Ja s’ha fet fosc: és hora de filosofar! Parlava
en un article de fa unes setmanes d’aquest concepte d’agricultura profunda
(anar-hi). No és un terme que hagi escoltat enlloc, tot i que és probable que
algú l’hagi fet servir en algun moment. Com que vaig inspirar la definició
d’aquest model agrícola (amb el qual somio i cap al qual camino) en l’ecologia
profunda, és preceptiu parlar una mica més d’aquest corrent que, com ja vaig
explicar, va crear el pensador noruec Arne Naess. Es tracta d’un moviment contraposat
a l’ecologia superficial, que es centra en combatre la contaminació i l’esgotament
dels recursos des del punt de vista dels habitants dels països desenvolupats,
que volen mantenir la seva salut i el seu mode de vida opulent. En aquest moviment
“superficial” s’englobaria bona part del moviment ambientalista i bona part de
l’agricultura ecològica “pija” dels països rics.
Per a l’ecologia profunda és important, a més,
considerar a tots els organismes com a nusos a la xarxa biosfèrica, en el que s’anomena
model de camp-total. Es rebutja el concepte “home-al-mediambient” (doncs aquest
en forma part) així com l’antropocentrisme. Es propugna, així, la igualtat
biosfèrica, i l’ecòleg de camp manifesta reverència per les formes i modes de
vida. Aquestes formes de vida diverses tenen la capacitat de coexistir i
cooperar (principis de diversitat i de simbiosis) en interrelacions complexes. A
més, aquesta diversitat es manifesta també com a diversitat de modes de vida
humana, de cultures, d’ocupacions i d’economies. El moviment lluita contra les
formes d’invasió que pretenen la dominació econòmica i cultural. Hi ha, també,
una postura anticlassista per a aconseguir l’autorealització de totes les
persones. Un altre principi fonamental és el de la complexitat enlloc de la
complicació. Naess parla de la profunda ignorància de l’ésser humà respecte a
les interrelacions biosfèriques i als efectes de les pertorbacions que provoca.
Per tant, propugna una tècnica prudent i una investigació futura que també ho
sigui, així com l’adequada sensibilitat cap a la continuïtat de tradicions
vives i cap al nostre propi estat d’ignorància. L’autonomia local i la
descentralització conformen el darrer principi del moviment, mitjançant una
reducció del número d’esgraons de la jerarquia de presa de decisions. Resumint, es tracta d’un moviment que rebutja
les mitges tintes i que clama a l’acció per a provocar els canvis profunds que
precisa el sistema actual. Pot ser que per a ser ecòleg profund sigui necessari
deixar la societat i viure d’una manera ascètica, rústica i frugal.
Tota aquesta ecosofia, així vista, ens pot fer
pensar en una Agroecologia (que afegeix a l’aspecte agrícola, les perspectives
ambiental, social i econòmica) amb majúscules, portada fins a l’extrem. Però mirar
l’agricultura o l’agroecologia sense una perspectiva antropocèntrica pot
resultar una mica contradictori. Aquí és on crec que està la volta de cargol.
Un tema que considero vital és el
reconeixement de la profunda ignorància humana de les interrelacions que es
donen entre les diferents formes de vida. Ser conscient d’això dóna a la feina
agrícola una aportació d’humilitat que és absolutament necessària per tal que
els aliments siguin sans i nutritius. A l’agricultura convencional i a bona
part de l’ecològica no és comú admetre aquesta ignorància, encara que manquen
respostes a moltes de les preguntes que ens podem fer sobre el cultiu dels
vegetals. La dona i l’home hem de formar part del medi ambient, de l’hort, del
camp, com a una peça més, com un nus més d’aquesta xarxa de la qual formen part
tota la resta d’éssers.
Evidentment, el tema de la reverència per
totes dels formes de vida es fa un tant més complicat en un camp de cultiu, i
la meva forma de veure-ho no coincidirà, segur, amb la manera de molts pagesos
que lluiten cada dia per tirar endavant els seus cultius. Ja fa temps que defenso
(teniu diversos articles en aquest bloc que en parlen) una altra manera de
mantenir la salut dels cultius, sense cap tipus de violència contra els
animalons que viuen al camp. Hi ha alguns ideòlegs agrícoles, com Jairo Restrepo,
que diuen que els insectes són enviats del cel per a donar-nos a conèixer l’estat
de salut de la planta (un dia podem parlar del Principi de la Trofobiosi de
François Chaboussou). Un altre tema és el combat contra les herbes no
desitjades i el llaurat de la terra de diferents maneres entre cultius per a
mantenir-les a ratlla. Jo propugno una agricultura sense llaurat i amb
diferents tècniques que minimitzin el número d’herbes no comestibles. Ja em
nego fa un temps a anar arrencant les pobres herbetes que surten entre els
cultius i he aconseguit no haver de gastar paciència per fer-ho.
En resum, l’agricultura profunda seria una agricultura
basada en el respecte i veneració de la Natura (que és TOT el que ens envolta,
incloent-nos). Algú, quan li vaig parlar d’agricultura profunda, em va dir si
jo enterrava més fondes les llavors que els altres pagesos o si feia servir un
subsolador per llaurar a més profunditat. Una mica de conya després de la gran
filosofada...
