 |
| L’estirabec o pèsol caputxí (Pisum arvense) és una planta del mateix gènere botànic que el pèsol (Pisum sativum), que es diferencia d’aquest en que la seva tavella alada i allargassada és comestible. Té, al igual que el pèsol, bons continguts en fibra, proteïnes, oligoelements i vitamines (A, C, B1 i B2). L’estirabec s’ha de collir una mica abans que el pèsol, quan els grans encara són petits. Aguanten bé el fred, per això es sembren al novembre al nostre entorn. Aquestes plantes han aguantat tot el dur hivern sense fer gaire soroll i ara s’estan posant esplendoroses. Ja els hem pogut testar i són dolcíssims... |
 |
| Vista d'un bancal amb alls, enciams, boixacs, bledes. Pastanaga "Bambino", una varietat nana que provem per primer cop. Una planta de marialluïsa (Lippia citriodora) rebrotant després de perdre tota la fulla a l'hivern. |
 |
| Planter de tomaqueres (varietat "Verd"). Algunes van crèixer tortes (per tenir-les en un racó sense suficient llum) i les hem hagut d'asprar una mica, amb trossos de canya. Remolatxa florint, per guardar-ne la llavor. Mata de patata "Kennebec". |
 |
| Les patateres, sembrades per Sant Josep, que han fet una estirada amb la pluja. Planter d'enciam. Bancal plantat amb bledes i cebes "Figueres". |
 |
| Menta (Mentha suaveolens). És una bona planta per acompanyar cols i altres cultius. Després, les primeres faves. Aquest any n'hem sembrat de diferents varietats en diferents moments, per a intentar guardar llavor de totes elles per a properes campanyes sense que es creuin. Hem sembrat força fava “del País”, de les Refardes. També en tenim, de més crescudes (sembrades a la tardor), fava “Reina mora” i “Aiguadolça” (les de la foto) en petites quantitats. A veure si les podem conservar i compartir totes… Sempre m’ha costat trobar uns bons alls de sembra ecològics. Fa uns mesos vaig descobrir un agricultor, Plácido Tainta, que fa alls ecològics a Falces (Navarra). Falces és un lloc amb una gran tradició en aquest cultiu i els alls de sembra són d’una qualitat magnífica. N'hem fet als marges de diferents cultius, per tal de protegir-los. |
 |
| Unes mates de fava "del País". Planter de cogombre, també "del País", fet fa només uns dies. Una planta de romaní (Rosmarinus officinalis), fent la seva feina, que és ser-hi. |
 |
| El planter de tomaquera (aquest de la varietat "Perla") ha patit una mica per l'excés d'humitat ambiental d'aquests dies. Aquesta setmana haurem de repetir el tractament amb decocció de cua de cavall per a protegir-les dels fongs. Una de les centenars de mates de farigola que hi han als talussos de la feixa més alta de l'hort. Hi ha qui intenta tenir l'hort net de "males herbes". Jo no puc viure sense la bellesa de les flors de la borraïna, una de les meves preferides. A més, té multitud d'utilitats medicinals i culinàries. |
 |
| Una planta de ruda entre alls i enciams. Pèsol "del Ganxo", varietat local cardedeuenca. Estirabecs, faveres i boixacs. |
 |
| Una safata de planter de carbassó "del País", que en pocs dies es podrà trasplantar als bancals. Una planta de sajolida (Satureja hortensis). Planter de porro. |
 |
| Vistes de l'hort. Les dues primeres, de la feixa superior. A la darrera, nous bancals, coberts amb fusta triturada, preparats per a la plantada de tomaqueres que farem els propers dies. |
 |
|
Plàntules d'all, fava i espinac, ara fa unes setmanes. Amb les darreres pluges, totes estan molt més altes ara.
|
 |
Flors de ruca (Eruca sativa), sembrada l'any passat. Hem seleccionat les plantes que més ens han agradat per deixar que granin i tenir llavor per les properes sembrades.
|
