo de la verdadera realidad. En este punto se llega a la luminosidad, a partir de la unidad entre la materia y el espíritu. Esta visión profunda acaba con todas las dualidades y divisiones.”

“Con las palabras y las imágenes podemos captar una realidad parcial, pero cuando cerramos nuestros ojos y bocas y vamos más allá del intelecto, nos abrimos a la posibilidad de experimentar la verdad absoluta. El conocimiento sin experiencia es profano y superficial. Un conocimiento con experiencia nos permite mirar el mundo y verlo en toda su integridad y sacralidad”.

Otro tema en el que Kumar hace siempre hincapié es la relación entre ciencia y espiritualidad. Él defiende que “todo tiene una realidad física y una realidad metafísica” y, por tanto, no tiene sentido separar ambas realidades, pues solo obtendríamos una visión parcial. 

La Trinidad que propone Kumar para la nueva era a la que nos enfrentamos es "Tierra, Alma, Sociedad", a la que dedicó un libro maravilloso hace un tiempo. Esta Trinidad recorre los aspectos fundamentales de nuestra vida: el cuidado de nosotros mismos (física, mental y espiritualmente), el cuidado de los demás y el del hogar que nos acoge, nuestro planeta. Así de "simple".

“El especismo nos lleva a creer que la tierra carece de alma, que el planeta es una roca muerta y que la naturaleza no tiene conciencia”.

“Del mismo modo que la tierra es clave en el paisaje exterior, el alma es la clave del paisaje interior”.